dijous, 23 de juliol del 2015

2010 Viatge a Centreamérica

Viatge efectuat del 10 al 25 de Juliol, arribada a l'aeroport de Benito Juarez a la ciutat de Mexic, aqui passem tres dies descansan i visitan uns amics. Si voleu saber que fer al Districte Federal mireu el meu post de 2002 Mexic (1 part) o mes facil cliqueu aqui. Gracies

MEXIC D.F. - TUXTLA GUTIERREZ
Capital de l'estat de Xiapas (si no el que mes, un dels mes pobres de Mèxic), els autobuses surten de l'estació TAPO, parada del metro San Lazaro, linia rosa, i triguen unes 12 hores en arribar, si viatjes en avio, en una hora i mitja arribaras a l'aeroport Gabino Garza, situat a uns 30 km de la ciutat, aqui val la pena una petita visita al zoologic (petit però amb una amplia representació de la fauna de la regió).
Des de la ciutat una altra excursió que val la pena es la del cañon del sumidero, partint de Chiapa del Corzo, unes petites xalupes fan un recorregut turistic per el riu Grijalba, un tur de 2 hores de duració, Es recorren uns penyasegats de mes d'un km d'alçada, el riu en alguns llocs te una fondària de 80 metres, i s'acaba en una deles quatre preses que te el riu, durant el trajecte es poden veure alguns cocodrils prenent el sol en alguna de les illes o voreres, aixi com una petita cascada que amb el transcorre del temps ha anat formant unes molses a les parets que pareixen les branques d'un arbre i al que s'anomena com "arbre de Nadal"
Cañon del Sumidero, Ciapa del Corzo, Xiapes, Mèxic
TONINA
Situat a 115km de Palenque i 80km abans d'arribar a San Cristobal de las Casas es troba la ciutat de Ocosingo, a uns 10km de alli es troben les restes arqueològiques de Tonina. A l'entrada hi ha un petit museu i de alli un petit cami d'uns 200 metres ens porta a la base d'una gran piràmide d'uns 65 metres d'alçada i 7 pisos per arribar al cim. Tonina es un sinonim del idioma Tzetal que ve a significar "Lloc on s'aixequen escultures en pedra en honor del temps".
El primer pis es el denominat com inframon, a partir d'aqui un cami, uns interiors i altres xteriors arribarem al cim, val la pena agafar un guia a l'entrada (s'ofereixen alli mateix un cop surts del museu i cobren entre 100 i 150 pesos depenen de la gent que hi hagui al grup (a 2 persones ens van cobrar 100 pesos = 5 euros), ell os ensenyarà les dreceres , aixi com varies estançes, petits temples interiors i escultures mig amagades dificils de trobar si no saps ben be on buscar, com alguns baixos relleus o el temple dedicat al deu de l'agricultura.
Restes arqueològiques de Tonina, Xiapas, Mèxic

Entrada al inframon, Tonina, Xiapas, Mèxic
Temple dels presoners, Tonina, Xiapas, Mèxic

Com ja he dit abans el trajecte per arribar al cim es un veritable laberint interior i exterior, que a cada pas ens meravellà amb algun temple o mural, els millors estan en els pisos superiors com el temple dels presoners, el temple del mirall fumejat, el temple del monstre de la terra o el mural dels quatre sols (la majoria dels temples estan ballats o engaviats per evitar saqueixos), aquesta piramide feia poc que habie estat descoberta pero ja la comparaben amb tamany i importancia amb la del temple del sol de teotihuacan.
Els 130km que hi ha de les restes a Palenque es fan en quelcom mes de dues hores (vehicle particular), els autobusos de linia triguen quatre hores per la gran quantitat de corbes que hi ha a cada moment i si el mal estat de la carretera no fos prou, el govern del estat ha ficat a aquesta carretera una gran quantitat de topes inpedint practicament durant tot el viatge superar els 60km/hora.

SAN CRISTOBAL DE LAS CASAS
Ciutat que es va fer famosa per ser el lloc on es va signar el tractat de pau entre el Govern Mexica i la guerrilla Zapatista, esta situada a uns 90km de Tuxtla Gutiérrez però la carretera com totes en aquesta part del estat est plena de corbes i topes per no exedir el limit de velocitat, aquesta zona del pais estroba a una gran altura i en varis llocs del cami la visibilitat es bastant limitada degut a la boira.
La ciutat esta mol ambientada, es un focus turistic de primer ordre i lloc de on parteixen moltes excursions i visites a les restes arqueològiques beines, aixi que a mes de trobar-nos amb un munt de turistes la ciutat es plena d'hotels, bars/restaurants, cases de canvi i agencies de viatges amb mil i una ofertes.
Pati interior Hotel Posada Jovel Travel, San Cristobal de las Casas, Mèxic

Un bon hotel que tambe funciona com agencia organitzadora de tours es es hotel Posada Jovel Travel, situat al mig de la ciutat, bona relació qualitat/preu, petit edifici de dos plantes situades al voltant d'un gran pati interior molt bonic i ben cuidat on poder sentarse tranquilament a llegir un llibre o pendre quelcom a la fresca al vespre al tornar de les excursions. L'unic punt feble es a l'hora del esmorzar ja que en temporada alta el hotel acostuma a estar ple, s'ha d'anar molt d'hora ja que el bufet s'acostuma a acabar i triguen bastant, pero bastant, bastant, en fer la reposició.

Esglesia de Santo Domngo, San Cristobal de las Casas, Xiapas Mèxic

A la ciutat val la pena fer una visita a la Catedral, en l'explanada delantera els indigenes dels poblats veïns monten una mena de mercat nocturn, tan d'aliments com d'artesanies. Un altre mercat d'artesanies es troba als voltants de l'església de Santo Domingo, (mes antiga i segons el meu parer mes bonica que la Catedral) aquest mercat s'estén uns 3 carrers al voltant de l'esglesia i va a acabar al carrer principal que va de santo Domingo fins la Catedral, aquest carrer esta ple de joieries i botigues de productes d'ambar (aqui igual que al mercat d'artesanies cal regateixar i mirar varis llocs abans de comprar dons productes iguals o similars poden variar bastant el preu).
Als voltants de la plaça de la Catedral, places i carres adjacents hi ha bastants llocs on menjar o veure quelcom, un lloc
simpatic en una cantonada de la plaça es el bar Cucaracha, net, servei amable amb preus raonables, un altre lloc bar Revolucion, de 4 a 7 de la tarda acostum a fer l'hora feliç del 2x1 (pagès una beguda i ten serveixen dos), en la majoria d'aquestos locals els divendres i disabtes al vespre fan actuacions en viu.

PALENQUE
La ciutat en si no te gran cosa, situada a uns 220km de San Cristobal de las casas i a 130 de Ocosingo.
Les restes arqueològiques es troben a uns 10km, en molt bon estat de conservacio, aixi com de neteja i manteniment. Es calcula que nomes hi ha al descobert un 20% de les restes de l'antiga ciutat, calculant-se en mes de 1000 les estructures disperses i cobertes per la selva.
Per infraestructura dels caminsels autobusos grans nomes arriben al lloc de sortida del jaciment, on a mes d'un gran parking, hi ha un museu amb bastant material, una botiga de artesanies i bibliografia, aixi com varis bars/restaurants i botigues de queviures. D'aqui cal fer uns 2km fins l'entrada, be a peu o en unes caminonetes o minivans de 8/12 places (aquest trajecte en la majoria dels casos ja esta cobert pe l'agencia on has contractat la visita), si no tambe es poden agafar una mena de colectius quecosten 5 pesos = 25 centims d'euro. A l'entrada hi ha multitud de parades amb artesanies, records o begudes i queviures. Si vas per lliure i no has contractat l'entrada, aquesta costa uns 50 pesos, uns 2'5 euros.El trajecte de visita esta molt ben distribuit i limitat, tenint marcat un itinerari amb el punt d'entrada i sortida.
Les restes son de lo milloret de la zona de Xiapas, netes, bona conservacio, molt ben detallades i especificades. Passada l'entrada i despres d'uns 150 metres de selva arribem a una explanada coneguda com la Plaça Central, amb tres grans estructures a la dreta i el palau just davant. El palau mes que un edifici es un conjunt d'edificis i patis interiors remodelats i ampliats varies vegades al llarg de l'historia on destaca la gran torre de 4 pisos d'alçada.
Temple del Sol, Palenque, Xiapas, Mèxic

El Palau, Palenque, Xiapas, Mèxic
L'edifici mes alt es el temple de les inscripcions, edificat en el cim d'una piramide, en el seu interior hi van trobar la cripta funeraria del rei maia Pacal, conte taulers jeroglifics, i tan el sarcòfag, la llosa que el cubreix com tots els murs de la cripta estan plens de baixo relleus.
Just despres del Palau i de pujar un petit monticle es troben tres construccions, el temple del sol, el temple de la creu i el temple de la creu foliada, son tres temples edificats sobre iràmides escalonades, la creu no es ben be una creu sinó la representació maia del arbre de la creació (la ceiba), que era el nexe d'unio de l'inframon (les arrels) amb el cel (les branques i fulles) mitlançant la terra (el tronc).
També es molt interesant i esta molt ben conservat el pati dedicat al joc de la pilota, aixi com el templedel lleó (amb un preciós baix relleu del rei segut en un tro amb un lleó/jaguar bicèfal), aixi com les vivendes dels sacerdots i de la classe dirigent de la ciutat.
A la sortida val la pena una visita al museu (l'entrada esta inclosa en l'entrada de les restes), impresionant la reproduccio de la cripta del rei Pacal amb el vestit cerimonial i l'aixovar que va esser enterrat.

CASCADA DE MISOL-HA
En maia X'hol significa caiguda d'aigua, aquesta son dos caigudes d'aigua d'uns 35 metres d'alçada i esta situada a uns 25 km de la ciutat de Palenque. Esta gestionada per una comunitat indigena que habita en un poblet proper, els serveis son molt basics, un bar/restaurant i una petita tenda de queviures i records, però el negoci mes rentable el tenen amb els lavabos (2 per sexe), amb cues kilometreques i llista d'espera. En el moment de la nostra visita estaven construin un local bastant ampli (restaurant amb bateria de lavabos), aixi com 2 locals mes petits per montar unes botiguetes ja que sembla que darrerament s'estan ficant de moda i estan reben moltes visites de turistes, sobretot del interior de pais.
Les cascades estan ubicades a uns 60 metres del punt d'entrada, un petit cami passa per davall de la cascada i acaba en una gruta que a la seva vegada te una petita cascada interior. S'ha d'anara preparat dons hi ha molta humitat ambiental, la transpiració fa que fàcilment mullis de suor la samarreta i el sentiment de cansament i xafogor es inmens. la cascada produeix un petit llac, que esta dividid per una corda, de la meitat cap a la caiguda del aigua esta prohibit banyarse, i de la meitat cap a una petita platga si es pot.

CASCADA DE LLAC BLAU
Localitzada a uns 35km de Misol-ha, hi ha 60km de Palenque. Es completament diferent a l'anterior, aixi com Misol-ha es dos caigudes d'aigua quasi en vertical, aquestes son una serie de petits salts acompanyats de recensos durant uns 2km mes o menys. Aquest lloc a sigut des de ja fa molt temps aprofitat per els veïns de la zona com a lloc d'esbarjo. A diferencia de l'altra aqui no es paga entrada. Nomes parar el bus (les parades estan just al acabament dels salts on hi ha un gran llac on la gent es banya tranquilament), hi ha varis restaurants, tant d'obra com petites carpes improvisades on menjar (sobre tot peix) i tambe parades d'artesanies.
Un cami va remuntant el transcorre del riu seguint els salts d'aigua, es un petit cami fet de fusta amb el riu a una vora i un seguit de botigues de records o petits restauranets a l'altra. Una mitja hora de cami i s'arriba al primer salt d'aigua important (uns 6 metres), que al seu cop tambe fa com un pertit llac on la gent aprofita per banyar-se dons hi ha molta menys gent que al llac on te deixen els busos.
Aquest lloc des de 1980 esta considerat parc de protecció forestal i fauna salvatge, el nom de llac blau li be per el color blau turquesa de les seves aigües degut a la mineralització del sol.
Cascades de llac Blau, Xiapes, Mexic

Cascades de llac Blau, Xiapes, Mèxic

YAXCHILÂN
Descobertes l'any 1872, aquestes restes arqueològiques van rebre el nom de Menhe Tinhanut: que voldria dir ciutat de la selva jove. Yaxchilan en maia significa pedres verdes (que es com la coneixen i l'anomenen els natius dels poblats dels voltants degut a que mitjançant la humitat totes les restes estan cobertes d'una capa de melsa donant-li aquesta tonalitat), posteriorment, hi ha partir de la lectura dels glifos trobats a la ciutat s'ha descobert que el nom original era Pa'Chan que en cultura maia nàhuatl te una traducciò com "La gran casa de culebra".
Esta situada a uns 130km de la ciutat de Palenque, per arrivari s'ha d'anar a la ciutat de Frontera Corozal (unes 3h), unes barquetes remonten el riu Usumacinta (aquest riu marca la frontera entre Mèxic i Guatemala) durant una mitja hora fins a arribar a les restes arqueològiques. Aqui la calor i la humitat fan que la sensaciò de xafogor sigui asfixiant per lo que es aconsellable fer la visita a rimeres hores del mati. A Yaxchilan no se hi pot arrivar per carretera, nomes amb barca o amb avio.
La visita de les restes dura unes 2h i mitja, nomes baixar de les barques hi ha algunes persones que s'ofereixen per fer de guies a un preu que oscil·la els 40 pesos/persona (2 euros), es aconsellable, ja que os guiarà per unes dreceres per el mig de la selva que os conduiran directament a la part alta de la ciutat (d'aqui nomes cal anar baixant per gaudir de totes les restes), si agafeu directament el cami recte, arrivare-ho a la plaça i la sola visió de l'escalinata (un munt de graons petits i en males condicions, que no es lo mateix pujarlos que baixarlos) per anar a la part alta de la ciutat amb una sensació de xafogor asfixiant fa que molta gent es desanimi. Aquesta es la gran escalinata que uneix la gran plaça dels jocs amb la gran acròpolis.

Yaxchilan, Xiapes, Mexic




En la part de la gran acròpolis hi trobem el temple dels dentells, el observatori (lloc d'observació dels astres i on es feien prediccions atmosfèriques i meteorològiques). En aquestes ruïnes cap destacar els detalls al sostre de les estances i temples, ja que la gran majoria d'edificis maies no en te, en canvi aqui estan molt remarcats i ben treballats. En aquesta part de la ciutat tambe es troba l'anomenat edifici 33, el mes superb de la ciutat.
Estela maia, Yaxchilan, Xiapes, Mèxic

Els graons de l'escalinata estan tallats i gravats amb fets de la vida diaria e historia dels diferents reis que va tenir la ciutat. A prop de l'escalinata hi ha l'esculptura decapitada del rei Jaguar Coral (el cap no s'ha trobat), compta la llegenda que quant el cap torni al damunt de l'estàtua els jagurs celestials baixaran per destruir el mon.
En la part inferior es troba la gran plaça, la acròpolis petita, la acròpolis del sud, el joc de pilota, aixi com diverses edificacions i multitud d'esteles. A remarcar el edifici 19, anomenat el laberint, amb múltiples túnels i càmeres subterrànies. La qualitat i quantitat de restes fan de yaxchitlan un lloc on la visita valgi molt la pena. Com a totes les altres restes de la zona, es calcula que nomes hi ha un 20% de les restes al descobert i la resta continua cobert per la selva.
per acabar tornar amb el consell que lo millor es arribar d'hora (el recint es obert de 10 a 17h), portar aigua, repel·lent de mosquits i mocador per assecar-se la suor.


BONANPAK
A uns 100km de la ciutat de Ocosingo, en mig de la selva lacandona se troben les restes arqueologiques de Bonanpak, un vocable maia que significa murs pintats. Les restes es troban dins del territori de la comunitat Lacanja (indis lacandons) i es calcula que l'àrea de les restes es d'uns 4 km quadrats, dels que nomes es pot visitar una petita part, que es troba completament vallada i vigilada. Esta gestionada com ja haig dit per membres de la comunitat Lacanja, al arribar al limit del seu territori els autobusos paren i els visitants fan transbord a micros o minivans conduides per membres de la comunitat que et porten per una petita senda per el vell mig de la selva (uns 15 o 20km) fins arribar a les ruïnes, molt netes amb un bon estat de manteniment.
Restes de Bonanpak, Xiapes, Mèxic




Les restes consten de varis edifici de mida mitjana que circunden la plaça de la acròpolis i el famòs temple dels murals que tambe es coneix amb el nom tecnic de estructura 1. Es tracta d'un edifici amb tres estances completament decorades amb murals representatius de la vida prehispanica, majorment sacrificis humans i representacions de batalles.
Aquestos murals amb el pas del temps s'han anat deteriorant i van prendre la decisió de restaurar-los, cosa que precisament estaven fent en les dates de la nostra visita (juliol 2010).
Si es vol també ofereixen la possibilitat de passar la nit en una cabana de la comunitat i a la matinada fer un trekking per la selva (unes 4 ó 5h) òbviament acompanyats d'un guia.
Causa estranyesa observar aquestos indígenes per un costat amb unes llargues cabelleres i vestits amb les túniques blanques caracteristiques, però per un altra banda en tots llocs veus cotxes d'ultima generació i en la majoria de cabanes hi ha antenes paraboliques.
Murals d'abans de la restauració, Bonanpak, Mèxic



PALENQUE - FLORES (CREUAMENT DE LA FRONTERA)
A la ciutat de Palenque, sobre tot al carrer principal que va a acabar a la plaça d'armes hi ha varies agencies de viatges que ofereixen la possibilitat de creuar a Guatemala fins a la ciutat de Flores, be en un circuit d'anada i tornada de 2 ó 3 dies per visitar les restes arqueologiques de Tikal o be de manera definitiva.
La companyia que efectua el viatge es Corporacion San Juan del Norte (disposa de pagina web), també ofereix la possibilitat de trasllats de Palenque a Guatemala City o Antigua (Guatemala), a San Ignacio (restes arqueològiques) o Belize City (Belize) o fins a Chetumal (Carib Mexica) passant per flores i Belize.Viatges tant d'anada com de tornada, te oficina a en tots aquestos llocs. Personalment el meu viatge va esser tranquil i dins de lo normal, encara que per internet aquesta companyia no te bones referencies.
Normalment a Palenque els busos et passen a recollir a l'hotel a un hora ja preestablesa, els busos ens porten fins a la ciutat de Frontera Corozal, al mateix embarcador on vam prendre els barquets per anar a Yaxchilan. Just uns 50 metres abans d'arribar a l'embarcador hi ha una caseta de fusta que compleix les funcions de control migratori (si aneu a sellar el passaport es possible que els guardies os diguin que si nomes aneu en un tour d'anada i tornada pague-ho 100 pesos (5 euros) i os faran una doble entrada), aixo es una enganyifa, ja que tant a l'entrada com a la sortida de Mèxic no s'ha de pagar res.
Un cop passat el control migratori s'ha d'anar al embarcador, alli en quant es van omplint les barques van sortint, si per anar a Yaxchilan vam anar remontan el riu, en aquest cas es direcció contraria, seguint el curs del riu durant uns 40 minuts fins arribar a la població Guatemalenca de Bethel, del altre costat del riu.
Alli sespera que vaguin arribant totes les barques i es va emplenant un autobús destartalat, el lloc d'espera es una senzilla barraca de fusta, que fa de sala d'espera, botiga de queviures i casa de canvi.
Control migratori de Bethel, Guatemala
Els tràmits migratoris d'entrada a Guatemala es fan a uns 15km seguin un cami de terra, els espanyols tenen que pagar uns 40 quetzals (4 euros) a l'entrada al pais i normalment donen permis per una estancia de 90 dies. El trajecte de la frontera a Flores ve a durar unes 5h, sobretot per el mal estat del cami, mes de la meitat esta sense asfaltar. El trajecte total des de Palenque son unes 8'30 a 9h i te un cost de 25 dòlars per persona.
Uns quants km abans d'arribar a Flores el acompanyant del bus va donant informació dels diferents llocs d'hostalatge, aixi com les diverses excursions i activitats que es poden contractar. El principal atractiu de la zona es la visita a Tikal, però a demes hi ha bastants altres llocs amb ruïnes arqueològiques dignes d'una visita (La Ceiba, El remate, etc.)

FLORES - SANTA ELENA (GUATEMALA)
Flores es un petit enclavaent situat a l'illa del Mateix nom dins del llac peten, aquesta ciutat esta cercada per els limits naturals de l'illa, es bastant petita i es dedica quasi exclusivament al turisme, restaurants, pubs, hostals, agencies de viatges i botigues d'artesanies. L'illa esta unida a terra firma per un pont d'uns 700 metres de llargada, aqui es troba el poble de santa Elena, es podria considerar la mateixa població, però amb dos noms per diferenciar la part de l'illa de la de terra endins. A Flores com es de suposar tot es mes car, tant hotels com restaurants, lo mateix que comprar una simple postal, de vegades preus desfasats per la qualitat del servei que ofereixen.
Lo millor es agafar un dels molts tuc-tuc que passen i demanar d'anar a la part de Santa Elena, alli practicament tot costa la meitat, llastima que ho vaig descobrir al ultim dia.
Un lloc interesant per menjar a Flores es la Taula dels Maies, ofereixen un plat especial amb menjar tipic de caça de la selva, una mena de barbacoa amb armadillo, gall d'indi salvatge, cérvol, porc senglar i una mena de pilota de carn picada amb molla de pa (el tipus de carn no el vaig preguntar) bullida amb salsa de tomata, òbviament al ser el plat especial es el mes car (uns 12 euros), també es pot demanar plats amb tortuga o serp, i per als maniatics fan un pollastre a la brassa bonissim. Ens vam hostatjar al hotel Villa del Llac (50 dòlars hab. doble), de lo mes basic però amb unes vistes precioses sobre el llac, al costat hi ha un altre hotel: Casa Azul amb una terrassa impressionant.

TIKAL
Les sortides des de Flores cap a les restes de Tikal comencen a les 5 del mati, surten cada hora en punt fins a les 13h, quant es contracta el desplacament amb l'agencia pots demanar l'hora de partida i ells te venent a buscar al hotel. Les ruïnes es troben a uns 55km que es recorren en quelcom mes d'una hora, el de les 5 del mati es el mes solicitat, primer per aprofitar la fresca de la matinada, però sobretot perquè es l'unic que te servei de guia inclòs al mateix preu.
Al arribar hi ha una gran maqueta de totes les restes on el guia explica pel damunt els monuments mes identificatius i una petita historia de la ciutat, aixi com el itinerari i lo que es veu en ell. La visio de les restes es espectacular, meravellosa la sensació de grandesa que se sent al escalar una de les grans piràmides i mirar  des de el cim un gran espessor selvàtic on de tant en tant sobresurten els cims de les piràmides mes grans i et fas una petita idea de la magnitud i de lo que va poder arribar a esser aquest lloc. La visita amb el guia dura unes 2 hores i desprès pots vagar lliurement descobrint infinitat de racons i meravelles. El darrer bus de tornada es a les 16h. Dins de les restes de Tikal hi ha un ressort recent construït però amb preus prohibitius (200 dòlars/nit l'habitació mes barata).
Entre els edificis mes importants hi ha sis grans temples piramidals i el palau reial que comta amb cinc pisos d'alçada. En aquestes restes tambe es calcula que nomes hi ha al descobert una quarta part de la metròpoli que en el seu major esplendor va arribar a albergar 150.000 persones. Nomes s'esta treballant en un area d'uns 10km dels 60 que es calcula que va arribar a tenir.
Tikal, Guatemala


TIKAL - CHIQUIMULA
La terminal d'autobusos es troba situada a la ciutat de Santa Elena, de l'hotel un tuc-tuc costa un dolar. D'aqui hi ha varis autobusos diaris a la capital, aixi com a antigua i altres ciutats importants del pais i a pobles fronterers amb Belize (Melchor de Mecos) o Mexic (Bethel).
Ja fa bastants anys que la guerrilla esta inactiva, en els anys 90 els controls militars eren agotadors cada pocs kilometres i el viatge a la capital podia durar 12h o mes, ara el trajecte dura unes 7h.
Per anar al sud del pais s'ha d'anar a Chiquimula o Esquipulas, ja que no hi ha trajecte directe fins Honduras ni tan sols a la frontera. Hi ha 3 sortides diaries fins a Chiquimila (8h, 10h, 12h) dura unes 10h amb constants parades per baixar i pujar passatgers.
Ciutat sense pena ni gloria, l'unic interes es que des de aqui surten els micros que van fins a la frontera hondurenya per visitar les ruines maies de Copan. Els micros surten de l'estacio d'autobusos i van sortint aixi que es van plenant, micros de 8 a 12 places, son uns 35km fins la frontera però es tarde una hora i midga per les continues parades per pujar i baixar passatgers. En algunes ocasions a la ciutat de Camotan (com a mitat del trajecte) es te que fer transbord.
Si hau de fer nit a Chiquimula el millor hotel es "La perla de Oriente", a una cuadra de la terminal d'autobusos, per als voltants hi ha alguns llocs ont menjar i veure quelcom. Si no ja haig dit que com a ciutat no te cap interes ni res a veure, millor anar a Esquipulas (a uns 20km), amb una preciosa plaça d'armes i 2 o 3 esglesies boniques de veure.

FRONTERA EL FLORIDO  (GUATEMALA - HONDURES)
Com ja comentaba abans l'unic motiu per creuar er aquest lloc la frontera es per anar a visitar la zona de les ruines arqueologiques de Copan. En mig de terra de ningu, s'arriba a un punt de la carretera  on hi ha un parell de casetes (fa uns anys nomes havia una barraca de fusta amb un tabic al mig, i cada mitad feia les funcions de control migratori de cada pais), ara son dos casetes d'obra a uns 3 metres una de l'altra. Si l'unic motiu de creuar la frontera es visitar les ruines i despres tornara Guatemala  cal dir-lo i nomes os ficaran un segell que fica Copan-Ruinas, nomes es valid per un dia (entrada i sortida) i no cal pagar, si no a la sortida de Guatemala tens que abonar 20 quetzals (2 euros) per sortir i unes 75 lempires (4 euros) per entrar a Hondures.
Els micros procedens de Chiquimula paren a uns 20 metres de la linea fronterera, una vegada a Hondures s'ha de caminar com uns 50 metres hi ja véreu un grup de gent que esta esperant el micro per anar a la ciutat de Copan. Just davant de les casetes de migracio, del altre costat de la carretera hi ha un petit local per veure i menjar quelcom o comprar queviures.
Frontera "El Florido" Guatemala-Hondures

Si la vostra intencio no es tant visitar les ruines de Copan, si no entrar a visitar Hondures, la millor opcio seria de Chiquimula continuar a Esquipulas (ciutat mes moderna i millor equipada ), aqui hi ha llocs dignes de visita com l'esglesia del Crist Negre. Junt a la terminal de busos hi ha una parada de taxis col·lectius que fan el servei fins a la frontera (Aguas Calientes), i os deixaran del costat Hondureny, aqui si que no hi ha res a veure, quatre barraques de fusta, lo bo es que cada hora surt un bus cap a la capital Tegucigalpa i un altre cap a San pedro Xula. Si voleu anar a San salvador podeu agafar qualsevol d'aquestos busos i baixar en la primera parada (Ocotepeque), d'alli surten busos fins a la capital del Salvador passant per san miguel on hi ha unes ruïnes maies també bastant interessants.

COPAN I COPAN RUINES
Copan es una ciutat de caracter netament turistic hi ha nascut a l'ombra de les antigues restes arqueologiques maies de Copan i per donar servei a la multitud de turistes atrets per aquestes. Es veu una ciutat nova, i si la comparem amb la resta de les ciutats del pais esta considerablement mes neta i cuidada. Molts hotels, des de hostels a 5* de cadenes internacionals, bars, restaurants i botigues d'artesanies. Aquesta zona a mes de les ruïnes es famosa per la seva produccio tabaquera, a uns 50km es troba la ciutat de Santa Rosa de Copan, capital de la regio i seu d'una companyia de cigars purs de renom mundial.
Les ruïnes es troban a uns 10km de distancia, un tuc-tuc cobra 2 dolars i un taxi 5, la diferencia la guanyare-ho amb neteixa, ja que es un cami de terra i amb el tuc-tuc arivareu plens de pols. l'entrada al recinte costa unes 340 lempires per persona (uns 20 euros), per unes 50/60 lempires per persona podreu contractar un guia que hos ajudarà a moure-us i os donara totes les explicacions.
Dins de les restes de Copan hi ha dos que poden esser considerades com les joies de la corona. La primera es l'escalinata dels jeroglifics, amb mes de 1200 glifos diferents, es una narracio històrica de la gloria de la ciutat i dels seus governants, la segona seria el famós temple rosa-lila, asseguren que es el millor conservat de tots els temples estucats de l'epoca maia.
Escalinata dels jeroglifics, cada pedra es un glifo diferent, Copan, Hondures




Si les restes de Tikal sorprenen per la magnitud dels edificis, Copan contrasta amb la bellesa i dificultat d'elaboració d'aquestos. Una comparació que haig sentit varies vegades al llarg d'aquest viatje es que si Tikal es podria comparar amb Nova York (per la grandaria i altitud de les seves edificacions) de l'epoca maia, Copan seria comparable a Paris (per la bellesa).
A Copan tambe podem visitar l'acròpolis, la gran plaça, varis temples i sepultures. Les esteles de copan son molt diferents a les de Tikal o Palenque, aquestes estan molt mes marcades i finament treballades, el seu relleu es mes profund.
A Copan es l'unic lloc on es possible visitar les piràmides per el seu interior. Es poden fer 2 itineraris, el de la piràmide de rosa-lila que permet veure la piramide interior original i un altre que seria el tunel dels jaguars, de mes de mig km de llargària, aqui podem observar glifos, baixo-relleus i tombes. aqui es va descobrir la tomba Galindó, la primera resta arqueologica descoberta a Copan. Aquestes visites es pagen apart de l'entrada, uns 10 dolars cada una.
Tunel dels Jaguars, Copan, Hondures

CHIQUIMULA - GUATEMALA CITY
Els autobusos surten de la terminal, la gran majoria venent procedents de Esquipulas, hi ha busos totes les hores en punt des de les 4 fins a les 20h, costen 45 quetzals hi el trajecte dura unes 6h. Hi ha la possibilitat d'anar a Esquipulas (una mig hora), d'aqui surt un sevei directe que dura 3h i mitja (70 quetzals) la companyia que opera aquesta linea es Rutas Orientales, a mes te 2 busos diaris que fan la ruta Guatemala City - San pedro Xula, passant per Esquipulas i Santa Rosa de Copan.

GUATEMALA CITY
A la capital de Guatemala no hi ha una unica estacio d'autobusos, l'any 2000 hi havia una al costat de la zona 1, pero la recalificacio dels terrenys i les ganancies previstes van fer que alli es comensesin a construir torres d'apartaments. Ara cada companyia te la seva parada, la majoria estan en les zones 3 i 5, demane-ho a on arriveu, doncs no es molt aconsellable arrivar a la zona 3 de matinada, es zona molt perillosa i segons a quina hora arriveu no hi haura ni taxis esperant.
Si es vol anar de copes per el centre o zona 1 els establiments mes clàssics son el Granada, situat en uns porxos just davant de la plça de Govern o el Portalito, en la mateixa zona, per menjar quelcom tipus tapes el meson del Quijote (carrer 11) o las cien puertas (carrer 7) per escoltar musica en viu beben una cervesa. De totes maneres en aquesta zona l'oferta de lleure es bastant limitada, quasi tots els locals tanquen entre les 10 i 11 de la nit, els pocs llocs que queden oberts no son recomanables i molt mes per a estrangers.
Un lloc interesant per a menjar a Guatemala i a els paisos d'America central es els locals de "Pollo Campero" una franquicia tipus Macdonals o Burger King pero a la centreamericana, pollastres al carbó (brasa) acompanyat de les tipiques "tortillas" de farina o panis, frigoles i amanida de tomata i ceba. S'ha ficat de moda en tota centreamerica des de Costa rica a Guatemala i ara començe a introduirse all estats del sud de Mexic.
Si es vol sortir al vespre lo millor es desplaçarse a les zones 9 i 10, es on hi ha la majoria d'hotels i restaurants d'alt nivell, en la zona 9, la anomenada zona viva son 4 o 5 carrers plens de bars, discoteques i restaurants de totes les tematiques oberts fins a la matinada amb molta seguretat, tant privada dels propis locals i comerciants com policia turistica, lo dolent es que els preus son per a turistes i tripliquen lo que costa una cervesa o cuba a qualsevol altra zona.
En aquesta zona un lloc tipic que ha resistit el pas del temps es el Shakespeare Pub (ja el vaig coneixer el primer cop que vaig visitar Guatemala l'any 2000, esta situat a l'entrada de la denominada zona viva avda 13, carres 1-51 zona 9, a mes es un dels que millor relació qualitat/preu te.
Mes informacio sobre Guatemala City la trobare-ho al meu bloc al viatje del any 2004, podeu accedir directament clicant aqui

GUATEMALA CITY - TECUN UMAN
Com ja haig comentat avans, fa bastans anys tots els autobusos de la capital sortien d'una gran plaça que hi havia al final de l'avinguda 9 (zona 1), per motius especulatius ho van traslladar a una mega estació entre les zones 3 i 4, però la perillositat de la zona i els molts assalts als viatgers han fet que poc a poc algunes companyies tinguin la seva sortida/arribada de llocs especifics (tipus centres comercials) o de les mateixes oficines de la companyia. Per anar de la capital a la frontera amb Mexic (Tecun Uman o Talisman) Transports Fortalesa, 19 avinguda carrer 8 (zona 1) bastant rustics i amb infinitat de parades. Una companyia mes moderna Transporte Los Galgos, 7 avinguda, carrer 19, si la vostra intencio es anar a Mexic pregunteu per que te un viatje directe a tapachula, crec que es el de les 5'30h, aquest ho fa per la frontera Talisman - El carmen, pero abans te parada a Tecun, aquest trajecte es el doble de car. De totes maneres qualsevol taxista si l'indiqueu a on aneu os portara a la parada corresponent.

TECUN UMAN
Poble miserable, el tipic poble fronterer on s'agrupen infinitat d'immigrants vinguts des de Nicaragua, Hondures i El Salvador amb intencio d'anar als Estats Units. Jo hi haig estat varies vegades, no te res digne de visita, res significatiu, com a molt per fer una parada per menjar o beure quelcom m'entres esperem la sortida del bus cap a la capital, o d'arribada un refresc per continuar el cami. Els busos ens deixen al mig del poble, no hi ha cap mena d'estacio. D'aqui si aneu molt cargats podeu contractar un bici-carro, des de la parada fins a la frontera mexicana os costara 10 quetzals (1 dolar) per persona, lo maxim son 2 persones per carro.
Tecun Uman, Guatemala
Si vols anar caminant nomes cal seguir el regeix de gent, el poble nomes te un carrer principal y carrerons als laterals, a uns 500 metres de on nos deixa el bus esta la frontera de guatemala, pages uns 2 dolars per la sortida, un cop segellat el passaport cal anar seguint cami per una pujadeta i travessar el pont sobre el riu Cabuz que marca la frontera entre Guatemala i Mexic, just al acabar el pont trobem la caserna fronterera mexicana (entre pujada i el pont poden ser uns 800 metres).

CIUDAD HIDALGO (MEXIC)
Una vegada amb passat el control migratori mexica, seguint el carrer en linea recta a uns 200 metres hi ha la parada de busos que van a Tapachula. Ciutat Hidalgo tampoc te gaire a veure, el tipic poble crescut per donar servei a les persones que creuent la frontera.
De Ciutat Hidalgo a Tapachula hi ha uns 35 km però el trajecte facilment pot durar 1h i mitja, a les continues parades per pujar i baixar gent es suma el mal estat de la carretera. Mes que busos son una mena de microbusos que nomes fan aquesta ruta constanment d'un lloc al altre. El final de trajecte es a la plaça principal, aqui anomenada plaça d'Armes. aquestos micros tenen una parada just al costat de l'estacio d'autobusos (bastant llunyana del centre)

TAPACHULA
Com acabo de dir els col·lectius arriben fins a la plaça d'Armes, al vell mig de la ciutat i tot ronda als voltants d'aquesta. Conta amb 250.000 habitants
A la plaça d'Armes al centre hi trobem una glorieta ont algunes nits d'estiu hi fan musica en directe, al voltant de la plaça es troben tots els edificis principals (Ajuntament, Esglesia de Sant agusti, Centre de Policia i Palau de Gobernaciò) qixi com infinitat de bars/restaurants amb amplies terrasses.
L'estaciò d'autobusos esta un tant allunyada del centre, per arrivari podeu prendre els colectius que fan la ruta a Cd. Hidalgo (6 pesos = 60 centims d'euro) o un taxi (20 pesos = 2 euros).
Tapachula es la capital de la zona del somocusco, molt famosa en la producciò de cafe.

TAPACHULA - TUXTLA GUTIERREZ
La distancia de Tapachula a Tuxtla Gutierrez (capital del estat de Xiapas) es de 357km, hi ha uns 5 busos diaris que trigan entre 4'5 i 5h, per aprofitar les terrasses de Tapachula nosaltres vam agafar el darrer de les 24h.
en aquest trajecte com per art de màgia quant vam arrivar al hotel ens en vam adonar que ens havien obert les motxilles i que ens faltavem diverses objectes.
El bus ens deixa a la terminal a les 5h del mati, com el nostre avio al D.F. no surt fins a les 14h decidim anar a descansar a un hotel, anem al Hotel san Miguel, a 3 minuts caminant de l'estaciò. Hotel completament nou, molt funcional però sense personalitat, habitacions en blanc i negre. Perfecte per passar la nit i continuar viatje. 40 euros l'habitaciò doble.

D.F.
Arrivem al D.F. a les 16h, deixem l'equipatge i anem a voltar una estona per la capital per fer temps fins a les 10 de la nit que tenim el vol de retorn a Barcelona via Londres.

divendres, 12 de juny del 2015

2008 Viatge a Libia

Viatge efectuat del 18 de Juliol al 26 de Juliol.
Abans de viatjar a Líbia, cal armar-se de paciència, el país es bastant tancat al turisme i no volen facilitar per a res el accès. Un cop contractat el circuit (en aquelles dates no es podia visitar per lliure i es tenia que anar constantment acompanyats per un guia del país), es te que demanar la visa a l'ambaixada, però abans s'ha de traduir totes les dades del passaport al àrab (això tambe s'ha de fer en una sèrie de traductors reconeguts per l'ambaixada). Entre traducció, visat i despeses de missatgeria calculeu uns 200 euros per passaport.

TRIPOLI
L'aeroport de Tripoli es molt petit, a l'arribada els pocs estrangers que arriben en cada vol, tenen que fer una cua apart de la resta de passatgers. Els tràmits de comprobació del visat i de la carta d'invitació es molt lent, en el nostre cas tant sol havia 5 persones, 3 en el nostre circuit i dos italians que venien a fer unes practiques d'estiu en un jaciment arqueològic, dons ens van tindre en les oficines esperant els vist i plau un hora i mitja.
L'aeroport es troba a uns 25 km de la capital, el taxi va trigar una mitja hora ja que vam tenir que passar un parell de controls. Ens vam allotjar al hotel Assafi (3*), al barri italià, a uns 10 minuts a peu de la plaça verda.
A un costat de la plaça es troba el anomenat palau Roig, que alberga el museu de historia de Líbia, bastant complert, desentona just a l'entrada del museu, trobar-se 2 cotxes, un jeep i un volkswagen (segons el guia eren els cotxes usats per Gadafi durant la revolució). El museu es bastant interessant i esta dividit en diferents èpoques (prehistòria, Líbia antiga, dominació grega, romana, bizantina i àrab), amb una petita saleta dedicada al domini Otomà.
Museu de Historia, Palau Roig, Tripoli, Síria
Varies sales, repartides en tres pisos amb multitud d'objectes, monedes, ceràmica, mosaics, escultures, crida l'atenció el gran arbre petrificat. La visita dura unes 2 o 2h i mitja, i veritablement val la pena, s'agraeix l'aire condicionat, encara que el museu es veu bastant deixat, manca de manteniment, les vitrines estaven plenes de pols, la majoria de les butaques estaven esberlats.
Just darrera el museu, vorejant la costanera del mar es troba el arc de Marc Aureli (practica ment l'única resta arqueològica que queda en peu a la capital), als voltants del arc hi ha 2 o 3 cafeteries amb terrasses amb unes bones vistes d'aquest monument. A l'esquerra del Arc, hi ha el hotel Zenit, un antic caravanserai reconvertit en hotel, completament remodelat, al interior hi ha un menjador grandiós on degustar algun plat de la cuina àrab, a manera d'aperitiu porten uns bols de sopa de verdures, calenta i picant, no acabo d'entendre aquesta costum quant al exterior estan a quasi 40º. ofereixen un menu degustació de menjar libi per uns 15 euros aproximadament.
Bastant proper es troba la Medina o socó, es bastant gran, i s'agraeix que els comerciants te deixin tranquil i no es tirin damunt cada cop que veuen passar algu com fan en altres basars tipus Egipte o Turquia. Al oest de la Medina es troba la mesquita Gurgi, es petita, de 9 columnes, i es de les poques que es poden visitar, molt bonica, amb preciosos treballs de marqueteria i enrajolat.

BENGASI

Situada a uns 1100 km de Tripoli, amb mes d'un milio d'habitants es la segona ciutat en importancia de Libia. L'avio triga quelcom mes d'una hora en arribar, tant sols ficar els peus en el aeroport ja veus que hi ha una diferencia abismal amb el de la capital, tot esta molt deixat, brut, falten infraestructures. Segons ens comenta el guia aixo es degut a una mena decastig er part del govern central dons des de aquesta zona del pais ha hagut alguns intents de derrocar a Gadafi del poder.
A uns 80 km de Bengasi es troba la ciutat de Tolemaida, poble fantasma, ja que la poblacio autoctona s'ha traslladat a unes vivendes noves fetes per el govern a les afores de l'antiga ciutat. Les poques vivendes que queden ocupades ho estan per emigrants de Tunis, Txad o Egipte. A les afores es troben les restes arqueològiques de l'antiga colònia grega Ptolonais, val la pena fer-hi una visita per veure les grans cisternes, el palau de les columnes i el arc de Constanti (aquest darrer es troba en un estat bastant deteriorat)

QAR LIBIA
A uns 65 km al est de Tolemaida es troba la ciutat de Qar Libia, Qar en àrab significa fort emmurallat, aquest data del segle VI dc. Epoca bizantina baix el regnat de Justinià I. Son dos petites esglesies que va esser descobertes per casualitat, al desenterrar-les els treballadors van descobrir la millor col·lecció de mosaics del nord d'Africà. 50 mosaics d'un metre quadrat cada un, preciosos, estan exposats en fileres de 5, amb representacions de Deus mitològics, fauna, flora, rius e inclús hi ha una de les poques representacions existents del far d'Alexandria (mosaic nº 48) amb el deu Helis a la punta de la torre amb l'espasa cap a ball.
Exposicio de mosaics, Qar Libia, Libia
WADI AL KUF
Al est de Qar Libia, entre les poblacions d'Apollonia i Al Beida, un monòlit de pedra amb pòster i retrato inclosos ens recorda la resistencia del lider libi Omar al Muktar a la ocupació italiana, part de la pelicula que narra aquets fets (El lleó del dessert, Antoni Quin i Oliver Reed) va esser rodada en aquestos paratges. Un sorprenent pont molt modern creua la vall i des de dalt es ot observar les coves on s'amagaven els guerrillers. La tornada s'acostuma a fer per la carretera vella que creua la vall i així poder veure l'antic pont de ferro construit per l'exèrcit italià. Es un trajecte d'uns 8 km que val la pena fer i practicament tots els guies proposen de fer aquesta excursió.

APOL·LÒNIA
 Apol·lònia fou una de les cinc ciutats de la pentapolis grega de Cirenaica, inicialment servia com a port per a la ciutat de cirenne.  Va esser creada al segle VII ac. i amb el temps va arribar a rivalitzar amb magnitud i poder amb la mateixa Cirenne. A destacar les restes de dos de les cinc esglésies que va arribar a tindre en època bizantina (l'occidental i la central) aixi com el teatre grec, els banys bizantins i el palau del Dux. Es calcula que solsamènt esta al descobert un 20% del total de les restes.
Teatre Grec, Apol·lònia, Libia

A uns 100 metres escassos de l'entrada del jaciment arqueòlogic es troba l'hotel Al Manarà, molt nou, l'havien inaugurat feia menys d'un any. Habitacions amplies i comodes amb tots els serveis. El personal del hotel es super amable i educat. Des de la terrassa de les habitacions hi ha unes magnifiques vistes al mar i a les restes arqueologiques.

L'ATRUN
Ruines de dos esglésies d'època bizantina i una necropolis a 9 km de distancia d'una població anomenada Ras Al Hilal (a uns 35 km de Susah), restes en molt bon estat de conservació, l'església occidental en l'alt d'un risc, amb uns magifics pilars de marbre.
Restes de l'esglesia d'època bizantina, L'Atrun , Libia
La visita a aquestes restes val molt la pena dons com ja haig comentat es troben en un excelent estat de conservacio. A uns 150 metres es troba l'esglesia oriental, de mida mes gran però en un pitjor estat de conservació. Entre les restes de les dos esglesies hi ha una sèrie de tombes excavades a la roca. Recientment es va descobrir el costat de l'església oriental les restes d'una vivenda la qual es creu era la vivenda dels cuidadors de les esglesies i el cementiri.

CIRENNE
Ciutat grecoromana, impacta la grandària i magnitud de les restes, si damunt t'expliquen que tant sols esta al descobert el 10%, es bastant dificil fer-te una idea de lo que es pot arribar a trobar en aquest indret. Cirenne va esser catalogada com patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 1987.
Porta del Temple d'Apol·lo, Cirenne, Libia

Lo primer que veus de les restes es el gimnàs, majestuós, i molt ben conservat, amb les termes i sales adjacents que per les seves mides dona una idea de lo majestuos del lloc. Just darrera es troba la casa de Jason magno, suprem sacerdot d'Apol·lo, encara es conserven els mosaics que cobrien tota la casa (sols i parets). A cada pas que dones vas sorprenente de la magnitud de les restes i el seu bon estat de conservació. L'àgora, el fòrum, restes de vivendes i botigues fins arribar a la part sacra de les ruines del santuari d'Apol·lo.
El lloc on diuen va comencar el naixement de la ciutat, el lloc on es van instalar originalment els colons arribats de Grecia son unes grutes amb unes fons naturals  que els grecs van saber aprofitar perfectament. Just al costat es troba l'anomenat bany de les verges, una coba excavada a la roca que mitjançant unes canalitzacions servien per al bany i purificació de les vestals, digna de veure amb les mes de setanta banyeres esculpides a la roca i l'originalitat de la distribució de l'aigua. Tambe es digne de parar-se a fer-hi una visita l'odèon i uns banys públics perfectament conservats.
La magnitud de les restes de Cirenne les tens al visitar el temple de Zeus, a uns 4 km de distancia (es creu que tot aquest terreny esta ple de restes arqueològiques per desenterrar), grandios, amb unes columnes enormes i molt ben conservat. Just al costat acabaven de descobrir un circ o anfiteatre, llastima del desinterès que mostra el govern en aquest sentit, esta tot molt de deixat, sense cap tipus de vigilancia i ple d'escombreries (llaunes, ampolles, papers etc..), lo millor es que al no haber quasi turisme pots gaudir de les restes quasi per a tu sol.
Temple de Zeus, Cirenne, Libia
Al costat de les rüines es troba la necròpolis de la ciutat, entre 7000 i 9000 tombes de tots tipus i mides, ninxols, excavades a la roca, a terra, enforma de torre o tumuls que donen fe de la importancia de la ciutat i de les diferents civilitzacions que la han poblat, hel·lenica, romana, bizantina.

AL BAYDA
Es el nom d'una ciutat a uns 50 km de Cirenne, ja vaig comentar al comencament d'aquest viatje que no es pot anar per lliure a Libia, ho tens que fer amb agencia, xofer i guia del pais i donar un itinerari detallat, cada dos dies tens que anar a uns llocs predeterminats per segellar el passaport a la comandancia de policia i comprobar que el recorregut original es desarrolla com estaba previst.
Passem aqui el control policial, aquesta ciutat es famosa per ser la ciutat natal de les esposes (3) de Gadafi, el nom significa "la blanca", amb 150.000 habitants es veu molt mes neta i cuidada que la resta de les ciutats de la zona.
Continuem viatge a Bengasi per pendre l'avio de tornada a Tripoli.

SABRATHA
A uns 70 km a l'oest de Tripoli es troben les restes arqueològiques de Sabratha, ciutat d'origen púnic, va viure el seu màxim esplendor durant la dominació romana. aquestes restes estan declarades patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO des de 1982. Crida l'atenció el temple de Bes, les termes i banys junt al mediterrany ambunes precioses vistes al mar, en moltes estances encara es poden observar molt ben conservats uns magnifics mosaics. Hi ha un munt de llocs per visitar, la cúria, el temple de Isis, la basilica de Justinià, el temple dels Antonins, el temple del fos sud, el forum i alguns mes que te fan veure la magnitud e importancia d'aquesta ciutat, pero la verdadera cirera del pastis es el meravellos teatre roma, el mes gran del nord d'Africà que es conserva en un excel·lent grau de conservació.
Teatre Roma, Sabratha, Libia
Sabratha es a demes  un lloc turistic de primer ordre, dons a menys d'un km hi ha una magnifica platja amb aigua cristal·lina i una sorra finissima, on s'acaben d'obrir un parell d'hotels amb tots els serveis, en la platja encara es poden observar una mena de barracons de fusta que feien els serveis d'atencio turistica molt rudimentaris fins fa poc temps als libis que venien aqui des de la capital per gaudir de la platja. Es un lloc ideal per desconectar i relaxar-se un parell de dies.

GHADAMES
Situada a uns 500 km al sud de Tripoli, molt propera a la conjunció fronterera de Libia amb tunis i Algèria, Ghadames es un oasis en el vell mig del desert que evidencies arqueologiques han demostrat que ja estaba habitada al menys 3500 anys ac.
La seva major època d'esplendor va esser entre els segles XVII i XVIII com centre caravaner i amb el tràfic d'esclaus arriban a comtar amb mes de 100000 habitants dels que nomes en resten 10000 en l'actualitat.

Ciutat Vella de Ghadames, Ghadames, Libia
 Actualment la ciutat vella esta deshabitada i tots els habitants van esser traslladats a ocupar unes vivendes de nova cosntrucció fetes just al costat per el govern de Gadafi amb l'ajuda dels diners procedents del petroli i per poder conservar la ciutat tal com era al esser nombrada patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 1983. Un altre motiu del trasllat es que per el complex tipus de construcció, materials i estructura d'aquestes vivendes en una gran majoria de casos no disposen d'aigua potable, llum electrica ni clavegueram, aixi que es va decidir fer una ciutat nova i deixar l'antiga com estaba.
La ciutat vella esta completament amurallada, per visitar-la a mes de pagar una taxa d'entrada es obligatori fer-ho acompanyat d'un guia local. Es una meravella de pau i tranquil·litat passejar per la ciutat vella amb la seva singular estructura. edificis, carrers, carrerons, places semiobertes. A mes de la construcció de la nova ciutat, com contra prestació a la denominació de patrimoni per part de la UNESCO, el govern tambe es va comprometre a fer una rehabilitació i manteniment de la ciutat. En el moment de la nostra visita s'estava treballant en la rehabilitació d'una de les places i en la reparació del antic pou (distribuidor d'aigua).
Els seus carrers i places er moments donen la sensació de passejar per un laberint, a mes el fet de que gran part dels carrers a mes d'estrets estiguin tetxats fa que practicament sigui posible recorrer tota la ciutat vella saltant de terrat en terrat.
Com ja haig comentat els antics residents continuen tenin la propietat de les cases, però ara tan sols s'usen algunes com magatzems o en altres casos amb fins turistics. Una posibilitat que ofereix la majoria d'agencies de viatges es que junt a la visita de la ciutat es pugui coneixer l'interior d'una o dos cases i gaudir d'un dinar tipic berber dins d'ella.
Interior d'una casa berber, Ghadames, Libia
Aquestes cases acostumen a ser algunes de les que ja estan completament rehabilitades, normalment consten de 3 pisos d'alçada, el primer amb l'entrada des de el carrer dona lloc a una mena de petit magatzem, per unes escales s'accedeix a la segona planta que fa les funcions de salo dormitori i pot contar amb un o dos annexes (petites estances), i al tercer pis es ja la part del terrat on es cuina i serveix de dormitori quant fa molta calor.
Algunes d'elles funcionen com a petits corrals, i en alguna d'elles podem trobar patis amb petits horts plens de figueres i palmeres plenes de datils. Dins de la ciutat hi ha dos o tres establiments on la casa i el pati s'han acondicionat com petita botiga de queviures on pndre un te o comprar alguna artesania.
En la ciutat nova peró molt proper a la ciutat vella es troba lo que s'anomena el fort, creat en temps de la dominació otomana i ocupat posteriorment per els italians ara alberga el museu etnic de la ciutat. Un tant cutre la veritat, son quatre sales, la primera dedicada a la palmera o la segona mare com se la coneix en aquesta regió, on es pot veure tot lo que es pot arribar a aconseguir d'aquest arbre al  que es pot comparar amb el porc ja que del orc i la palmera s'aprofita tot. La fulla per fer vanos i escombres, la fusta dels trons er fer mobles i portes, del interior es trau una mena de llet molt dolça que si fermenta es converteix en licor, a mes els dàtils es mengen i els pinyols es molen i es donen d'aliment al bestiar.
a la segona sala hi ha quatre fòssils i alguns estris records del pas dels romans per aquestes terres, ja que amb l'esplendor de Leptis Magna, Ghadames fou un bastio de la X legió romana.
La tercera es una mostra de la fauna de la regió, alguns d'ells ja extinguits, dissecats i plens de pols.
La quarta es un mostrari de la flora de la regió amb una petita explicació de les utilitats i funcions medicinals o terapèutiques de cada una d'elles. A mes hi ha dos prestatges amb fotos del Ghadames de principis del segle XX i el llibre de recepcio del hotel de la ciutat, amb la signatura de visitants il·lustres com el Zar de Russia, el darrer rei d'Egipte, Whiston Churchill o Jhon Waine i Sofia Loren quant van estar a la ciutat rodant la pelicula Tumbuctu.
Un lloc simpàtic i agradable per prendre un refresc al vespre es un petit cafetó situat a un costat del fort, el dirigeix un marroquí de tracte amable i simpàtic que damunt parla una mica l'espanyol.
En aquesta zona el calor arriba a ser sufocant, nosaltres i vam estar al mes de Juliol i les temperatures arribaven a 46º, lo que feia que per el dia practicament no hagues ningú per el carrer, el moviment començava a les 9 del vespre i les botigues estaven obertes fins mitja nit o mes.
El hotel Alwaha esta dins de la ciutat, encara que se li han fet un parell de remodelacions es bastant obsolet i en la majoria de les habitacions no hi ha aire condicionat que amb les temperatures del lloc es quasi imprescindible, no tant per la nit si no per refugiar-se durant la midga tarda. Recienment han inaugurat un hotel a les afores de la ciutat estil palau marroquí (5*) amb tots els luxes, un  preciós pati central amb les habitacions al voltant, i a totes una amplia terrassa. En el moment que i vam anar nomes érem tres persones hostatjades, una verdadera llàstima (Aquest hotel, igual que molts altres depèn directament del ministeri de Turisme).

NALUT (ZONA BERBER)
El cami de Tripoli a Ghadames creua la zona berber, aquesta regió ha sigut constantment maltractada per el govern de tripoli, dons tenen uns trets identificatius diferents dels àrabs. L'ús del idioma i altres simbols d'identitat distintius estan prohibits, encara que no perseguits, esta prohibit ficar noms berbers als nens, i a les escoles i estaments públics nomes s'atén en llengua àrab.
La població berber autòctona s'ha refugiat a les muntanyes, la capital de la regió i ciutat mes important es Nalut, com tenim que passar per el control policial per verificar el itinerari i setllar el passaport aprofitem per veure el sistema de graners tradicional de la zona. El de Nalut es grandiós, una espècie de circol d'uns 5 o 6 metres d'alçada, hermètic, amb una petita entrada, un cop dins un gran pati interior amb un munt de ninxols on cada familia enmagatzemava el gra, tal com va anar creixent la ciutat, anaven engrandint el graner, construint nous ninxols, uns damunt d'altres amb nomes una minúsculaesntrada, just per deixar passar un nen o adolescent.
Interior del graner, Nalut, LIbia
El de Nalut consta de mes de 300 d'aquestos ninxols i es troba ubicat al vell mig de la ciutat antiga on la majoria de cases estan excavades dins de la roca. Algunes son de tal magnitud que albergaven a 3 o mes families.
A mes de Nalut, uns altres polats de la zona berber son Nalaw, Kabaw i Rhaybat, tots estan en la ruta que uneix Tripoli i Ghadames.

LEPTIS MAGNA
La ginda del pastis i joia de la corona de les restes arqueològiques de Líbia, situat a uns 3 km del poble de Al-Khoms, a uns 125 km de Tripoli.
Ciutat d'origen púnic fundada als voltants del 1100 ac. va viure el seu esplendor l'any 193 dc. amb el nombrament com emperador de Roma de Lucio Septimo Severo, que era oriünd d'aquesta ciutat. Com emperador la va afavorir vers altres ciutats, dotant-la de construccions i riqueses que la van convertir en una de les ciutats mes importants del nord d'Africà.
El fet de que desprès del seu abandonament als voltants del segle V dc. no es constrüies damunt cap altra ciutat, aixi com que la majoria de les restes estiguin constrüides amb pedra calcaria han fet que aquestes ruïnes hagin arribat als nostres dies en un excel·lent estat de conservació.
Un detall de l'importancia d'aquestes restes es que es troban completament vallades i a l'entrada es cobra per accedir al jaciment (al contrari de la resta de restes arqueològiques repartides per tot el pais). A l'entrada just al costat de la caseta de pagament i trobem unes quantes  parades de records i artesanies, aixi com una bustia de correus (l'unica que vaig veure en tot el viatge), tambe aqui va ser l'unic lloc on ens vam creuar an un grup de turistes (japonesos). El govern a dotat aquestes restes d'unes mesures de manteniment, seguretat i serveis molt diferents a la resta.
Arc de Septimo Severo, Leptis Magna, Libia
Al entrar lo primer que veu el visitant es el majestós arc de Septimo Severo, únic al mon amb tres escalons per evitar la circulació amb carros, obligant-los a fer una mena de rotonda, quatre pilars impressionants flanquejats per columnes corínties, el sostre voltat dona mostra de la magnificència del monument.
Els frisos del arc son reproduccions, els originals es troben al museu de Tripoli, a les interseccions hi ha àguiles amb les ales desplegades, i al interior se hi oden observar escenes religioses, militars i familiars del emperador.
Continuant cami lo primer que es troba son les termes o banys d'Adrià, avui en dia un dels mes grans i millor conservats del nord d'Africa, la piscina, els vestuaris, dos petites piscines adjuntes, el frigidarium, el sudarium i el leidarium, tot el conjunt en un excel·lent estat de conservació i d'una magnitud i grandària impressionants. A resaltar el magnific estat de conservació de les letrines, aixi com la seva grandària.
Al est dels banys hi trobem el nimfeu o temple de les nimfes, esta bastant deteriorat, encara que veien les restes es pot arribar a veure la grandesa de la construcció. D'aqui surt un carrer anomenat la via columnata, que arribava fins al port, de quasi 40 metres d'amplada estava franquejat per pòrtics, vivendes i botigues, tenia uns 500 metres de llarg.
Fòrum de Severo i la basilica, Leptis Magna, Líbia
Un altre monument a destacar es el fòrum de Severo o fòrum nou, medià 100 metres de llarg per 60 metres d'ample. el paviment era de marbre, es troba en un magnific estat de conservació, a destacar la multitud de caps de medusa que decoraven les fatxades entre els pòrtics, cap tambe resaltar l'excel·lent acustica des de el fòrum.
Al costat nord del fòrum es troba la basilica, originalment un palau de justicia, va esser reconvertit en església, tenia dos àbsides en cada costat, una gran nau central i dos naus laterals, columnes de granit roig i el sostre era de fusta.
Restes arqueològiques, Leptis Magna, Líbia
Restes arqueològiques, Leptis Magna, Líbia
Al nord de la basilica un cami condueix a la via triunfal (cardo màxim) de nord a sud de la ciutat fins arribar a la porta bizantina. En aquest lloc es poden observar moltes reproduccions fal·liques just a la dreta de la porta, lo que podria indicar que en aquest lloc s'ubicaven varis prostibuls.
A la zona del port es distingeixen els fonaments del far (que va arribar a medir 35 metres), el moll oriental amb diversos magatzems i llocs de carga i descarrega. Aqui es troba el temple de la deessa Dolichenus, una deitat siria en honor a l'esposa de Maximo Severo que era d'aquesta nacionalitat.
Unes de les restes mes estranyes de Leptis es esl mercat, dos vestíbuls octogonals de 25 metres de diàmetre cada un, se suposa que el del nord era dedicat al comerç de teixits i pells, en una pedra hi ha una reproducció de les mesures. El del sud estaba dedicat al comerç de fruites i verdures. Uns altres llocs de distrubució al voltant del pòrtic eren ocupats per diversos venedors ambulants.
Davant  de l'entrada a les restes de Leptis Magna, creuant la carretera  i atrets per l'afluència de turistes darrerament s'han creat diversos restaurants, locals de menjar bastant aceptables, el menjar es bo i el preu normal. Tambe hi ha algunes parades de records i botigues de queviures i fruita.

TRIPOLI  (MERCAT DEL PEIX)
Un bon lloc per anar a conèixer i viure l'ambient de la capital es el mercat del port, al vespre arrivan multitud de barquetes de pescadors cargades de peix i tots instalen alli la seva parada. Es pot comprar a bon preu qualsevol dels peixos esposats i portarlos a qualsevol dels restaurants que hi ha a l'entrada i dir com t'agradaria que tel preparin, planxa, fregits, rebosats etc.. Aquestos locals disposen d'aire condicionat i un ampli bufet d'amanides aixi que el bon àpat esta assegurat a preus aceptables.
Mercat del peix, Tripoli, Libia

dijous, 4 de juny del 2015

2007 Viatge a Siria

Viatge efectuat del 07 de Juliol al 14 de Juliol de 2007
DAMASC
L'aeroport de Damasc es troba a 26 km de la capital, normalment els taxis trigant una mitja hora ja que el tràfic es bastant intens. A mig camí entre l'aeroport i Damasc es troba l'hotel Ebla Chan Palace (5*), nou molt net, amb totes les comoditats i serveis, solament el personal desllueix, sempre amb males cares, sempre enfadats, com si el servei que fan tu no el paguessis o ells no el cobressin. El però es lo lluny que esta del centre de Damasc, l'hotel tu un servei de transport gratuït fins a un altre hotel de la mateixa cadena al centre de Damasc. D'aquest hotel surten a les 8'30, 10'30, 13, 16'30, 18, 18'30, 20'30 i 23h, la tornada des de l'hotel del centre es una hora mes tard.
El centre neuràlgic i comercial de la ciutat es el basar Hamidaye, grandiós,existent des de l'any 1870, va començar com un recinte tancat d'un kilòmetre de llargada però amb el temps s'han anat creant parades als carrers i carrerons dels voltants i com deia abans s'ha fet grandiós jutjant-se pràcticament amb el mercat d'artesanies que es troba al costat de la mesquita de Sulaiman o dels Omeies, on es troba el mausoleu de Saladino per un costat, el Palau Azem per un altre i el mercat al mig.
Una de les entrades del Basar Hamidaye, Damasc, Siria
Tot el mercat es troba dividit en sectors i carrers, un sector dedicat exclusivament a joieries i treballs en argent i or, l'altre a tot tipus de treballs de marqueteria, un altre a joguines, especies, roba, calçat, paraments de la llar, tot en sectors ben definits i diferenciats. Una de les diferencies notables d'aquest mercat amb d'altres pareguts al orient mitja es que pots passejar tranquil·lament i mirar els aparadors i mercaderies sense que ràpidament el botiguer vingui corrent a oferir-te els seus serveis.
La mesquita dels Omeies es troba just en un extrem del basar, edifici majestuós que val molt la pena visitar, compta amb uns bonics mosaics a la fatxada exterior, un gran pati interior, perfectament distribuit i decorat, Dins d'aquesta mesquita diuen que hi ha la relíquia del cap de San Joan Baptista
Pati interior, Mesquita dels Omeies, fatxada d'entrada al oratori, Damasc, Síria
A un costat de la mesquita esta la tomba mausoleu de Saladino, que va esser el cabdill àrab que va conquistar Jerusalem als creuats. Es una petita estança on hi ha dos sarcòfags, l'original de fusta on diuen que hi ha les seves despulles i al costat un altre de marbre, regal del Kàiser Guillem II al govern Otomà.
Prop del mercat tambe hi trobem el Palau Azem, alau del segle XIX, serveix per a fer-se una idea de la distribució i decoració d'una típica vivenda d'una família acomodada siri/àrab.
Damasc com a ciutat deixa molt que desitjar, bruta i bastant caòtica, el casc antic (patrimoni de la humanitat de la Unesco des de l'any 1979), esta deixat, brut i la majoria en runes, (ens van comentar que al esser patrimoni de la humanitat el govern a prohibit fer qualsevol tipus d'obra, tant de millora com de reforma) en alguns llocs dona la sensació que la teulada o la casa pot caure damunt teu en qualsevol moment.
Un lloc que no es pot deixar de visitar es el museu d'arqueologia, dividit en varies estances que representen les diferents èpoques (assirià, palmirenya, romana, àrab), bastant fluix, però tant sols per visitar els jardins interiors i el edifici val la pena la visita.

PALMIRA
A uns 210 km de Damasc, al vell mig del desert es troba la ciutat de Palmira, un oasis compost per un milió i mig d'arbres (palmeres, oliveres i magraners majorment). En l'actualitat la ciutat te el nom de Tadmor i subsisteix especialment gracies al nombrós turisme atret per les seves monumentals restes arqueològiques.
Palmira ja existia el segle X abans de Crist, i la Biblia parla de ella en temps de Salomó. Va esser annexionada al imperi roma l'any 64 ac i sempre va gaudir d'una certa autonomia. No va esser fins l'any 266 dc que gaudiria del seu màxim esplendor gracies a la reina Zenobia.

Gran Columnata, Palmira, Síria
Les restes son bastant grans, abastant una considerable extensió de terreny, potser lo mes importat e interessant sigui el temple de Bel ( probablement per això és l'unic lloc de les restes on es cobra entrada per accedir-hi).
Començant a construir l'any 80 dc va trigar mes d'un segle en esser acabat. Bel  (que significa amo) es un deu d'origen Babilònic (fenici / cananeu), era el governant del univers, protector dels deus, del sol i de la lluna.
Les restes estan bastant ben conservades, a mes del temple en si, esta tambe molt ben conservada el passeig dels sacrificis, amb seients en forma de graons per observar des de l'entrada al recinte del temple fins al altar de sacrificis del bestiar a sacrificar.
La grandesa del Temple es espectacular, així com el diàmetre de les seves columnes, tres persones amb els braços estirats no arriben a envoltar-la.
Les restes arqueològiques de Palmira van esser catalogades com patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 1980.
Al costat del temple es troba l'arc del Triomf que dona pas a la gran columnata de 1'3 km de llargària. També son dignes de visita l'agora i el teatre amb capacitat per a 5000 persones i amb una acústica excel·lent, així com les termes de Dioclecià, a un costat de la gran columnata, no es molt lo que queda en peu, en totes les restes s'observa bastant deixadesa i manca de conservació.
Arc del Triomf, Palmira, Síria

Interior del temple de Bel, Palmira, Síria
Gran columnata, Palmira, Síria
TADMOR
El poble en si no es gran cosa, un carrer principal amb un vell hotel que ara dona servei a motxileros (Hotel Villa Palmira 3*), bona relació qualitat/preu, just al costat hi ha un cafeti botiga de queviures que el seu propietari parla molt be l'espanyol, es molt fanàtic del barça i sempre va vestit amb la camiseta del barça. dins de la botiga hi ha una gran bandera del barça i un altra de Catalunya. Un altre hotel a la ciutat es el hotel Zenobia, a l'entrada de la ciutat a l'esquerra. Lloc amb encant, servei atent i servicial, una esplèndida terrassa. Els hotels de 4* i 5* estan situats a les afores de la ciutat, a la costa que ve de la carretera principal fins l'entrada de la ciutat.
Quelcom típic es anar a un mirador proper des de on hi ha unes esplèndides vistes de les restes arqueològiques i de allí pujar a una muntanyeta per veure la posta de sol.

LA VALL DE LES TOMBES
Tomba de Elabel, vall de les tombes, Síria


Prop de les restes arqueològiques de Palmira (uns 20 km) es troba el anomenat vall de les tombes, amb dos tipus de tombes molt diferenciades
Aquí es un dels pocs llocs del mon on es troben tombes en forma de torre, la millor conservada es la de Elabel de l'any 100 dc, consta de planta baixa i quatre pisos superiors, d'uns 15 metres d'alçada te capacitat per a 200 nínxols.
Un altra forma de tomba mes convencional es els hipogeus, la mes coneguda i ben conservada es la dels tres germans. Excavada a la roca te forma de creu, normalment la part central es destinada als membres de la família i els laterals es llogaven a altres families que no es podien permetre el luxe de tenir-ne una de pròpia, així feien front als costos de construcció i manteniment. En el cas de les persones mes riques les lloses tenien una escultura de cos sencer de la persona allí enterrada, en el cas de les mes pobres tan sols estava esculpit el rostre.



Interior de la tomba dels tres germans, Vall de les tombes, Síria
CRAC DE LOS CABALLEROS
Junt amb Palmira, es una de les visites obligades de qualsevol viatger que visiti Síria, situada a 200 km de Damasc i a 40 km de Homs, el poble on esta situat el castell es diu Al Hosn, quasi al límit amb la frontera amb el Líban, es va començar a construir l'any 1031 i a pesar dels quasi 1000 anys transcorreguts el estat de conservació es excel·lent.
Consta de dos diferents línies de fortificacions, l'exterior, una muralla protegida per torres i el anell interior (entre ambdues es troba un fos que envolta completament l'anell interior).
Crac de los Caballeros, Al Hosn, Síria
Construïda originalment per el califa d'àlep per protegir el camí que anava de Àlep a Trípoli (Líban) va esser conquerida per els creuats l'any 1100 i va estar controlada per l'ordre dels hospitalaris com lloc de protecció dels peregrins que anaven a terra Santa fins aproximadament l'any 1270.
El castell es immens, a la planta baixa es troben les quadres, amb capacitat per a mes de 400 cavalls, les estances, el forn, la cuina, els dipòsits d'oli, d'aliments, tot grandiós, fa que te preguntis com van arribar a construir-lo.
Del castell al poble hi ha uns 10 km, però atrets per la gran quantitat de turistes que visiten el castell han aparegut per als voltants infinitat de parades amb artesanies o refrescs, tan dins com fora del castell.

Desgraciadament a l'hora d'escriure aquest bloc el Crac de los Caballeros s'ha trobat en mig de la guerra que pateix Síria, durant 2 anys va estar sota el poder del estat Islàmic, lo que va fer que fos durament bombardejat per l'aviació siriana. Avui en dia esta completament derruït. 

LES CIUTATS MORTES
Al nord de Síria, al est de la ciutat d'Àlep es troben les denominades ciutats mortes. Creades en època bizantina entre els segles II i IV dc, esta format per un grup d'unes 500 ciutats abandonades totes en el mateix espai de temps sense cap motiu aparent. Es pensa que podia esser causat per l'aparició de la pesta o una invasió de tropes enemigues. En la majoria dels casos l'estat de conservacio d'aquestes ciutats es magnifica.
El conjunt arquitectònic de les ciutats velles del nord de Síria va esser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 2011.
Ciutats mortes del nord de Síria, Síria
Sínies, Hama, Síria

HAMA
Un altra visita obligada al viatjar per Síria, es la ciutat de Hama i les seves famoses sínies. Hama es la quarta ciutat de Síria despres de Damasc, Àlep i Homs, conta amb uns 700 mil habitants.
Son una sèrie de sínies al llarg del riu Orontes al seu pas per la ciutat per ajudar en la canalització i distribució de l'aigua del riu a la ciutat, tant per a usos domèstics com agrícoles.
La sínia mes gran te un diàmetre de 20 metres, actualment no estan en funcionament i tant sols compleixen una funció estàtica i de reclam turístic.Les sínies de Hama van esser declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 1999.

ÁLEP
Segona ciutat de Síria, i capital econòmica del país. Al meu parer mes moderna, dinàmica i bonica que Damasc. L'entramat de carrers, carrerons i places del casc antic es preciós. Dona goig passejar per els carrers del barri cristià o armeni (es calcula que un 25% de la població es de confessió cristiana, majoritàriament armenis arribats a la ciutat a principis del segle XX despres del genocidi). El seu basar es mes gran que el de Damasc i sembla millor organitzat.
Just davant del basar es troba la famosa ciutadella d'Àlep, exemple de construcció militar àrab per resistir l'avanç dels creuats, els quals van assetjar dos cops la ciutat, però mai la van arribar a conquerir. Els darrers en fer-hi un us militar for-en els francesos fins que Síria va assolir la independència. En aquesta part es on hi ha els fonaments primaris de la formació de la ciutat.
Ciutadella d'Àlep, Àlep, Síria
Àlep te una llarga historia, dons ja existia l'any 1800 ac. A traves de l'historia sempre ha sigut una ciutat amb gran importància dins de la ruta de la seda, com a nexe d'unió entre la costa mediterrània i les terres del riu Eufrates, va esser la primera capital del imperi assiri.
Una visita obligada a la ciutat d'Àlep es la famosa torre del rellotge, edifici de l'antiguitat que marca els límits entre la ciutat antiga i la moderna.
Un altra visita obligada es la gran mesquita dels Omeies, grandiosa, destaca el seu ampli pati ple de columnes, i la torre o Almenar de quasi 50 metres de altura. El sols del pati estan enrajolats amb basalt negre i pedra groga, aconseguint mil i una formes geomètriques diferents que son una meravella per als ulls.
Pati interior de la mesquita dels Omeies, Àlep, Síria
També si os resta temps val la pena anar a visitar el museu arqueològic, sempre segons el meu parer millor que el de Damasc, l'unic punt negatiu es que s'han centrat majorment en aspectes de l'època del Islam antic, en detriment d'altres cultures com la sunnita, assirià, hittita o grega, que potser van estar mol mes temps en la regió.
La ciutat antiga d'Àlep va esser inscrita com a patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 1986. L'any 2013 es va inscriure com a patrimoni de la humanitat en perill.