2011 Viatge a Tunisia

Viatge efectuat del 08/11 al 15/11
El vol de Barcelona a Tunis triga unes dos hores, arribem a mitja tarda, el personal de l'agencia ens esta esperant passat el control migratori i ens acompanyen al hotel.
Ens allotjem al hotel Ibn Khaldoun (3*), centric, bastant ben arreglat, habitacions un tant petites però netes i correctes. L'esmorzar tipus bufet bastant just.

DOUGGA

Temple de Juno, Dougga, Tunísia

Ciutat d'origen punic, que tambe compta amb importants restes arqueologiques de l'epoca romana i bizantina. Aquestes restes restes estan situades al mig del camp, i es per això que el seu estat de conservació es magnific, ja que una vegada que va entrar en decadencia no tornaria a esser reconstruida ni habitada al contrari que Cartago que fou múltiples vegades reconstruida al llarg dels segles.
Hi ha alguns edificis impresionants, però lo que mes crida l'atenció es el gran abast de les ruïnes, miris on miris veus algun tipus de resta arqueologica.
Els mes antics d'època púnica segle II ac, serien el mausoleu, un dels pocs exemplars d'arquitectura numida existent, (l'altre seria el teatre de Sabratha a libia). Es una tomba de 21 metres d'alçada, de tres pisos d'altura. en el primer hi ha la càmera mortuoria, i junt als temples de Saturn i Juno son dels mes antics.
El temple de Saturn es va edificar inicialment en honor del deu fenici Baal Hammon, consort de la deesa Tanit. amb la conquista de la ciutat per els romans aquest temple s'adaptaria per adorar al deu Saturn, desgraciadament les restes d'aquest temple es troben bastant deteriorades.
En canvi el temple de Juno, que inicialment era el temple de la deesa Tanit es mante en un molt bon estat de conservació i ens dona una petita idea de la seva grandesa.
Un altre lloc digne de veure es el capitol, es tracta d'un temple del segle II dc en honor de la triada protectora de Roma; Júpiter, Juno i Minerva. Es impressionant la grandesa del edifici, als accesos del capitol es situava la Plaça dels vents.
Un altra de les restes a destacar seria el Teatre, construit a mitjans del segle II dc, es un dels millors conservats del Africà romana. Podia acollir a 3.500 espectadors, en el frontal del escenari hi ha una inscripció amb la dita que aquest teatre fou construit per Marcius quadratus en temps de l'emperador Augusto Antonino Pio.

  

Teatre Roma, Dougga, Tunísia

En aquest teatre avui en dia encaraes representen obres clàssiques sobre tot en el festival de dougga. El lloc gaudeix d'una ressonància magnifica.
Hi ha moltes altres restes intresants, les termes dels ciclops, el foro, l'arc d'Alejandro Severo, els temples menors i varis llocs mes. Llastima que en viatges programats les visites siguin curtes perquè aquest lloc te per passar-hi una bona estona.

EL MUSEU DEL BARD
Situat al barri del bard, a les afores de la ciutat de Tunis, l'edifici era l'antiga residencia dels sultans des de el segle XIII i posteriorment ho va esser dels governants turcs durant locupació Otomana. Es tracta d'un dels museus mes grans de la costa mediterrània del nord d'Africà i es un dels principals punts d'atracció turistica de Tunísia per albergar una gran varietat de mosaics romans.

Museu del Bard, Tunis, Tunisia

Encara que excel·lents, la col·lecció de mosaics tan sols es la punta del iceberg d'aquest museu. La planta baixa alberga una col·lecció d'estatues, utensilis, peçes de ceramica de l'epoca grega i punica, aquestes peçes han estat recuperades de la ciutat de Cartago, Dougga, Utica, Hadrumetun etc.. (desgraciadament en el moment de la nostra visita any 2011, aquesta planta estava tancada al públic per obres d'ampliació). Aquestes obres es van inaugurar l'any 2009 hi ha octubre del 2011 encara estaven bastant endarrerides. De fet aquest edifici s'ha restaurat i ampliat varies vegades all llarg de l'historia.
En el primer pis tambe hi ha unes galeries dedicades al art cristià e islàmic.
El edifici consta de 3 plantes d'alçada amb 34 galeries, els dos superiors dedicats exclusivament als mosaics. Es una visita que val molt la pena, ja que es un  dels millors al mon en aquesta tecnica, tan en diversitat, grandaria i varietat
La llastima com sempre es el poc temps dedicat a la visita en els viatges de circuits programats, perque son molts mosaics a veure.

<Museu del Bard, Tunis, Tunisia

CARTAGO
Situat a 17km de Tunis, Cartago es avui dia un barri residencial a les afores de la capital on s'assenten varies enbaixades aixi com la residencia presidencial.
Fundada per els fenicis l'any 814 aC, Cartago va viure el seu màxim esplendor amb el decaïment de Tir (Lìban). Durant segles va esser la seu del imperi Cartaginès i la ciutat arribaria a albergar 400.000 habitants.
Amb la derrota a les guerres puniques enfront del imperi Roma, el imperi Cartaginès va desaparèixer, Cartago fou destruida, i es va prohibir el ser habitada de nou per les autoritats romanes. Va restar deshabitada durant mes d'un segle fins que Juli César durant la campanya africana de la segona guerra civil la va visitar i va veure en ella un lloc estrategic. Una nova ciutat hi seria construida l'any 29 aC. amb el nom de Cartago Julia.

Termes de Antonino Pio, Cartago, Tunisia

Personalment vaig tenir una gran desil·lusió amb aquestes restes, tota la vida sentint anomenant Cartago, m'havia fet una visio equivocada del lloc, pensaba trobarme restes majestuoses fns on arrives la vista i l'unic que resta en peu son unes minuscules restes, les famoses termes de Antonino Pio. El fet de que la ciutat va esser completament asolada er els romans, deshabitada durant un segle i construida, destruida i reconstruida de nou varies vegades al llarg dels segles fa que avui en dia quedi quasi en res els vestigis de les civilitzacions punica i romana.
Les termes de Antonino Pio son patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 1979.

SIDI BOU SAÏD
A 20KM de Tunis i molt aprop de Cartago es troba el poblet de de Sidi Bou Saïd, decorat exclusivament amb colors blanc i blau, es un lloc encantador, desprèn un sentiment de pau i tranquilitat.

Carrer tipic, Sidi Bou Saïd, Tunisia

En aquest lloc tot esta pensat per l'atracció del turisme, els autobusos tenen l'aparcament a l'entrada del poble, un gran parking completament rodeixat de botigues de records i artesanies, multitud de mercaders i canalla que no fan res mes que anar radera dels turistes fins arribar a fer-se pesats.
Del pàrking, un cami ens porta costa amunt per uns carrerons estrets, blancs i pulcres, molt cuidats, la majoria de les cases es composen de dos plantes, la part baixa en quasi totes son petits locals amb venta de tot tipus, queviures, carrets de fotos i tarjetes postals, llaunes de beguda i barres de pa o artesanies, pero aqui no son agobiants com al parking, te deixen mirar sense atosigar-te.
Supos-ho que ja dou estar pactat aixi, dons un cop has traspassat el parking i començes a trepitjar els carrerons del poble els comerciants desapareixen i pots passejar tranquil i gaudir de la bellesa del poblet.
Tambe hi ha varis locals bar/restaurant on poder degustar el famos te amb menta i pinyons famos d'aquesta zona del pais. Tot com ja he dit enmarcat en un blanc i blau inmaculats, com si els haguessin acabat de pintar, el reflex de la llum solar ajuda a aquest proposit.

DOUZ
Situat a 488km de Tunis, Douz es`presentada com la porta del desert. Ciutat d'uns 25000 habitants, un gran arc dona la benviguda a la ciutat, la qual conta amb una plaça central molt amplia tota rodeixada de botigues proteguides per grans arcades. La gran majoria de les botigues son de records i artesanies, però també de treballs amb cuir (zabates, carteres, motxilles etc..) , teixits i alfombres.

La gran porta de la dreta es la que porta a la gran Plaça, Douz, Tunisià

Douz es un lloc sorprenent, els comerciants son dels mes agobiants e insistents dels que haig arribat a coneixer, no et deixaran tranquil nomes que creuis la mirada amb qualsevol mercaderia. Del preu de sortida cal baixar automaticament un 75%, aixi que si per qualsevol producte demanen cent, encara que se os fagui barat vosaltres en au d'oferir com a molt 25, encara sortirant guanyant.
Tota la plaça es un gran mercadal, es plena de tota mena de mercaderies. Al vespre a la part central de la plaça instalen una mena de terrazes per pendre alguna beguda. En aquest lloc si encara no ho haveu fet podreu probar la carn de camell, ve amb forma de pinxos o be amb cuscús.
Ems allotgem al Hotel Mehari, a les afores de Douz, gradios, el lloc es impresionant, molt lutxos per tractar-se d'un (3*), les habitacions espaioses, totes amb una gran terraza sobre la piscina. A l'entrada del hotel hi ha un gran pati central amb uns magnifics jardins, un restaurant interior i un altre al aire lliure, servei de cafeteria, massatge i spa, aixi com una botiga d'artesanies i una agencia de viatges on organitzar tours per la zona.

Hotel Mehari, Douz, Tunisià

El hotel esta construit imitant una mena de castell, de lo millor la piscina climatitzada, freda durant el dia, al vespre s'agraia la calentoreta.

MATMATA I TATOOINE
Anunciat com un poblat bereber amb cases "troglodites" excavades a la terra, es tracta d'un gran forat que deixa veure una mena de pati i al voltant es van fent habitacions i estances. Desprès d'unes inundacions agudes l'any 1969 degudes a unes fortes pluges que van causar destroçes i molts morts el govern va instar la població a traslladar-se a un poblat nou, avui en dia les poques cases que continuen habitades ho son majoritariament com reclam turistic.
Avui en dia la majoria estan provistes de llum electrica, algunes son bastant amplies, normalment al voltant del pati hi ha 4 o 5 estances, algunes molt grans i amplies, altres petites, segons el desti de cada una, habitacions, cuines amb un petit rebosc o banys amb petits pous cecs.
Als voltants es van rodar algunes escenes de la pelicula de Star Wars, inclus aqui es va inspirar i traure el nom de Tatooine que seria el planeta natal del jove Jedi. Els decorats encara resten en peu dins del desert a uns 20km de Matmata. el tipic decorat de cartó pedra , alguns mes treballats que altres, la inclemència climàtica, un sol de justicia i rafegues de vent molt fortes, aixi com un nul treball de manteniment fa que la zona es vagui degradant constanment.
L'excursió s'acostuma a completar amb un petit tour per les dunes del desert en vehicles 4x4, de tornada al hotel un bany a la piscina climatitzada i un massatge van de maravella.

LLAC SALAT CHOTT EL JERID
Sortim de Douz de matinada per aprofitar la fresca, ens queda un trajecte de 170 km fins la ciutat de Nefta on passarem dos nits mes. A meitat del cami ens trobem el llac salat de Chott El Jerid, amb una extensió de 5000km quadrats es el mes gran de tot el Sàhara.

Llac salat de Chott El Jarid, entre Douz i Nefta, Tunisia

L'any 1984 el govern va construir i asfaltar una carretera de 100km que travessa el llac degut a la cada vegada mes gran afluència  de turisme estranger atret per la singularitat del lloc. Es una carretera recta, llarguisima, pareix no tenir acabament en mig d'un indret inhòspit, àrid, amb un horitzò molt llunya i una varietat de colors magnifica.

NEFTA
Ens instalem al hotel Bel Horizon (3*), paregut al anterior nomes en la seva carcassa tipus castell, Kairouan, Monastiraquest no m'agrada, les habitacions petites, els banys passats demoda i en situació deplorable. Lo millor la gran piscina i el paisatge en front al Palmeral.
Nefta es la segona ciutat sagrada de Tunísia desprès de Kairouan, es lena de mesquites i hi ha una mena de llei seca que fa pràcticament imposible beure alcohol a cap lloc de la ciutat. El seu reclam turistic es el seu famos palmeral anomenat "La Corbelle", es una depresió situada al nord de la població en forma de triangle d'uns 600 metres de llargada per costat, dos d'els costats no arriben a tocar-se el que forma un passadis que es va corbant fins arribar al fons on brollen nombroses fonts que reguen unes boniques i riques hortes.
La visita es te que fer acompanyat per un guia local, dura unes 2h, de les que la meitat vas mirant jardins i horts fins arribar a una mena de plaça amb uns seients construïts amb fusta de palmera. Alli fan una demostració de pujar a dalt de les palmeres, aixi com de tots els productes que s'obtenen d'ella, datils, llet de palmera (un liquid fresc i dolç recient extret del arbre que no s'ha de deixar madurar dons si fermenta es converteix en alcohol i això es pecat). Al final el negoci es el negoci i trauen a la venta caixes de dàtils i petits vanos construits amb fulla de palma.

OASIS DE MUNTANYA
Tipica excursio per omplir el temps, un parell d'hores d'anada, altres de tornada per fer una visita a un petit rierol que amb el pas del temps a fet brotar un petit oasis amagat en uns penya segats, el lloc es simpatic, aquest canalet d'aigua en un altre lloc seria insignificant, però aqui es lloc de vida. en una punta hi ha un desnivell d'uns 3 metres per on cau el fileret d'aigua com si fos una petita cascada lo que aprofiten molts turistes per ficarse davall a modus de dutxa i fer-se la foto.
Els habitans del voltant han muntat un petit negoci i quant comencen a parar el autocars comencen a arribar amb camells i altres animals (serps i camaleons) per fer les fotos de rigor, també munten unes parades amb records aixi com llaunes de refresc.

KAIROUAN

Torre de la gran Mesquita, Kairouan, Tunisia

Sortin de tornada cap a Tunis fem escala a la ciutat de Kairouan, segons ens diu el guia, desrès de La Meca, Medina i Jerusalem es la quarta ciutat sagrada del Islam. Hi ha multitud de mesquites, destacan la de les 3 portes peró sobretot la gran Mesquita, ja que aquesta es una de les poques del nord d'Africà que es pot visitar per els no creients, la mesquita es enorme, impressionant, amb un minaret quadrat de mes de 50 metres d'alçada.
La ciutat respira religiositat, aqui tampoc es posible veure alcohol, durant molt temps l'entrada a Kairouan va estar prohibida als no musulmans.
Un altre lloc a visitar a la ciutat es l'anomenat mausoleu del barber, en realitat es tracta d'una escola religiosa islamica que alberga la tomba de Abou Dhama, deixeble de Mahoma que era conegut amb el sobrenom de Sidi Sahah, que vol dir "el portador dels pels", ja que es creia que portava amb ell els pels de la barba del profeta. L'edifici va esser construit el segle VII i ampliat el XVIII, a finals del segle passat va esser remodelat àmpliament. Crida l'atenció els mosaics de parets i sostres que tenen molt paregut amb els patis andalusos.
El tour de la ciutat s'acaba amb la visita de les reserves d'aigua construida per els Aglàbides, impressionant veure aquella immensa quantitat d'aigua en mig d'un territori tant sec i àrid. Son una mena de grans tancs contenidors. Degut als problemes de subministrament d'aigua en epoca dels Aglàbides, aquestos van desenvolupar una sèrie de diferents tècniques necessàries per recollir l'aigua de pluja i conservar-la fins al seu us. es van construir per tota la ciutat una sèrie de tancs i pous que permitien l'emmagatzamen i transport del aigua.
Per veure els tancs en tota la seva magnitud cal pujar al sostre del edifici que fa de museu del aigua, aixi com seu de la companyia encarregada avui en dia de la seva distribució. Aqui els vigilants fan la tiica turistada demanant el dret de foto, o sigui un donatiu (als vigilants) per poder fer fotos, lo millor esperar que estiguin ocupats amb altra gent per fer les fotos rapidament. La vista de la ciutat i dels grans recipients plens d'aigua val la pena.
La ciutat de Kairouan es patrimoni cultural de la humanitat per l'UNESCO des de l'any 1.988

EL D'JERM
Ciutat d'uns 20.000 habitants, viu quasi exclusivament de l'agricultura (grans plantacions d'oliveres) i del turisme. Es famosa per albergar  un anfiteatre roma en molt bon estat de conservació, i que despres del de Roma i Capua va esser el mes gran del Imperi romà amb una capacitat de 40.000 espectadors quant la ciutat nomes tenia 30.000 habitants

Arena, Anfiteatre del D'Jerm, Tunisia

Construit entre els anys 230 i 238 dC, el anfiteatre de EL D'Jerm , o el de l'antigua Thysdrus, ciutat d'origen fenici la ciutat viuria el seu màxim esplendor a meitat del segle III donat per el gran negoci del oli, es calcula que en aquella època la regió contava amb mes de 150.000 hectàrees d'oliveres.
El estat de conservació es excel·lent, i tot que durant segles a les poblacions properes hi ha hagut la creença de les pedres del coliseu espantaven les serps i escorpins, per lo que a quasi totes les cases de la zona en els seus fonaments hi ficaven pedres del anfiteatre.
A mes del anfiteatre amb els seus 3 pisos d'alçada (es calcula una altura de 36 metres), al costat hi ha un petit museu arqueòlogic amb moltes restes trobades al mateix anfiteatre o en la ciutat de Thysdrus que va arrivar a esser la segona ciutat en importancia  desprès de Cartago en la Tunisia punica, tambe al costat del museu hi ha una representació d'una vivenda tipica de l'èoca romana.
La ciutat a part del anfiteatre i museu no te res a veure, moltes botigues de records i artesanies. S'ha d'anar amb compte doncs la presencia massiva d'autobusos plens de turistes a la ciutat a atret també a rapinyaires que aprofiten qualsevol descuit per endur-se el bolsó, mobil o la maquina fotografica

Grades, Anfiteatre del D'Jerm, Tunisia

El anfiteatre roma del D'Jerm es patrimoni cultural de la humanitat per l?UNESCO des de l'any 1.979

MONESTIR
 Arribem a Monestir, ciutat costanera de la provincia de Soussa, a 162km al sud de Tunis, aquets darrers anys s'ha convertit en un centre turistic de primer ordre, aqui passarem la darrera nit ja que dema a la tarde tenim la sortida de tornada des de l'aeroport internacional d'aquesta ciutat.
Ens ubiquen en un dels mega hotels de la zona, mes de 600 habitacions, estem en el pis 11 d'una alçada de 15, la piscina olimpica es veu minúscula des de el balco de l'habitació.
Aprofitem el mati per anar a visitar el mausoleu de la familia Bourgiba, situat en una gran plaça al vell mig de la ciutat. El mausoleu es va crear per guardar les restes de Habib Bourgiba, politic Tunisia que va treballar de valent en l'obtenció de la independencia del pais.
Un cop obtinguda la independencia va esser anomenat president del pais i es va centrar en la creació d'un estat Tunisià modern, però aviat va caure en idees totalitaries, va posar fi a la monarquia declarant la república i durant 30 anys va mantindre el poder.
Si be en un principi va orientar el seu mandat en la millora del pais, el final del seu mandat va estar marcat er el culte a la personalitat "una mostra la tenim en aquest mausoleu, fet construir per ell mateix en vida el qual te unes dimensions i caracteristiques faraoniques", el amiguisme i la corruptela del partit únic.
L'any 1987 va esser derrocat per el seu primer ministre Ben Ali i mantingut en arrest domiciliari fins la seva mort l'any 2000 quant va esser enterrat en aquest mausoleu.
Al migdia ens concentrem tots al hotel, ens venent a buscar i ens porten a l'aeroport per agafar el vol de tornada a Barcelona.

2011 Viatge a Armènia

Viatge efectuat del 17 al 26 de Juliol.
Abans de res un advertiment, si algu te previst viatjar a Armènia per via aerea eviti com pugui fer-ho per la companyia aerea ARMAVIA, surt de Barcelona els diumenges. en el nostre cas un cop ja embarcats i dins l'avio ens van fer esperar mes d'una hora i mitja amb un calor insoportable i sense aire condicionat, Amb el passatge quasi amotinat ens van fer baixar del avio sense cap mena d'explicaciò. A les 4h d'espera dins d'una petita sala ens van donar la primera comunicacio: un trist "hi ha problemes amb l'avio".
Segons altres passatgers que fan sovint aquesta ruta pareix que "els problemes" son mes que comuns. Encara vam estar 2h mes en la sala d'espera. Quant vam aterrar a Yerevan pareixia per moments que l'avio s'anava a desmuntar. Resultat: teniem l'arribada prevista a les 6 de la tarde i vam arribar passades les 2 de la matinada.

EREVAN
L'aeroport es petit, lo primer que s'ha de fer es anar a cambiar diners, dons abans de res s'ha de comprar la visa d'entrada al pais i es obligatori fer-ho amb moneda local, no accepten cap altra (la visa costa 3.000 drams, uns 6 euros).
Desprès de passar emigració ens rep la nostra guia d'aquest viatge (Nana), una armenia que parlava perfectament castella, rus i angles e inclos algunes paraules amb catala, va esser una sort trobar-la dons ens va fer el viatge de lo mes complert i plaent. Quelcom que me crida l'atenció es la cantitat de minicasinos i sales de joc que hi ha en el trajecte del aeroport a la ciutat, ens allotgem al Hotel Any Plaza, un 4* modest, pero molt centric, amb una situació immillorable, a tres carrers de la Plaça de la republica i a quatre de la zona de la opera.
La plaça de la Republica (abans plaça Lenin) es el cor neuràlgic de la ciutat, tot circula al seu voltant, el impresionant Hotel marriot, el museu d'historia, el ministeri de finances, el ministeri d'exteriors i la seu del govern. les nits d'estiu aprofitant la fresca la gent s'ajunta en aquest lloc i gaudeix d'uns espectacles d'aigua i llum a les fons de la plaça a ritme de marxes militars.
L'edifici de l'Opera es majestuós, de forma semicircular, amb unes grans columnes i unes esculptures grandioses. Just al costat hi ha una plaça inmensa plena de petites cafeteries amb terrassa. en aquesta ciutat miris on miris hi ha una terrassa.

PARQUE MEMORIAL TSITSERNAKABERD I MUSEU DE VICTIMES DEL GENOCIDI
Es la primera visita que els viatgers en viatges organitzats fan en qualsevol circuit per Armènia. Tant es aixi que encara que ja sabien que el museu era tancat (A Armènia tots els museus tanquen els dilluns) ens van pujar i vam fer un passeig per els jardins que hi ha per els voltants. L'historia del genocidi armeni a mans turques esta molt latent i el govern obliga a les agencies de viatges a incloure aquesta visita a tots els circuits que es fan per el pais. Inclus quant qualsevol president o mandatari estranger visita Armènia el primer lloc on el porten es aqui.

Parque Memorial Tsitsernakaberd, al fons museu victimes del Genocidi

Fem un petit tour per la ciutat, aquesta te al voltant de 1.300.000 habitants, el primer lloc que visitem es la famosa plaça de la Victoria, que es va construir per celebrar la derrota de l'Alemanya nazi, la plaça es enorme, però la veritates que es una mica cutre.
La plaça esta dominada per una gran estàtua d'una dona amb una espasa a les mans que domina tota la ciutat, als voltants de l'estatua hi ha tancs, canons e inclos un vehicle llança míssils, lo que passa es que amb quedat obsolets, es veu armamnet dels anys 60, i am la manca de manteniment tots estant rovellats i fets malbe.
En un principi aqui es va situar una estàtua grandiosa de Stalin, però l'any 1962 la van canviar per aquesta i la van bautitzar com "La gran mare Armènia", l'estatua te una visió privilegiada de tota la ciutat, com ja he dit te una gran espasa a la ma i la guia ens explica que per coincidencies de la vida l'escultura esta mirant cap a la frontera turca.

Plaça de la Victoria, Estatua La gran mare Armènia

Un altra visita obligada dins de la capital es el conjunt arquitectonic conegut com "La Cascada". El monument esta format per quatre pisos d'escales, cadascun amb els seus respectius jardins, fonts, escultures i obres d'art. Per als que no els hi agradi caminar, per l'interior hi ha unes escales, de pedra al mig però als laterals ni ha de mecaniques, unes de pujada i les altres de baixada.

"La Cascada" Erevan, Armènia (2º pis)

"La Cascada" Erevan, Armènia (part baixa)

Es un monument clarament d'origen soviètic amb unes proporcions gegantines. Des de la part de dalt es pot observar el monument a la mare Armènia en un cim proper i els dies clars sense gaire contaminació es pot veure el mont Ararat.

KHOR VIRAP
El monestir de Khor Virap es troba a 45km de Erevan i es un dels mes visitats del pais i un dels mes venerats per part dels fidels ortodoxes armenis. En temps dels reis armenis instalats a la propera ciutat de Artasthat, Khor Virap cumplia les funcions de preso reial.
El rei Tiridates III tenia com a conseller a Gregori, que va abraçar la fe cristiana i es convertiria en San Gregori. Conta la llegenda que el rei va fer empresonar San Gregori en un pou durant 14 anys fins que el rei va caure malalt degut a una estranya infermetat. Estant agonitzant va fer cridar San Gregori el cual el va curar milagrosament. L'any 301 dc. Tiridates III abraçaria el cristianisme, convertint aquesta religió en la oficial del regne d'Armènia.
El recinte ha sigut destruit i reconstruit varies vegades al llarg de l'historia. En un dels edificis principals encara hi ha 2 forats en el terra, els 2 es poden visitar. En un de ells baixant una escala perpendicular condueix a una cisterna on diuen va estar empresonat San Gregori, la grandaria es bastant considerable per ser una cel·la subterrània, degut a la foscor i a la manca d'aire fa que la visita de cops no resulti molt agradable i es vulgui sortir de seguida.

Khor Virap, Dins d'aquest edifici hi ha el pou ont van empresonar San Gregori

Khor Virap, vista exterior

Khor Virap, vista exterior

El monestir es troba molt aprop de la frontera turca, a uns escassos 4km, i te unes magnifiques vistes del mont Ararat.

KHOR VIRAP - NORAVANK
Situat a uns 120km de Erevan el complex de Noravank esta compost per tres edificis, 2 esglésies i una mena de residencia. Lo mes notable de Noravank es que va esser dissenyada i construida al segle XIII per l'arquitecte Momik, autor dels manuscrits il·limitats d'Armenia.

Noravank, vista exterior

Momik va construir l'església principal seguint la tècnica de treballs amb pedra denominats Khachkars, tallats a la pedra amb motius com ara rosetes, entrellaçats o motius botànics (flors, plantes, fulles).

Noravank es troba en un lloc de dificil accés, els vehicles arriben nomes fins ont hi ha la carretera asfaltada i despres s'ha de continuar camp a traves (hi ha un petit caminet d'uns 500 metres). En el lloc on es deixen els vehicles hi ha un parell de coves bastant grans amb uns dibuixos d'orientació cristiana bastant burdes, al sostre i parets, es pensa que tenen mes de mil anys d'antiguitat. Desgraciadament estan molt deteriorats ja que les coves es fan anar com mig magatzem i cunya per part de les persones que preparen el esmorzar i apats als visitants del monestir.
Novarank es patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 1996.

Novarank, església principal

GORIS
Arribem a Goris (254km de Erevan) al vespre, hi ha problemas amb la reserva del hotel, hi ens veiem obligats a canviar. Anem a les afores, Hotel Olimpia, suposadament un 3* peró jo no els hi veig per cap lloc.L'edifici pareix sortit d'un terratrèmol.
Aquesta zona es va veure en mig del foc creuat en la guerra del 1.991 al 1.994 entre Azerbaijan i Armènia i la zona secessionista de Nagorno Karabakh amb l'ajuda de Moscu. Nagorno Va obtindre la suposada independencia peró la ONU no la reconeix, de fet nomes Armenia i les republiques fantasmes de Osetia i Asbajia (separades de Georgia amb ajuda de la Rusia) i la de Transnitria separada de moldavia amb les mateixes condicions i cap d'elles reconegudes per l'ONU reconeixen el mou estat.
L'hotel esta derruit, nomes hi ha la carcassa i tres pisos reconstruits del lateral dret. Les dos nits que vam passar aqui nomes vam veure moviment per la nit. Un moviment continu d'arribar i marxar vehicles, pero al mati al esmorçar nomes havia parada la nostra taula. ens va donar l'impressió que alló era una bugaderia de diners negres.

Hotel Olimpia, Goris, Armènia

Goris esta situat a 100km de la frontera amb Iran i a uns 40 de la zona de Nagorno Karabakh, les agencies de viatge estan prenen aquesta ciutat com base per circuits per la zona sud del pais, les cases troglodites de Khndzoresk i el monasteri de Tatev, o la visita a Nagorno. Si no, el poble d'uns 20.000 habitants no te res d'especial a veure.

KHNDZORESK
Bastant aprop de Goris esta la zona de Khndzoresk, es divideix entre la zona de les coves i el poble nou. Lo singular son la zona de les coves, algunes naturals, altres fetes per l'home que servien de refugi als habitants de la zona. Aquestes coves van esser habitades des de l'any 1000 fins a meitat del segle XX, desprès del final de la segona guerra mundial Stalin va voler modernitzar la regió i va construir un poble a la vora de les coves. Avui dia aquestes estan deshabitades i s'utilitzen com magatzems i atraccions turístiques.
Per visitar les coves per dins s'ha de sol·licitar un permis al Govern regional, pagar unes taxes i contractar uns guies locals, si es un grup nombrós pot sortir a compte, però si nomes sou dos o tres la veritat es que pot sortir bastant car, aixi que ens vam aconformar amb veure-les des de un mirador i escoltar les exlicacions de la guia.

MONESTIR DE TATEV
Per arrivar-hi s'ha de pendre un telefèric que anuncien com el mes llarg del mon (5'7km), el trajecte triga uns 11 minuts i se hi gaudeix d'unes vistes impressionants, encara que de cops fa una mica de por ja que dona l'impressió de que t'estritllaràs contra un penya segat per al darrer moment agafar altura.

Monestir de tatev

Situat a uns 1600 metres d'altitud dins les muntanyes a la part superior d'un cim al profund congost. Va esser construit al segle X, es el mes grand de tots els monestirs visitats fins ara, la veritat es que observant la grandesa de la construcció, fa que et preguntis com amb els mitjans tan precàris de l'epoca van arribar a construir un complex de tal magnitud.
Les pareds exteriors del complex estan aixecades al bord mateix del penya segat, com si fos una prolongació d'aquest, donan una impressió de vertigen total convertint el monestir en unrecinte quasi inexpugnable. Construit i reconstruit varies vegades al llarg de l'historia va esser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2001.

Prop de l'estació del teleferic, podem trobar la carretera que abans de la construccio d'aquest era l'unica manera d'accedir al monestir, un cami serpentejant amb continus giravolts i en el que passem per l'anomenat pont del Diable, una formació natural sobre el riu vorotan d'uns 100 metres de llargaria. Per accedir-hi nomes cal parar en el giravolt de la carretera, hi ha un petit parking hi esta mes que senyalitzat.
A partir d'aqui ingresarem en una mena de congost bordeijant el riu, primer apareixen unes petites coves, seguint un vami de terra arribem a unes caigudes d'aigua i unes piscines naturals. Per tot el cami es impressionant la cantitat de peçes de roba (sobre tot fulars, mocadors, bufandes, peró també jerseis, pantalons i fins sabates) que hi ha penjades de les branques dels arbres. Pareix que es un lloc de peregrinatge on acudeixen moltes parelles d'enamorats a demanar felicitat eterna.

Congost del pont del Diable, Syunik,  Armènia

Tornem al hotel de Goris, amb sorpresa comprobem que ni s'han molestat en fer l'habitació. Ens asseiem al petit mostrador que fa de bar i ens bevem una kilikia (cervesa Armènia bastant bona), al menys esta freda i aprofitem que aqui no hi ha problemas per fumar dins del hotel. Donem un petit vol pels voltants però esta allunyat del centre i tot esta tancat i barrat. Anem a dormir esperant marxar lo mes aviat possible d'aquest lloc.

KARAHUNDG
Sortim de Goris cap al nord direcció el llac Sevan, de cami parem a Karahundg, segons ens diuen el observatori astronòmic mes antic del mon ja que data del 6 mil·lenni ac. Es un complexe megalític prehistòric que consta d'uns 223 obelicos (aquestos son de basalt, i es desconeix la seva procedencia ja que no es un material corrent en aquesta zona). Tots ells tenen forats en diferents parts per permetre una millor visió dels astres.

Observatori de Karahundg, Armènia

Observatori de Karahundg, Armènia

CARAVANSARAI DE SELIM
Continuem cami direcció el llac sevan, la carretera dona voltes i mes voltes, com un port de muntanya, fins arrivar a la part mes alta (2.400 metres) ont trobem el caravansarai de Selim. aqui feien parada les caravanes de la ruta de la seda. al lloc fan referencia escrits d'abans de Crist, però aquest edifici va esser construit l'any 1.330.
De fora pareix que te que esser mes petit, però quant ets dins comproves que te una grandaria considerable. esta dividit en dos zones, la de l'entrada que es on dormien els vigilants o podriam dir personal en nomina a carrec del refugi, i al lateral dos zones diferenciades on estaben els estables i la zona destinada al alberg dels viatgers. aquesta zona esta bastant ben conservada.

Caravanserai de Selim, Armènia

CEMENTIRI ARMENI
Pocs kilòmetres abans d'arribar al llac Sevan parem en un petit poblet per visitar el cementiri local, famos per esser un clar exponent dels cementiris armenis antics amb khachkars medievals (creus monolitiques tallades amb pedra) , dels segles V i VI.

Cementiri tipic armèni

LLAC SEVAN I MONESTIR DE SEVANAVANK
Situat a 2000 metres sobre el nivell del mar, el llac Sevan, es desprès del llac Titicaca el segon llac d'aigua dolça mes gran del mon. En un principi el llac cobria un area de 1.360 km, tenia 260 km de perimetre i 95 metres de fondaria.
Al llac hi van a parar aigües de 28 petits rius, però debut a l`'altura nomes un 10% d'aquest aigua surt del llac cap al interior del pais i el restant 90% s'evapora. A principis de segle es va proposar l'utilització del aigua del llac per irrigació i l'obtenció dènergia electrica.
Debut a la diferencia entre el cabdal entarnt i el surtin es va provocar que el nivell del llac comences a baixar mes d'un metre per any, arrivant a una fondaria maxima de 40 metres. Amb la desaparició de les politiques Stalinistes i l'adopció de mesures de conservació es va poder evitar aqui un desastre ecològic paregut al del mar d'Aral.
Als anys 70 el nivell s'havia estabilitzat en els 60 metres, es van crear diversos túnels per aportar aigua de diversos embasaments del interior del pais. Amb la desaparició de la Unió Soviètica i els comflictes amb l'Azerbaijan la tasca d'emplenament va esser detinguda. Posteriors treballs des de el 2005 han fet que el nivell de l'aigua comenci a elevar-se de nou

Monestir de Sevanavank, al fons llac Sevan

El monestir de Sevanavank o dels Sants Apòstols es popularment conegut com el monestir Van (negre), va esser construit l'any 874 sobre les ruïnes d'un altre monestir del segle IV destruit pels àrabs. en un principi l'ubicació era una petita illa i nomes se hi podia accedir en barca, debut al descens del nivell del aigua s'ha convertit en una petita pensinsula i se hi pot accedir per un petit cami.
Als voltants del monestir i tocant al llac hi ha multitud de petits merenderos i botigues d'artesania, ja que aquesta localització fa que aquest monestir sigui un dels mes visitats per els turistes, tant nacionals com extrangers. Del nivell del llac al cim on hi ha el monestir hi ha una pendent d'uns 80 metres, l'afluencia de visitants ha fet que aquest cami no sigui muntanya a travessa sinó que s'accedeix mitjançant unes escales graonades. Des de el monestir pots gaudir d'una visió del llac meravellosa.
Dinem en un dels restaurants a la vora del llac, peix sobre tot truites, tambe hi ha uns plats enormes amb crancs. Ens allotgem al Best Western Bohemian, aqui hi ha dos espais comletament diferenciats, les habitacions normals, amb recepció, botiga de souvenirs i petita cafeteria a l'esquerra, a la dreta una mena d'apartaments amb una o dos habitacions, just tocant al llac un bar/cafeteria amb una gran terraza i al mig un edifici amb arees comunes com menjador, salo de lectura i jocs, espai per veure la tele etc.
Estem de sort, nomes entrar a l'habitació cau una granissada que pareix que s'hagi d'acabar el mon. Plou de valent durant una hora, ja es tard i decidim quedarnos a explorar el recinte del hotel i ens acomodem al bar bevent unes cerveses.

Hotel Bohemian vist des de l'amarrador, al fons menjador i àrees comunes

DILIJAN
Aquesta zona del pais es anomenada la Suissa Armènia, es sorprenent el contrast de paisatges d'una regio a altra en uns pocs kilometres. sortint de la zona del llac Sevan direcció nord al poc temps entres en un tunel de quelcom mes de 2 kilometres i quant surts el paisatge a canviat per complert, canvies el verd clar de l'herba de les praderes per el verd fort i marro dels arbres, arbres per tot arreu, impresionant, vas per la carretera kilometres i kilometres d'arbres a dreta i esquerra, un bosc infinit.

MONESTIRS DE SANAHIN I HAGHPAT
Aquestos monestirs es troben molt aprop un del altre, i han sigut declarats ambos patrimoni mundial per la UNESCO.

Monestir de Sanahin, entrada principal

Aquestos complexes monàstics son una de les millors exponents de l'arquitectura religiosa armènia, una fusio d'elements entre l'arquitectura religiosa bizantina i l'arquitectura tradicional de la regió del caucas.
A diferencia de molts altres monestirs construits en llocs aïllats, aquestos ho estan en llocs propers a viles habitades. Sanahin significa "aquest es mes vell" com volin-se diferenciar del seu vei Haghpat, esta format per diversos edificis aixecats en diferents èpoques, l'entrada principal amb el terra tot coberta de lapides es espectacular, consta de varies esglésies amb els seus corresponents atris, una biblioteca, estances i escola per els futurs monjos, un campanar i varies capelles.
Pegat al monestir però separat d'aquet hi ha el mausoleu amb una gran cripta inclosa de la dinastia dels Zacarian que van governar la regio entre els segles X i XI.
El monestir de Haghpat fou un important centre literari. Tambe esta format per diverses edificis de diferentes èpoques. En l'esglesia principal al costat nord te unes galeries, son una mena de galeries funeràries, aqui es troba el famós khanchkar (pedra creu) anomenat Amenaprkick, un dels mes significatius i venerats del pais.

Monestir de Haghpat, Khanchkar Amenaprkick

Impressionant per la magnitud, els arcs voltats del sostre, els laberints i passadissos d'una estructura a un altra fan del lloc una meravella per anar descobrint constanment llocs i detalls interesants.

HOTEL AVAN DZORAGET
Ens allotgem al hotel Avan Dzoraget Resort, una meravella que fa perdonar l'agencia el mal peu del hotel de Goris. Situat a la riba del riu Dzoraget aprofita l'antiga carcassa d'una estructura que servia en l'època de la Unió Soviètica com residencia dels directius d'una antiga central elèctrica situada a 2 kilometres riu amunt.

Hotel Avan Dzoraget, Dzoraget, Armènia

Al costat hi ha un petit poblet on vivien els obrers de l'antiga central, avui dia pràcticament els 350 veïns viuen de treballar en el hotel o empreses relacionades amb el turisme. Es respira pau i tranquil·litat, fem un vol pel poblet però no hi ha res a veure, ni una botiga, nomes els tipics blocs de vivendes de l'època comunista.
El hotel esta provist de totes les comoditats, bar cafeteria amb una gran sala i tota mena de jocs, des de escacs a una mini bolera, al costat un biblioteca amb llibres en varis idiomes, sobre tot rus, inglés i francès (res en castellà ni català) una piscina termal amb serveis de spa i massatges.
Ens donen una habitació molt amplia, amb vistes al riu, un gran finestral ens dona una visio idilica del paisatge, el riu passa molt aprop però no s'escolta cap siroll, l'habitació esta insonoritzada, molt bona decoracio conjugant perfectament materials i colors.

DZORAGET - EREVAN (MONUMENT AL ALFABET ARMENI)
De cami a Erevan fem una parada prop del poble de Oshakan per veure el monument al alfabet Armeni. Aquest consisteix en un conjunt escultoric al aire lliure dissenyat per Jim Torosyan amb les 39 lletres del alfabet armeni en pedra basàltica. Es va construir l'any 2005 per conmemorar el 1600 aniversari del alfabet armeni, creat en un principi basicament per poder traduir la biblia a la llengua armènia.

Monument al alfabet armeni, Oshakan, Armènia

CASTELL DE AMBERD
Amberd en armeni significa "fortificaciò entre els núvols", aixecat a 2300 metres d'altitud els constructors van sapiger aprofitar perfectament la singularitat del terreny muntanyós per construir un promontori triangular defensat en dos dels seus costats per uns profunds penyasegats i per l'altre per un solid mur. Avui en dia el castell esta pràcticament derruït i nomes queda en peu una part de la carcassa aixi com alguns passadissos interiors.

Castell de Amberd amb l'ermita de Varahmshen al fons a l'esquerra, Armènia

A uns centenars de metres hi ha l'empar del castell es va construir l'ermita de Varahmashen, segons diuen una amb el interior mes bellament decorat d'Armènia. Desgraciadament estaba tancada i no la vam poder visitar.
Amberd es troba a uns 60 kilometres d'Erevan, arribem a mitja tarda a la capital i ens tornem a allotjar al hotel Any Plaza, tenim sort i ens donen una habitació al ultim pis, molt mes amplia que l'anterior i amb unes vistes sobre la ciutat explendides.

GEGHARD
Situat en la provincia de Kotaiq a uns 34 kilometres d'Erevan, l'ermita original es va construir en un lloc on abans hi havia un santuari paga dins d'una cova amb una font, en aquest temps el monestir tenia el nom de Ayrivank "Monestir de la cova". Aquest temple va esser destruït en diverses ocasions arrel de les incursions arabs l'any 923 i per els turcs al segle XII.
La reconstrucció definitiva va tenir lloc a partir del 1215 i pendria embranzida a mitjans del segle XIII quant els princeps Proshian van heretar el lloc. A les hores seria quant arribaria al monestir la llança sagrada (la que li van clavar a Crist al costat) portada a Armènia per l'apòstol Judes Tadeu canviant el nom del monestir per Geghard o formalment Geghardavank (monestir de la llança).

Capella adjunta al mausoleu Proshian, Geghard

Vaig el patrocini dels Proshian es van cosntruir diverses edificacions exteriors, però sobre tot es va treballar en l'estructura cavernosa del monestir ampliant-la i creant diverses estances que posteriorment passarien a ser mausoleus familiars com els de Proch Proshian i el de Papak Proshian (aquest també comte amb una capella funerària annexà).
El conjunt monastic consta de varies esglésies (1 excavada completament al interior de la roca) i l'altra al exterior, la capella Avazan, el Gavit o atri, aixi com sala de reunions, biblioteca, menjador i diverses estances i cel·les per als monjos. Es veritablement una obra d'art excavada a la roca.
Amb l'arribada de la llança sagrada i altres reliquies el monestir aviat va esser lloc de peregrinatge dels fidels cristians arriban a una època de maxim esplendor on tambe va esser conegut com el monestir de les 7 esglésies o el monestir dels 40 altars. L'any 1300 contava amb un sistema de reig per el monestir i terrenys adjacents, construint una muralla exterior com a fortificació.
A mitjans del segle XVII el monestir va quedar en desús, les reliquies foren traslladades al monestir de Etchmiadzin i el lloc va esser ocupat temporalment per pastors nòmades. A principis del segle XIX, desprès del ingrés d'Armènia al imperi rus se hi van assentar un grup de monjos procedents de Etchmiadzin.
El monestir de Geghardavank es patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 2000.

Monestir de Geghard, entrada lateral, Arménia

TEMPLE DE GARNI
Situat a 7 kilometres del monestir de Geghard, seguint la carretera d'Erevan, fa que el lloc sigui un punt d'atracció turistica de primer ordre i la majoria d'agencies proposen l'excursió conjunta.
Es tracta d'un temple de tipus hel·lenistic com el Partenó construit al segle I dc. per honrar al deu Mitra i consta de 24 columnes amb capitells jonics. Va esser construït baig el mandat del rei Tiridates I d'Arménia finançat amb diners del emperador roma Nero.
El temple va esser destruït totalment per un terratrèmol l'any 1969, sent reconstruït entre els anys 1969 i 1979 usant la majoria de peces originals. Per aquest motiu aquest monument no a pogut a tindre la categoria de patrimoni de la humanitat.

Temple de Garni, Arménia

MUSEU DE MATENADARAN
Aquesta visita estava prevista per al dia següent a la nostra arribada, però al esser dilluns i estar tancat la vam postergar per els darrers dies. Matenadaran es un petit museu localitzat en un cim e les afores d'Erevan, es tracta d'un depòsit de manuscrits i llibres en llengua armènia on a mes si porten a fi treballs de conservació, reposició i restauració.

Museu de Matenadaran, fatxada, Erevan, Armènia

 En els segles XV i XVI milers de documents i manuscrits armenis van esser destruïts degut a les invasions turques i mongoles, això va causar que el patrimonio cultural armeni es disgregues. Amb la incorporació d'Armènia al imperi rus a començaments del segle XIX es va oferir un clima d'estabilitat i van començar a esser tots recopilats o en aquest lloc de Marenadaran que en armeni significa depòsit de manuscrits o be en la catedral de Etchmiadzin.
En la fatxada hi trobem una estàtua de Mesrop Mashots, creador del alfabet armeni amb un alumne, l'estrada del edifici es custodiada per diverses estàtues d'estudiosos i filosofs armenis a les ales dreta i esquerra.
La part del museu oberta al ublic no es gran cosa, tres petites sales amb vitrines centrals i als voltants amb diversos llibres i manuscrits. El mes notable es el de les Homilies de Mush, escrit l'any 1200 en el monestir d'Avak, avui en territori de Turquia. El llibre mesura 55'3 cm. d'ample per 70'5 de llargada, pesa 27'5 kg i conte 603 pagines de pergami fet amb pell de vedella.

Sala de manuscrits, museu de Matenadaran, Erevan, Armènia

ETCHMIADZIN/EJMIATSIN
Situada a uns 20 kilometres d'Erevan la localitat de Vagharshapat es la seu com ens explica la nostra guia de lo que vendria a ser el Vaticà dels catòlics ortodoxes armenis. Aqui es va construir la primera catedral del cristianisme. Laprimera construcció data de l'any 303 dc. posteriorment ha sigut varies vegades destruïda i reconstruïda, inclús en el segle V vaig domini persa es va transformar en un temple de zoroastrisme.
Les darreres grans remodelacions es van portar a terme durant el segle XVII quant el conjunt va esser declarat com a seu de l'església Apostolica Armènia. El complex religiós d'Etchmiadzin va esser declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Degut al renom de la Catedral i al ser un lloc de veneració i peregrinatge per part dels fidels de l'esglesia Ortodoxa Armènia de tot el mon, el lloc poc a poc a anat perden el nom original del poble on s'havia establert i quasi tota la gent coneix el poble com Ejmiatsin obviant el original de Vagharshapat.
En aquesta església se hi guarden tres reliquies: la llança de la passió, la ma de Sant Gregori i fustadel Arca de Noé.
El recinte es molt gran, per lo que si volem fer una visita detalladaens hi podem passar tot el mati. El complex esta completament emmurallat, amb tres unics punts d'entrada o sortida. A mes de l'església catedral hi trobem diversos edificis construïts al llarg dels segles, menjador, escola i habitacions per a monjos i estudiants, baptisteri, biblioteca-llibreria aixi com diversos museus: Museu de la Catedral, Museu el Tresor, Museu de Ruben Sevak i multiples khachkars (creus pedra) repartits per tot el complex.

ZONA DE EJMIATSIN (VAGHARSHAPAT)
En la mateixa localitat de Vagharshapat, a uns centenars de metres de la catedral hi ha l'església de Santa Gayane. Segons la tradicció aqui va esser enterrada una jove romana benestant que seguint la fe cristina va fugir de Roma fins a Armènia. Estava compromesa en matrimoni amb un influient politic, al fugir la seva familia va caure en desgracia, aquestos la van localitzar i al no voler regressar la van fer matar.
El miracle seria que unes setmanes desprès de morta el seu cos no es marxitaba i restava com si estes dormida, per això va esser canonitzada i feta santa, va esser enterrada en una petita cripta detras de l'altar.
La historia es simpatica però hi ha problemes amb les dates ja que la mort succediria en temps del rei Tiridates III avans d'abraçar el cristianisme (any 303 dc) i l'esglèsia va esser construida just 3 segles despres (any 603). Aquesta esglesia va esser incororada al complex arquitectonic de Etchmiadzin i declarada patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.
------------------------------
A les afores de la ciutat hi trobem l'esglèsia de Santa Hripsime, es una de les esglésies mes antigues que sobreviuen a Armènia, va esser construida l'any 395 per guardar les despulles de la Santa Hripsime, que segons algun historiador era germana de Santa Gayane i de la que es va enamorar el mateix emperador Diocecla fugint de Roma amb la seva germana i 38 devotes mes. Encara que hi ha trobades contradictories entre uns historiadors i uns altres.
Un dels detalls principals d'aquesta església es el retaule de l'any 1714 amb incrustacions de mare  perla  aixi com la sofisticada composició de l'ornament format per branques, fulles, flors i fruits al voltant d'una creu grega.
Al pati de l'esglèsia hi ha dos petites criptes on estan enterrats dos reis armenis del segle XIII. Aquesta esglèsia tambe va esser incororada al complex arquitectonic de Etchmiadzin i declarada patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.

TEMPLE DE ZVARNOTS
En el cami d'Erevan a Vagharshapat, a 4 km avans d'arribar es troben les restes de Zvarnots. Es una catedral en ruïnes del segle VII construida en època bizantina al temps de les primeres incursions àrabs a Armènia.

Restes temple de Zvarnots, Vagharshapat, Arménia

El temple va esser derruït al segle X i parcialment reconstruït però l'inestabilitat de l'època va fer que fos abandonat i va quedar en el oblit. Va romandre enterrat fins que a principis del segle XX va esser desenterrat per arqueòlegs armenis descobrint els fonaments de la basilica, un celler i restes del palau.
Les ruïnes del temple de Zvarnots van esser declarades patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.
Això va causar controvèrsia sobre tot a la regió de Garni quant el temple edificat en aquella regio va resultar exclòs de la candidatura a patrimoni cultural. Això va ser degut segons ens van explicar perquè el temple de Garni havia estat completament destruït i rehabilitat.
En la zona de Vagharshapat podem trobar 4 llocs nomenats patrimoni cultural en un diametre de 5km, possiblement l'unic lloc al mon amb aquestes caracteristiques.

PARQUE TSITSERNAKABERD / MUSEU VICTIMES DEL GENICIDI
No podiam marxar sense l'obligada visita al museu del genocidi armeni: Tornem a visitar el jardi que hi ha voltant el museu, aqui la guia ens explica ensenyant-nos una filera d'arbres que cada cop que un mandatari estranger visita Armènia, visita aquestos jardins i planta un arbre en record de les victimes. Al fons s'aixeca una estructura circular amb una flama central la qual esta ardent constantment.
La part de museu es subterrània, un parell de grans sales on hi ha recopilats fotos, llibres,  efectes personals i documents explicatius del genocidi portat a cap pel govern turc amb el assesinat de mes d'un milió i mig de persones i el trasllat forçós dels supervivents (fet conegut com diaspora) uns altres 2 milions en codicions infrahumanes a la regió de la mesopotania turca (actual Siria). a l'entrada i sortida de cada sala hi ha unes pantalles gegants ho constanment fan una mena d'explicació dels fets aixi com la reproducció de varius documents grafics de l'epoca.
No haig visitat els camps d'extermini nazis, qui ho ha fet me comenta que es esgarrifos. D'aquest lloc tinc que dir lo mateix, es dificil d'entendre que uns essers humans puguin fer aquest tipus de coses a altres essers humans.

Acabada la visita ens despedim d'Armènia, ja tenim les maletes al cotxe hi sortim direcció l'aeroport per tornar a Casa.
Continuara ...

2010 Viatge a Centreamérica

Viatge efectuat del 10 al 25 de Juliol, arribada a l'aeroport de Benito Juarez a la ciutat de Mexic, aqui passem tres dies descansan i visitan uns amics. Si voleu saber que fer al Districte Federal mireu el meu post de 2002 Mexic (1 part) o mes facil cliqueu aqui. Gracies

MEXIC D.F. - TUXTLA GUTIERREZ
Capital de l'estat de Xiapas (si no el que mes, un dels mes pobres de Mèxic), els autobuses surten de l'estació TAPO, parada del metro San Lazaro, linia rosa, i triguen unes 12 hores en arribar, si viatjes en avio, en una hora i mitja arribaras a l'aeroport Gabino Garza, situat a uns 30 km de la ciutat, aqui val la pena una petita visita al zoologic (petit però amb una amplia representació de la fauna de la regió).
Des de la ciutat una altra excursió que val la pena es la del cañon del sumidero, partint de Chiapa del Corzo, unes petites xalupes fan un recorregut turistic per el riu Grijalba, un tur de 2 hores de duració, Es recorren uns penyasegats de mes d'un km d'alçada, el riu en alguns llocs te una fondària de 80 metres, i s'acaba en una deles quatre preses que te el riu, durant el trajecte es poden veure alguns cocodrils prenent el sol en alguna de les illes o voreres, aixi com una petita cascada que amb el transcorre del temps ha anat formant unes molses a les parets que pareixen les branques d'un arbre i al que s'anomena com "arbre de Nadal"

Cañon del Sumidero, Ciapa del Corzo, Xiapes, Mèxic

TONINA
Situat a 115km de Palenque i 80km abans d'arribar a San Cristobal de las Casas es troba la ciutat de Ocosingo, a uns 10km de alli es troben les restes arqueològiques de Tonina. A l'entrada hi ha un petit museu i de alli un petit cami d'uns 200 metres ens porta a la base d'una gran piràmide d'uns 65 metres d'alçada i 7 pisos per arribar al cim. Tonina es un sinonim del idioma Tzetal que ve a significar "Lloc on s'aixequen escultures en pedra en honor del temps".
El primer pis es el denominat com inframon, a partir d'aqui un cami, uns interiors i altres xteriors arribarem al cim, val la pena agafar un guia a l'entrada (s'ofereixen alli mateix un cop surts del museu i cobren entre 100 i 150 pesos depenen de la gent que hi hagui al grup (a 2 persones ens van cobrar 100 pesos = 5 euros), ell os ensenyarà les dreceres , aixi com varies estançes, petits temples interiors i escultures mig amagades dificils de trobar si no saps ben be on buscar, com alguns baixos relleus o el temple dedicat al deu de l'agricultura.

Restes arqueològiques de Tonina, Xiapas, Mèxic

Entrada al inframon, Tonina, Xiapas, Mèxic

Temple dels presoners, Tonina, Xiapas, Mèxic

Com ja he dit abans el trajecte per arribar al cim es un veritable laberint interior i exterior, que a cada pas ens meravellà amb algun temple o mural, els millors estan en els pisos superiors com el temple dels presoners, el temple del mirall fumejat, el temple del monstre de la terra o el mural dels quatre sols (la majoria dels temples estan ballats o engaviats per evitar saqueixos), aquesta piramide feia poc que habie estat descoberta pero ja la comparaben amb tamany i importancia amb la del temple del sol de teotihuacan.
Els 130km que hi ha de les restes a Palenque es fan en quelcom mes de dues hores (vehicle particular), els autobusos de linia triguen quatre hores per la gran quantitat de corbes que hi ha a cada moment i si el mal estat de la carretera no fos prou, el govern del estat ha ficat a aquesta carretera una gran quantitat de topes inpedint practicament durant tot el viatge superar els 60km/hora.

SAN CRISTOBAL DE LAS CASAS
Ciutat que es va fer famosa per ser el lloc on es va signar el tractat de pau entre el Govern Mexica i la guerrilla Zapatista, esta situada a uns 90km de Tuxtla Gutiérrez però la carretera com totes en aquesta part del estat est plena de corbes i topes per no exedir el limit de velocitat, aquesta zona del pais estroba a una gran altura i en varis llocs del cami la visibilitat es bastant limitada degut a la boira.
La ciutat esta mol ambientada, es un focus turistic de primer ordre i lloc de on parteixen moltes excursions i visites a les restes arqueològiques beines, aixi que a mes de trobar-nos amb un munt de turistes la ciutat es plena d'hotels, bars/restaurants, cases de canvi i agencies de viatges amb mil i una ofertes.

Pati interior Hotel Posada Jovel Travel, San Cristobal de las Casas, Mèxic

Un bon hotel que tambe funciona com agencia organitzadora de tours es es hotel Posada Jovel Travel, situat al mig de la ciutat, bona relació qualitat/preu, petit edifici de dos plantes situades al voltant d'un gran pati interior molt bonic i ben cuidat on poder sentarse tranquilament a llegir un llibre o pendre quelcom a la fresca al vespre al tornar de les excursions. L'unic punt feble es a l'hora del esmorzar ja que en temporada alta el hotel acostuma a estar ple, s'ha d'anar molt d'hora ja que el bufet s'acostuma a acabar i triguen bastant, pero bastant, bastant, en fer la reposició.

Esglesia de Santo Domngo, San Cristobal de las Casas, Xiapas Mèxic

A la ciutat val la pena fer una visita a la Catedral, en l'explanada delantera els indigenes dels poblats veïns monten una mena de mercat nocturn, tan d'aliments com d'artesanies. Un altre mercat d'artesanies es troba als voltants de l'església de Santo Domingo, (mes antiga i segons el meu parer mes bonica que la Catedral) aquest mercat s'estén uns 3 carrers al voltant de l'esglesia i va a acabar al carrer principal que va de santo Domingo fins la Catedral, aquest carrer esta ple de joieries i botigues de productes d'ambar (aqui igual que al mercat d'artesanies cal regateixar i mirar varis llocs abans de comprar dons productes iguals o similars poden variar bastant el preu).
Als voltants de la plaça de la Catedral, places i carres adjacents hi ha bastants llocs on menjar o veure quelcom, un lloc
simpatic en una cantonada de la plaça es el bar Cucaracha, net, servei amable amb preus raonables, un altre lloc bar Revolucion, de 4 a 7 de la tarda acostum a fer l'hora feliç del 2x1 (pagès una beguda i ten serveixen dos), en la majoria d'aquestos locals els divendres i disabtes al vespre fan actuacions en viu.

PALENQUE
La ciutat en si no te gran cosa, situada a uns 220km de San Cristobal de las casas i a 130 de Ocosingo.
Les restes arqueològiques es troben a uns 10km, en molt bon estat de conservacio, aixi com de neteja i manteniment. Es calcula que nomes hi ha al descobert un 20% de les restes de l'antiga ciutat, calculant-se en mes de 1000 les estructures disperses i cobertes per la selva.
Per infraestructura dels caminsels autobusos grans nomes arriben al lloc de sortida del jaciment, on a mes d'un gran parking, hi ha un museu amb bastant material, una botiga de artesanies i bibliografia, aixi com varis bars/restaurants i botigues de queviures. D'aqui cal fer uns 2km fins l'entrada, be a peu o en unes caminonetes o minivans de 8/12 places (aquest trajecte en la majoria dels casos ja esta cobert pe l'agencia on has contractat la visita), si no tambe es poden agafar una mena de colectius quecosten 5 pesos = 25 centims d'euro. A l'entrada hi ha multitud de parades amb artesanies, records o begudes i queviures. Si vas per lliure i no has contractat l'entrada, aquesta costa uns 50 pesos, uns 2'5 euros.El trajecte de visita esta molt ben distribuit i limitat, tenint marcat un itinerari amb el punt d'entrada i sortida.
Les restes son de lo milloret de la zona de Xiapas, netes, bona conservacio, molt ben detallades i especificades. Passada l'entrada i despres d'uns 150 metres de selva arribem a una explanada coneguda com la Plaça Central, amb tres grans estructures a la dreta i el palau just davant. El palau mes que un edifici es un conjunt d'edificis i patis interiors remodelats i ampliats varies vegades al llarg de l'historia on destaca la gran torre de 4 pisos d'alçada.

Temple del Sol, Palenque, Xiapas, Mèxic

El Palau, Palenque, Xiapas, Mèxic

L'edifici mes alt es el temple de les inscripcions, edificat en el cim d'una piramide, en el seu interior hi van trobar la cripta funeraria del rei maia Pacal, conte taulers jeroglifics, i tan el sarcòfag, la llosa que el cubreix com tots els murs de la cripta estan plens de baixo relleus.
Just despres del Palau i de pujar un petit monticle es troben tres construccions, el temple del sol, el temple de la creu i el temple de la creu foliada, son tres temples edificats sobre iràmides escalonades, la creu no es ben be una creu sinó la representació maia del arbre de la creació (la ceiba), que era el nexe d'unio de l'inframon (les arrels) amb el cel (les branques i fulles) mitlançant la terra (el tronc).
També es molt interesant i esta molt ben conservat el pati dedicat al joc de la pilota, aixi com el templedel lleó (amb un preciós baix relleu del rei segut en un tro amb un lleó/jaguar bicèfal), aixi com les vivendes dels sacerdots i de la classe dirigent de la ciutat.
A la sortida val la pena una visita al museu (l'entrada esta inclosa en l'entrada de les restes), impresionant la reproduccio de la cripta del rei Pacal amb el vestit cerimonial i l'aixovar que va esser enterrat.

CASCADA DE MISOL-HA
En maia X'hol significa caiguda d'aigua, aquesta son dos caigudes d'aigua d'uns 35 metres d'alçada i esta situada a uns 25 km de la ciutat de Palenque. Esta gestionada per una comunitat indigena que habita en un poblet proper, els serveis son molt basics, un bar/restaurant i una petita tenda de queviures i records, però el negoci mes rentable el tenen amb els lavabos (2 per sexe), amb cues kilometreques i llista d'espera. En el moment de la nostra visita estaven construin un local bastant ampli (restaurant amb bateria de lavabos), aixi com 2 locals mes petits per montar unes botiguetes ja que sembla que darrerament s'estan ficant de moda i estan reben moltes visites de turistes, sobretot del interior de pais.
Les cascades estan ubicades a uns 60 metres del punt d'entrada, un petit cami passa per davall de la cascada i acaba en una gruta que a la seva vegada te una petita cascada interior. S'ha d'anara preparat dons hi ha molta humitat ambiental, la transpiració fa que fàcilment mullis de suor la samarreta i el sentiment de cansament i xafogor es inmens. la cascada produeix un petit llac, que esta dividid per una corda, de la meitat cap a la caiguda del aigua esta prohibit banyarse, i de la meitat cap a una petita platga si es pot.

CASCADA DE LLAC BLAU
Localitzada a uns 35km de Misol-ha, hi ha 60km de Palenque. Es completament diferent a l'anterior, aixi com Misol-ha es dos caigudes d'aigua quasi en vertical, aquestes son una serie de petits salts acompanyats de recensos durant uns 2km mes o menys. Aquest lloc a sigut des de ja fa molt temps aprofitat per els veïns de la zona com a lloc d'esbarjo. A diferencia de l'altra aqui no es paga entrada. Nomes parar el bus (les parades estan just al acabament dels salts on hi ha un gran llac on la gent es banya tranquilament), hi ha varis restaurants, tant d'obra com petites carpes improvisades on menjar (sobre tot peix) i tambe parades d'artesanies.
Un cami va remuntant el transcorre del riu seguint els salts d'aigua, es un petit cami fet de fusta amb el riu a una vora i un seguit de botigues de records o petits restauranets a l'altra. Una mitja hora de cami i s'arriba al primer salt d'aigua important (uns 6 metres), que al seu cop tambe fa com un pertit llac on la gent aprofita per banyar-se dons hi ha molta menys gent que al llac on te deixen els busos.
Aquest lloc des de 1980 esta considerat parc de protecció forestal i fauna salvatge, el nom de llac blau li be per el color blau turquesa de les seves aigües degut a la mineralització del sol.

Cascades de llac Blau, Xiapes, Mexic

Cascades de llac Blau, Xiapes, Mèxic

YAXCHILÂN
Descobertes l'any 1872, aquestes restes arqueològiques van rebre el nom de Menhe Tinhanut: que voldria dir ciutat de la selva jove. Yaxchilan en maia significa pedres verdes (que es com la coneixen i l'anomenen els natius dels poblats dels voltants degut a que mitjançant la humitat totes les restes estan cobertes d'una capa de melsa donant-li aquesta tonalitat), posteriorment, hi ha partir de la lectura dels glifos trobats a la ciutat s'ha descobert que el nom original era Pa'Chan que en cultura maia nàhuatl te una traducciò com "La gran casa de culebra".
Esta situada a uns 130km de la ciutat de Palenque, per arrivari s'ha d'anar a la ciutat de Frontera Corozal (unes 3h), unes barquetes remonten el riu Usumacinta (aquest riu marca la frontera entre Mèxic i Guatemala) durant una mitja hora fins a arribar a les restes arqueològiques. Aqui la calor i la humitat fan que la sensaciò de xafogor sigui asfixiant per lo que es aconsellable fer la visita a rimeres hores del mati. A Yaxchilan no se hi pot arrivar per carretera, nomes amb barca o amb avio.
La visita de les restes dura unes 2h i mitja, nomes baixar de les barques hi ha algunes persones que s'ofereixen per fer de guies a un preu que oscil·la els 40 pesos/persona (2 euros), es aconsellable, ja que os guiarà per unes dreceres per el mig de la selva que os conduiran directament a la part alta de la ciutat (d'aqui nomes cal anar baixant per gaudir de totes les restes), si agafeu directament el cami recte, arrivare-ho a la plaça i la sola visió de l'escalinata (un munt de graons petits i en males condicions, que no es lo mateix pujarlos que baixarlos) per anar a la part alta de la ciutat amb una sensació de xafogor asfixiant fa que molta gent es desanimi. Aquesta es la gran escalinata que uneix la gran plaça dels jocs amb la gran acròpolis.

Yaxchilan, Xiapes, Mexic

En la part de la gran acròpolis hi trobem el temple dels dentells, el observatori (lloc d'observació dels astres i on es feien prediccions atmosfèriques i meteorològiques). En aquestes ruïnes cap destacar els detalls al sostre de les estances i temples, ja que la gran majoria d'edificis maies no en te, en canvi aqui estan molt remarcats i ben treballats. En aquesta part de la ciutat tambe es troba l'anomenat edifici 33, el mes superb de la ciutat.

Estela maia, Yaxchilan, Xiapes, Mèxic

Els graons de l'escalinata estan tallats i gravats amb fets de la vida diaria e historia dels diferents reis que va tenir la ciutat. A prop de l'escalinata hi ha l'esculptura decapitada del rei Jaguar Coral (el cap no s'ha trobat), compta la llegenda que quant el cap torni al damunt de l'estàtua els jagurs celestials baixaran per destruir el mon.
En la part inferior es troba la gran plaça, la acròpolis petita, la acròpolis del sud, el joc de pilota, aixi com diverses edificacions i multitud d'esteles. A remarcar el edifici 19, anomenat el laberint, amb múltiples túnels i càmeres subterrànies. La qualitat i quantitat de restes fan de yaxchitlan un lloc on la visita valgi molt la pena. Com a totes les altres restes de la zona, es calcula que nomes hi ha un 20% de les restes al descobert i la resta continua cobert per la selva.
per acabar tornar amb el consell que lo millor es arribar d'hora (el recint es obert de 10 a 17h), portar aigua, repel·lent de mosquits i mocador per assecar-se la suor.


BONANPAK
A uns 100km de la ciutat de Ocosingo, en mig de la selva lacandona se troben les restes arqueologiques de Bonanpak, un vocable maia que significa murs pintats. Les restes es troban dins del territori de la comunitat Lacanja (indis lacandons) i es calcula que l'àrea de les restes es d'uns 4 km quadrats, dels que nomes es pot visitar una petita part, que es troba completament vallada i vigilada. Esta gestionada com ja haig dit per membres de la comunitat Lacanja, al arribar al limit del seu territori els autobusos paren i els visitants fan transbord a micros o minivans conduides per membres de la comunitat que et porten per una petita senda per el vell mig de la selva (uns 15 o 20km) fins arribar a les ruïnes, molt netes amb un bon estat de manteniment.

Restes de Bonanpak, Xiapes, Mèxic

Les restes consten de varis edifici de mida mitjana que circunden la plaça de la acròpolis i el famòs temple dels murals que tambe es coneix amb el nom tecnic de estructura 1. Es tracta d'un edifici amb tres estances completament decorades amb murals representatius de la vida prehispanica, majorment sacrificis humans i representacions de batalles.
Aquestos murals amb el pas del temps s'han anat deteriorant i van prendre la decisió de restaurar-los, cosa que precisament estaven fent en les dates de la nostra visita (juliol 2010).
Si es vol també ofereixen la possibilitat de passar la nit en una cabana de la comunitat i a la matinada fer un trekking per la selva (unes 4 ó 5h) òbviament acompanyats d'un guia.
Causa estranyesa observar aquestos indígenes per un costat amb unes llargues cabelleres i vestits amb les túniques blanques caracteristiques, però per un altra banda en tots llocs veus cotxes d'ultima generació i en la majoria de cabanes hi ha antenes paraboliques.

Murals d'abans de la restauració, Bonanpak, Mèxic

PALENQUE - FLORES (CREUAMENT DE LA FRONTERA)
A la ciutat de Palenque, sobre tot al carrer principal que va a acabar a la plaça d'armes hi ha varies agencies de viatges que ofereixen la possibilitat de creuar a Guatemala fins a la ciutat de Flores, be en un circuit d'anada i tornada de 2 ó 3 dies per visitar les restes arqueologiques de Tikal o be de manera definitiva.
La companyia que efectua el viatge es Corporacion San Juan del Norte (disposa de pagina web), també ofereix la possibilitat de trasllats de Palenque a Guatemala City o Antigua (Guatemala), a San Ignacio (restes arqueològiques) o Belize City (Belize) o fins a Chetumal (Carib Mexica) passant per flores i Belize.Viatges tant d'anada com de tornada, te oficina a en tots aquestos llocs. Personalment el meu viatge va esser tranquil i dins de lo normal, encara que per internet aquesta companyia no te bones referencies.
Normalment a Palenque els busos et passen a recollir a l'hotel a un hora ja preestablesa, els busos ens porten fins a la ciutat de Frontera Corozal, al mateix embarcador on vam prendre els barquets per anar a Yaxchilan. Just uns 50 metres abans d'arribar a l'embarcador hi ha una caseta de fusta que compleix les funcions de control migratori (si aneu a sellar el passaport es possible que els guardies os diguin que si nomes aneu en un tour d'anada i tornada pague-ho 100 pesos (5 euros) i os faran una doble entrada), aixo es una enganyifa, ja que tant a l'entrada com a la sortida de Mèxic no s'ha de pagar res.
Un cop passat el control migratori s'ha d'anar al embarcador, alli en quant es van omplint les barques van sortint, si per anar a Yaxchilan vam anar remontan el riu, en aquest cas es direcció contraria, seguint el curs del riu durant uns 40 minuts fins arribar a la població Guatemalenca de Bethel, del altre costat del riu.
Alli sespera que vaguin arribant totes les barques i es va emplenant un autobús destartalat, el lloc d'espera es una senzilla barraca de fusta, que fa de sala d'espera, botiga de queviures i casa de canvi.

Control migratori de Bethel, Guatemala

Els tràmits migratoris d'entrada a Guatemala es fan a uns 15km seguin un cami de terra, els espanyols tenen que pagar uns 40 quetzals (4 euros) a l'entrada al pais i normalment donen permis per una estancia de 90 dies. El trajecte de la frontera a Flores ve a durar unes 5h, sobretot per el mal estat del cami, mes de la meitat esta sense asfaltar. El trajecte total des de Palenque son unes 8'30 a 9h i te un cost de 25 dòlars per persona.
Uns quants km abans d'arribar a Flores el acompanyant del bus va donant informació dels diferents llocs d'hostalatge, aixi com les diverses excursions i activitats que es poden contractar. El principal atractiu de la zona es la visita a Tikal, però a demes hi ha bastants altres llocs amb ruïnes arqueològiques dignes d'una visita (La Ceiba, El remate, etc.)

FLORES - SANTA ELENA (GUATEMALA)
Flores es un petit enclavaent situat a l'illa del Mateix nom dins del llac peten, aquesta ciutat esta cercada per els limits naturals de l'illa, es bastant petita i es dedica quasi exclusivament al turisme, restaurants, pubs, hostals, agencies de viatges i botigues d'artesanies. L'illa esta unida a terra firma per un pont d'uns 700 metres de llargada, aqui es troba el poble de santa Elena, es podria considerar la mateixa població, però amb dos noms per diferenciar la part de l'illa de la de terra endins. A Flores com es de suposar tot es mes car, tant hotels com restaurants, lo mateix que comprar una simple postal, de vegades preus desfasats per la qualitat del servei que ofereixen.
Lo millor es agafar un dels molts tuc-tuc que passen i demanar d'anar a la part de Santa Elena, alli practicament tot costa la meitat, llastima que ho vaig descobrir al ultim dia.
Un lloc interesant per menjar a Flores es la Taula dels Maies, ofereixen un plat especial amb menjar tipic de caça de la selva, una mena de barbacoa amb armadillo, gall d'indi salvatge, cérvol, porc senglar i una mena de pilota de carn picada amb molla de pa (el tipus de carn no el vaig preguntar) bullida amb salsa de tomata, òbviament al ser el plat especial es el mes car (uns 12 euros), també es pot demanar plats amb tortuga o serp, i per als maniatics fan un pollastre a la brassa bonissim. Ens vam hostatjar al hotel Villa del Llac (50 dòlars hab. doble), de lo mes basic però amb unes vistes precioses sobre el llac, al costat hi ha un altre hotel: Casa Azul amb una terrassa impressionant.

TIKAL
Les sortides des de Flores cap a les restes de Tikal comencen a les 5 del mati, surten cada hora en punt fins a les 13h, quant es contracta el desplacament amb l'agencia pots demanar l'hora de partida i ells te venent a buscar al hotel. Les ruïnes es troben a uns 55km que es recorren en quelcom mes d'una hora, el de les 5 del mati es el mes solicitat, primer per aprofitar la fresca de la matinada, però sobretot perquè es l'unic que te servei de guia inclòs al mateix preu.
Al arribar hi ha una gran maqueta de totes les restes on el guia explica pel damunt els monuments mes identificatius i una petita historia de la ciutat, aixi com el itinerari i lo que es veu en ell. La visio de les restes es espectacular, meravellosa la sensació de grandesa que se sent al escalar una de les grans piràmides i mirar  des de el cim un gran espessor selvàtic on de tant en tant sobresurten els cims de les piràmides mes grans i et fas una petita idea de la magnitud i de lo que va poder arribar a esser aquest lloc. La visita amb el guia dura unes 2 hores i desprès pots vagar lliurement descobrint infinitat de racons i meravelles. El darrer bus de tornada es a les 16h. Dins de les restes de Tikal hi ha un ressort recent construït però amb preus prohibitius (200 dòlars/nit l'habitació mes barata).
Entre els edificis mes importants hi ha sis grans temples piramidals i el palau reial que comta amb cinc pisos d'alçada. En aquestes restes tambe es calcula que nomes hi ha al descobert una quarta part de la metròpoli que en el seu major esplendor va arribar a albergar 150.000 persones. Nomes s'esta treballant en un area d'uns 10km dels 60 que es calcula que va arribar a tenir.

Tikal, Guatemala

TIKAL - CHIQUIMULA
La terminal d'autobusos es troba situada a la ciutat de Santa Elena, de l'hotel un tuc-tuc costa un dolar. D'aqui hi ha varis autobusos diaris a la capital, aixi com a antigua i altres ciutats importants del pais i a pobles fronterers amb Belize (Melchor de Mecos) o Mexic (Bethel).
Ja fa bastants anys que la guerrilla esta inactiva, en els anys 90 els controls militars eren agotadors cada pocs kilometres i el viatge a la capital podia durar 12h o mes, ara el trajecte dura unes 7h.
Per anar al sud del pais s'ha d'anar a Chiquimula o Esquipulas, ja que no hi ha trajecte directe fins Honduras ni tan sols a la frontera. Hi ha 3 sortides diaries fins a Chiquimila (8h, 10h, 12h) dura unes 10h amb constants parades per baixar i pujar passatgers.
Ciutat sense pena ni gloria, l'unic interes es que des de aqui surten els micros que van fins a la frontera hondurenya per visitar les ruines maies de Copan. Els micros surten de l'estacio d'autobusos i van sortint aixi que es van plenant, micros de 8 a 12 places, son uns 35km fins la frontera però es tarde una hora i midga per les continues parades per pujar i baixar passatgers. En algunes ocasions a la ciutat de Camotan (com a mitat del trajecte) es te que fer transbord.
Si hau de fer nit a Chiquimula el millor hotel es "La perla de Oriente", a una cuadra de la terminal d'autobusos, per als voltants hi ha alguns llocs ont menjar i veure quelcom. Si no ja haig dit que com a ciutat no te cap interes ni res a veure, millor anar a Esquipulas (a uns 20km), amb una preciosa plaça d'armes i 2 o 3 esglesies boniques de veure.

FRONTERA EL FLORIDO  (GUATEMALA - HONDURES)
Com ja comentaba abans l'unic motiu per creuar er aquest lloc la frontera es per anar a visitar la zona de les ruines arqueologiques de Copan. En mig de terra de ningu, s'arriba a un punt de la carretera  on hi ha un parell de casetes (fa uns anys nomes havia una barraca de fusta amb un tabic al mig, i cada mitad feia les funcions de control migratori de cada pais), ara son dos casetes d'obra a uns 3 metres una de l'altra. Si l'unic motiu de creuar la frontera es visitar les ruines i despres tornara Guatemala  cal dir-lo i nomes os ficaran un segell que fica Copan-Ruinas, nomes es valid per un dia (entrada i sortida) i no cal pagar, si no a la sortida de Guatemala tens que abonar 20 quetzals (2 euros) per sortir i unes 75 lempires (4 euros) per entrar a Hondures.
Els micros procedens de Chiquimula paren a uns 20 metres de la linea fronterera, una vegada a Hondures s'ha de caminar com uns 50 metres hi ja véreu un grup de gent que esta esperant el micro per anar a la ciutat de Copan. Just davant de les casetes de migracio, del altre costat de la carretera hi ha un petit local per veure i menjar quelcom o comprar queviures.

Frontera "El Florido" Guatemala-Hondures

Si la vostra intencio no es tant visitar les ruines de Copan, si no entrar a visitar Hondures, la millor opcio seria de Chiquimula continuar a Esquipulas (ciutat mes moderna i millor equipada ), aqui hi ha llocs dignes de visita com l'esglesia del Crist Negre. Junt a la terminal de busos hi ha una parada de taxis col·lectius que fan el servei fins a la frontera (Aguas Calientes), i os deixaran del costat Hondureny, aqui si que no hi ha res a veure, quatre barraques de fusta, lo bo es que cada hora surt un bus cap a la capital Tegucigalpa i un altre cap a San pedro Xula. Si voleu anar a San salvador podeu agafar qualsevol d'aquestos busos i baixar en la primera parada (Ocotepeque), d'alli surten busos fins a la capital del Salvador passant per san miguel on hi ha unes ruïnes maies també bastant interessants.

COPAN I COPAN RUINES
Copan es una ciutat de caracter netament turistic hi ha nascut a l'ombra de les antigues restes arqueologiques maies de Copan i per donar servei a la multitud de turistes atrets per aquestes. Es veu una ciutat nova, i si la comparem amb la resta de les ciutats del pais esta considerablement mes neta i cuidada. Molts hotels, des de hostels a 5* de cadenes internacionals, bars, restaurants i botigues d'artesanies. Aquesta zona a mes de les ruïnes es famosa per la seva produccio tabaquera, a uns 50km es troba la ciutat de Santa Rosa de Copan, capital de la regio i seu d'una companyia de cigars purs de renom mundial.
Les ruïnes es troban a uns 10km de distancia, un tuc-tuc cobra 2 dolars i un taxi 5, la diferencia la guanyare-ho amb neteixa, ja que es un cami de terra i amb el tuc-tuc arivareu plens de pols. l'entrada al recinte costa unes 340 lempires per persona (uns 20 euros), per unes 50/60 lempires per persona podreu contractar un guia que hos ajudarà a moure-us i os donara totes les explicacions.
Dins de les restes de Copan hi ha dos que poden esser considerades com les joies de la corona. La primera es l'escalinata dels jeroglifics, amb mes de 1200 glifos diferents, es una narracio històrica de la gloria de la ciutat i dels seus governants, la segona seria el famós temple rosa-lila, asseguren que es el millor conservat de tots els temples estucats de l'epoca maia.

Escalinata dels jeroglifics, cada pedra es un glifo diferent, Copan, Hondures

Si les restes de Tikal sorprenen per la magnitud dels edificis, Copan contrasta amb la bellesa i dificultat d'elaboració d'aquestos. Una comparació que haig sentit varies vegades al llarg d'aquest viatje es que si Tikal es podria comparar amb Nova York (per la grandaria i altitud de les seves edificacions) de l'epoca maia, Copan seria comparable a Paris (per la bellesa).
A Copan tambe podem visitar l'acròpolis, la gran plaça, varis temples i sepultures. Les esteles de copan son molt diferents a les de Tikal o Palenque, aquestes estan molt mes marcades i finament treballades, el seu relleu es mes profund.
A Copan es l'unic lloc on es possible visitar les piràmides per el seu interior. Es poden fer 2 itineraris, el de la piràmide de rosa-lila que permet veure la piramide interior original i un altre que seria el tunel dels jaguars, de mes de mig km de llargària, aqui podem observar glifos, baixo-relleus i tombes. aqui es va descobrir la tomba Galindó, la primera resta arqueologica descoberta a Copan. Aquestes visites es pagen apart de l'entrada, uns 10 dolars cada una.

Tunel dels Jaguars, Copan, Hondures

CHIQUIMULA - GUATEMALA CITY
Els autobusos surten de la terminal, la gran majoria venent procedents de Esquipulas, hi ha busos totes les hores en punt des de les 4 fins a les 20h, costen 45 quetzals hi el trajecte dura unes 6h. Hi ha la possibilitat d'anar a Esquipulas (una mig hora), d'aqui surt un sevei directe que dura 3h i mitja (70 quetzals) la companyia que opera aquesta linea es Rutas Orientales, a mes te 2 busos diaris que fan la ruta Guatemala City - San pedro Xula, passant per Esquipulas i Santa Rosa de Copan.

GUATEMALA CITY
A la capital de Guatemala no hi ha una unica estacio d'autobusos, l'any 2000 hi havia una al costat de la zona 1, pero la recalificacio dels terrenys i les ganancies previstes van fer que alli es comensesin a construir torres d'apartaments. Ara cada companyia te la seva parada, la majoria estan en les zones 3 i 5, demane-ho a on arriveu, doncs no es molt aconsellable arrivar a la zona 3 de matinada, es zona molt perillosa i segons a quina hora arriveu no hi haura ni taxis esperant.
Si es vol anar de copes per el centre o zona 1 els establiments mes clàssics son el Granada, situat en uns porxos just davant de la plça de Govern o el Portalito, en la mateixa zona, per menjar quelcom tipus tapes el meson del Quijote (carrer 11) o las cien puertas (carrer 7) per escoltar musica en viu beben una cervesa. De totes maneres en aquesta zona l'oferta de lleure es bastant limitada, quasi tots els locals tanquen entre les 10 i 11 de la nit, els pocs llocs que queden oberts no son recomanables i molt mes per a estrangers.
Un lloc interesant per a menjar a Guatemala i a els paisos d'America central es els locals de "Pollo Campero" una franquicia tipus Macdonals o Burger King pero a la centreamericana, pollastres al carbó (brasa) acompanyat de les tipiques "tortillas" de farina o panis, frigoles i amanida de tomata i ceba. S'ha ficat de moda en tota centreamerica des de Costa rica a Guatemala i ara començe a introduirse all estats del sud de Mexic.
Si es vol sortir al vespre lo millor es desplaçarse a les zones 9 i 10, es on hi ha la majoria d'hotels i restaurants d'alt nivell, en la zona 9, la anomenada zona viva son 4 o 5 carrers plens de bars, discoteques i restaurants de totes les tematiques oberts fins a la matinada amb molta seguretat, tant privada dels propis locals i comerciants com policia turistica, lo dolent es que els preus son per a turistes i tripliquen lo que costa una cervesa o cuba a qualsevol altra zona.
En aquesta zona un lloc tipic que ha resistit el pas del temps es el Shakespeare Pub (ja el vaig coneixer el primer cop que vaig visitar Guatemala l'any 2000, esta situat a l'entrada de la denominada zona viva avda 13, carres 1-51 zona 9, a mes es un dels que millor relació qualitat/preu te.
Mes informacio sobre Guatemala City la trobare-ho al meu bloc al viatje del any 2004, podeu accedir directament clicant aqui

GUATEMALA CITY - TECUN UMAN
Com ja haig comentat avans, fa bastans anys tots els autobusos de la capital sortien d'una gran plaça que hi havia al final de l'avinguda 9 (zona 1), per motius especulatius ho van traslladar a una mega estació entre les zones 3 i 4, però la perillositat de la zona i els molts assalts als viatgers han fet que poc a poc algunes companyies tinguin la seva sortida/arribada de llocs especifics (tipus centres comercials) o de les mateixes oficines de la companyia. Per anar de la capital a la frontera amb Mexic (Tecun Uman o Talisman) Transports Fortalesa, 19 avinguda carrer 8 (zona 1) bastant rustics i amb infinitat de parades. Una companyia mes moderna Transporte Los Galgos, 7 avinguda, carrer 19, si la vostra intencio es anar a Mexic pregunteu per que te un viatje directe a tapachula, crec que es el de les 5'30h, aquest ho fa per la frontera Talisman - El carmen, pero abans te parada a Tecun, aquest trajecte es el doble de car. De totes maneres qualsevol taxista si l'indiqueu a on aneu os portara a la parada corresponent.

TECUN UMAN
Poble miserable, el tipic poble fronterer on s'agrupen infinitat d'immigrants vinguts des de Nicaragua, Hondures i El Salvador amb intencio d'anar als Estats Units. Jo hi haig estat varies vegades, no te res digne de visita, res significatiu, com a molt per fer una parada per menjar o beure quelcom m'entres esperem la sortida del bus cap a la capital, o d'arribada un refresc per continuar el cami. Els busos ens deixen al mig del poble, no hi ha cap mena d'estacio. D'aqui si aneu molt cargats podeu contractar un bici-carro, des de la parada fins a la frontera mexicana os costara 10 quetzals (1 dolar) per persona, lo maxim son 2 persones per carro.

Tecun Uman, Guatemala

Si vols anar caminant nomes cal seguir el regeix de gent, el poble nomes te un carrer principal y carrerons als laterals, a uns 500 metres de on nos deixa el bus esta la frontera de guatemala, pages uns 2 dolars per la sortida, un cop segellat el passaport cal anar seguint cami per una pujadeta i travessar el pont sobre el riu Cabuz que marca la frontera entre Guatemala i Mexic, just al acabar el pont trobem la caserna fronterera mexicana (entre pujada i el pont poden ser uns 800 metres).

CIUDAD HIDALGO (MEXIC)
Una vegada amb passat el control migratori mexica, seguint el carrer en linea recta a uns 200 metres hi ha la parada de busos que van a Tapachula. Ciutat Hidalgo tampoc te gaire a veure, el tipic poble crescut per donar servei a les persones que creuent la frontera.
De Ciutat Hidalgo a Tapachula hi ha uns 35 km però el trajecte facilment pot durar 1h i mitja, a les continues parades per pujar i baixar gent es suma el mal estat de la carretera. Mes que busos son una mena de microbusos que nomes fan aquesta ruta constanment d'un lloc al altre. El final de trajecte es a la plaça principal, aqui anomenada plaça d'Armes. aquestos micros tenen una parada just al costat de l'estacio d'autobusos (bastant llunyana del centre)

TAPACHULA
Com acabo de dir els col·lectius arriben fins a la plaça d'Armes, al vell mig de la ciutat i tot ronda als voltants d'aquesta. Conta amb 250.000 habitants
A la plaça d'Armes al centre hi trobem una glorieta ont algunes nits d'estiu hi fan musica en directe, al voltant de la plaça es troben tots els edificis principals (Ajuntament, Esglesia de Sant agusti, Centre de Policia i Palau de Gobernaciò) qixi com infinitat de bars/restaurants amb amplies terrasses.
L'estaciò d'autobusos esta un tant allunyada del centre, per arrivari podeu prendre els colectius que fan la ruta a Cd. Hidalgo (6 pesos = 60 centims d'euro) o un taxi (20 pesos = 2 euros).
Tapachula es la capital de la zona del somocusco, molt famosa en la producciò de cafe.

TAPACHULA - TUXTLA GUTIERREZ
La distancia de Tapachula a Tuxtla Gutierrez (capital del estat de Xiapas) es de 357km, hi ha uns 5 busos diaris que trigan entre 4'5 i 5h, per aprofitar les terrasses de Tapachula nosaltres vam agafar el darrer de les 24h.
en aquest trajecte com per art de màgia quant vam arrivar al hotel ens en vam adonar que ens havien obert les motxilles i que ens faltavem diverses objectes.
El bus ens deixa a la terminal a les 5h del mati, com el nostre avio al D.F. no surt fins a les 14h decidim anar a descansar a un hotel, anem al Hotel san Miguel, a 3 minuts caminant de l'estaciò. Hotel completament nou, molt funcional però sense personalitat, habitacions en blanc i negre. Perfecte per passar la nit i continuar viatje. 40 euros l'habitaciò doble.

D.F.
Arrivem al D.F. a les 16h, deixem l'equipatge i anem a voltar una estona per la capital per fer temps fins a les 10 de la nit que tenim el vol de retorn a Barcelona via Londres.