2005 Viatge a Jordania

Viatge efectuat del 10 de Juliol al 17 de Juliol de 2005
MADRID - AMMAN
El vol dura unes 5h, l'aeroport de Amman (Queen Alia), al arribar abans de res es te que canviar diners per comprar la visa (una estampa que col·loquen al passaport), costa 10 dirhams, (12 euros) i damunt col·loquen el segell de permís d'entrada i estada, normalment 30 dies. L'aeroport esta situat a uns 35 km de la capital, el bus triga depenent de la zona del hotel entre 30 i 40 minuts.

AMMAN
Ens allotgem al Hotel Imperial Palace (4*) bastant allunyat del centre, 40 euros habitació individual, 66 la doble, els preus del servei de bar son prohibitius, una cervesa 3'5 dirhams (4'5 euros). L'hotel es preciós amb una decoració exquisida, impressionant el gran canelobre que penja del sostre, les habitacions amplies i amb totes les comoditats. No es veu cap dona treballant, ni a recepció ni al servei d'habitacions els que fan la neteja son tot homes.
Impossible trobar un bar en la capital per veure una cervesa fora dels hotels, sols locals on fumar margui-la (pipes d'aigua), lo que si podeu trobar es alguna botiga de licors, os ficaran la cervesa embolicada en paper, o la podeu veure dins de la botiga, ja que no es pot anar bevent per el carrer. Al centre hi ha multitud de botigues de fruits secs, essències, especies etc.. Els comerços tanquen a les 9 del vespre però a les 10 encara hi ha molts llocs oberts.
L'únic visitable de la ciutat es la ciutadella (cobren entrada 1 dirham), amb el Temple de Hèrcules i el Palau Omeia que fan que la visita valgui la pena. Al costat es troba el museu arqueològic de Jordània (un altre dirham), no es molt gran però serveix per fer-se una idea de l'historia del país des de la prehistòria fins ara. Molta informació de les creuades i el domini Turc.

Castells del desert, Amra, Jordània

CASTELLS DEL DESERT
Una excursió des de Amman es la denominada "Castells del Desert",  es visiten 4 castells (per a mi una mala definició ja que en tots els casos no deixen de ser unes construccions molt senzilles i rústiques). Hannah, Amra, Hallabat i Kerap, l'únic remarcable dins de la visita es que a Amra es troben els únics dibuixos de nus femenins de tot el país, i que Kerap (el mes gran i que amb imaginació acceptaria el nom de castell) va servir com quarter general a Laurence de Aràbia, la porta d'aquest darrer es de pedra massissa, cada full pesa una tona i gira gracies a greix animal. Aquesta excursió al meu gust no val la pena i es pot evitar. Mes al nord en la ciutat de Ajlun hi ha un castell àrab (aquest si) de l'època de les creuades, any 1185 molt ben conservat.

JERASH
A uns 45 km d'Amman es troba la ciutat de Jerash, aquí  es troben unes restes arqueològiques romanes enormes, en un bon estat de conservació, i encara es pot observar que als voltants hi ha una gran part per desenterrar. Magnifica la porta de Adriano i el amfiteatre amb capacitat per unes 3000 persones, altres restes però pitjor conservades son els temples de Zeus i Afrodita. Una gran avinguda anomenada Cardo Màxim esta flanquejada per columnes als dos costats de mes d'un kilòmetre de llargada, també val la pena la visita a la plaça ovalada o velòdrom que s'usava per fer carreres de quadrigues i cavalls, la visita dura entre 2 i 3h.

restes arqueològiques de Jerash, Jordània

MONTE NEBO
Segons la llegenda des de aquest lloc Moisès va veure la terra promesa, vista panoràmica de la vall del Jordan i el mar mort. Hi ha una petita església construïda al segle IV, ampliada al segle VII durant l'imperi Bizantí. Aviat es convertiria en un lloc de peregrinat-ge. A destacar els mosaics existents tant a terra com a les parets. (El sostre es va enfonsar i han ficat unes planxes d'uralita que fan impossible per la calor aguantar allí mes de 10 minuts).

Mosaics al Monte Nebo, Jordània

MADABA
Al costat del Monte Nebo hi ha la ciutat de Madaba,  amb uns 150.000 habitants es famosa per els seus mosaics (recorrent la ciutat es troben infinitat de botigues i tallers d'artesans que es dediquen a la confecció de mosaics de tot tipus i mides). També es poden trobar productes típics de la zona del mar mort (essències i sabons).
En aquesta ciutat es troba la famosa església de Sant Jordi amb un mosaic al terra, aquest mosaic es va denominar com el mapa mes antic de terra santa. El mosaic esta bastant deteriorat i per la visita tant homes com dones els cobreixen amb una túnica. Annexa a l'església hi ha una petita sala/museu on s'exhibeix una foto reconstruïda del mosaic original, hi es donen explicacions als turistes.

MAR MORT
Es troba a una hora i mitja de Amman, es fronterer amb Israel, de la part Jordana i trobes 4 ò 5 hotels de luxe que fan servei de Spa, la majoria de agencies de viatges que fan circuits per Jordània tenen contractada una petita visita, així com l'us de les instal·lacions dels hotels (dutxes, hamaques etc..), la visita acostuma a durar entre 4 a 5 hores hi consisteix primerament en un bany al mar mort, (situat a uns 400 metres sota el nivell del mar, te un grau de salinitat tres vegades superior al normal, el terra es molt fangosa i l'aigua pareix oli, lo que fa que literalment flotis). La majoria de la gent lo que fa es empastifar-se tot el cos amb el fang del fons i deixar-lo assecar sobre la pell, ja que segons diuen te moltes propietats nutritives i estètiques sobre la pell, despres cal trau-res el fang amb aigua de la dutxa o piscina del hotel, en els hotels tambe es poden fer massatges o tractaments.

Al-Khazneh (El Tresor) vist des de el Siq, Petra, Jordània

PETRA
Ens allotgem al Hotel Panorama, a uns 5 km del centre del poble (Wadi Musa), quasi tots els hotels de luxe 4* o 5* estan a les afores. Aquest hotel te unes vistes precioses de l'entrada de la vall. Hotel grandiós i amb totes les comoditats, construït com si fos una mena de terrasses sobre la muntanya, totes les habitacions tenen una terrassa que dona a la vall, vam tindre la gran sort de que la nostra habitació estava a la planta 10, just on est la piscina i encara no a 10 metres de la nostra terrassa teniem la piscina.
Les entrades per anar a les restes arqueològiques es prenen en unes oficines uns 500 metres abans d'entrar en el Siq, aquí tambe podeu llogar uns camells, cavalls o ases per fer el recorregut. El Siq vol dir el fossat, una mena de gorja estreta d'uns 800 metres de llargària, ja en aquest recorregut ens podem adonar la inventiva Nabatea a les hores de canalitzar l'aigua. Just al acabar el Siq trobem la imatge numero 1 de Petra, l'edifici conegut com Al-Khazneh (El Tresor).
En el temps de la nostra visita s'estava treballant en aquest edifici ja que havien descobert un altre pis inferior de les mateixes característiques, així com en un altre descobriment en el lateral dret just tan sols sortir del congost.

Visió de la vall de Petra, a la dreta de la sortida del congost

La vista del Tresor es veritablement una sensació única, difícil de descriure, es una imatge vista mil i una vegades en documentals pel·lícules, però veure-la en viu es molt emocionant.
Sortint del congost cap a la dreta a uns 50 metres s'obre la vall amb tot el seu esplendor. Tombes excavades a la roca a tort i a dret, petites, grans, immenses, miris on miris hi ha una meravella per descobrir. Seguin el camí arribem al circ, d'origen Nabateu i engrandit per els romans, continua amb l'aflorament de l'antiga ciutat erigida per els romans (feia poc que s'havien ficat a treballar en el desenterrament i rehabilitació d'aquestes restes, ens van informar que tan sols havien desenterrat lo que calculaven un 10% del total.
La vall es immensa, les tombes i coves excavades moltíssimes, i lo mes important es que miris on miris veus que hi ha tot un mon per descobrir, tant en la ciutat romana com en les construccions nabatees.
Un cop passades les restes de la ciutat romana i lo que era el temple de Zeus (tambe anomenat dels lleons)

restes del Temple de Zeus, Petra, Jordània

es troba un xiringuito, mig restaurant mig botiga d'artesanies, que es on normalment la gent que fa excursions a Petra aprofiten per dinar. Aquest es el punt de partida per els que volen anar a veure la segona estampa típica de Petra, EL Monestir, se hi accedeix per una escalinata bastant pesada (800 graons irregulars) fins arribar al cim, el camí es cansat però la vista del Temple i el lloc, així com la vista general de la vall fa que el sacrifici valgui la pena.Veritablement majestuós. Just davant de les restes hi ha una gran Jaima (tenda àrab) on descansar, prenent un te o un refresc i on no falten els famosos records o souvenirs.

WADI RUN
Sortint de Petra direcció sud, cap al port d'Aqaba, a les 2 hores entrem en el desert, aquí es fa un petit tour amb vehicles 4x4 per veure quelcom d'estrany en el lloc on ens trobem, un arbre en mig del no res, un petit congost amb pintures rupestres i les roques corroïdes per l'aigua i el vent i les muntanyes d'arena.

L'agencia ens va oferir dos possibilitats per passar el darrer dia a Jordània, o anar al Port d'Aqaba (mar roig) o passar la nit en el desert en una jaima i gaudir duna festa típica. Ens vam decidir per aquesta ultima, anàvem tot il·lusionats a veure la Jaima però la trista realitat era que eren tendes del exercit (en el nostre cas del exercit egipci) bastant brutes, tant les tendes com els matalassos, llençols i mantes que ens van donar.
L'únic positiu i atractiu es que aquests llocs son molt freqüentats per la població local, families senceres van a passar-hi el cap de setmana i s'organitzen unes revetlles amb molt caliu. El menjar i veure son en una mena de buffet lliure, amb lo que pots gaudir veritablement d'una autentica festa Jordana.  

Festa nocturna al desert, Wadi Run, Jordània

Aquí os deixo un vídeo de YouTube per gaudir de les restes de Petra

2004 Viatge a Centreamericà

Viatge efectuat del 20 de Juny al 15 de Juliol de 2004
Arribada a l'aeroport Benito Juarez de la ciutat de Mèxic, aquí estic dos dies, aprofito per veure uns amics, descansar i aclimatar-me al jet lag, si voleu saber que fer al Districte federal mireu el meu post de 2002 Mèxic (1 part) o mes fàcil Cliqueu aquí . Gracies...

D.F. - CHETUMAL
Els busos per anar a la península de Yucatan surten de l'estació TAPO (Transportes de Poniente), per arribar-hi amb metre tan sols cal buscar la línia rosa i arribar a l'estació San Lazaro, Fa uns anys la millor i única companyia per anar a aquesta part del país era la companyia ADO (Autobusos de Orient), avui en dia esta desfasada i se ha vist superada per altres línies com Cristobal Colon, Azteca de Oro i UNO, aquesta darrera es la mes cara perquè ofereix serveis vip, quasi no fa parades i pots estalviar un parell d'hores però el preu clarament es molt superior.
Un passatge normal en Cristobal Colon costa 780 pesos (uns 57 euros) i el viatge triga unes 20h, depenent del clima i estat de la carretera (els transports a Mèxic tenen horaris orientatius, potser que trobis la carretera tallada per una protesta, o una riuada o per mil motius). en el trajecte el bus fa 6 parades, 3 per pujar i baixar gent i les altres tres motius tècnics, aquestes parades son a La Tinaja, estat de Veracruz on para 50 minuts per sopar, la segona a Villahermosa, estat de Tabasco per proveir benzina, 25 minuts i la darrera a Escarzega, estat de Quinta Roo 25 minuts per esmorzar. Per als amants de l'arqueologia al costat de Escarzega hi ha el poble de Xpujil amb unes ruïnes maies bastant importants.

CHETUMAL
L'estació d'autobusos de Chetumal es de recent inauguració, el problema es que esta quelcom allunyada del centre, cal agafar taxi lo bo es que no son gaire cars 1 euro o 1'5 euros.
A Chetumal tot transcorre al voltant de l'avinguda Heroes. Un bon hotel amb una magnifica relació qualitat/preu es el Hotel Los Cocos (5*), avinguda Los heroes cantonada amb avinguda Cuauhtemoc, 50 dòlars l'habitació doble (grandiosa pareix una pista de ball) i amb totes les comoditats.

Hotel Los Cocos, fatxada exterior, Chetumal, Mèxic

El hotel es divideix en dos zones, l'antiga del hotel original amb la carcassa i les habitacions al edifici i uns bungalows que han construït recentment en una ampliació. Un apartament amb cuina, bany i dos habitacions per 4 persones costa 80 dòlars/dia. A l'entrada del hotel hi ha un dels millors bar/restaurant de la ciutat a preus raonables per a un hotel de 5* Restaurant El Cocotal i Coco Nut drink bar

Vista interior Hotel Los Cocos, Chetumal, Mèxic

Altres hotels a Chetumal; quasi enfront del hotel Los Cocos, al costat de la secretaria de Marina es troba el hotel Brasilia (4*)preus inferiors. Un altra possibilitat mes economia es el hotel Real Azteca, darrera del museu de cultura maia (10 dòlars amb aire condicionat i Tv). Al carrer Mahatma Gandhi hi ha el hotel UCUM (hotel de motxileros, habitacions compartides, amb i sense aire preus populars, del mateix tipus hotel Arges, carrer Lazaro Cardenas enfront de la comissió nacional d'electricitat.
Seguin l'avinguda Heroes direcció el mar es troba el bar/restaurant "El Fenicio", lloc tranquil i agradable, amb possibilitat de canviar diners o contractar tours per la ciutat i voltants o fins a Calderitas, Punta Bacallar, molt bones platges.Es aconsellable portar o pesos o dòlars, ja que els euros no son molt coneguts i la gent fa un canvi a la baixa.
Sempre sobre avinguda los Heroes però en direcció contraria esta el museu de cultura Maia (junt al mercat Chetumal). El museu en si no val la pena, molt petit i quasi tot son maquetes, fotos i panells informatius. Hi ha dos esteles (escultures maies amb descripció dels reis i merits obtinguts). Al costat hi ha un pati interior on es recrea una aldea típica maia; vivenda, vestimenta, feina, estris empleats etc..AL voltant del pati hi ha cinc sales amb exposició de treballs d'artistes maies i yucatecos.
Acabant l'avinguda Heroes hi ha un tram per vianants abans d'arribar al passeig marítim, allí esta l'estàtua del homenatge a la bandera i la cas de Govern del estat. Preciosa la vista del moll i el mar al caure la tarda, encara que es pràcticament insuportable el soroll de la multitud de pardals que hi ha als arbres de la plaça.

Palau de Govern, Chetumal, Mèxic

Just davant del Hotel Los Cocos hi ha el pub Bacarati, aneu allí tan sols si esta tot lo els altres estan tancats, Si escolten parlar amb accent estranger pugen els preus automàticament, son uns xoriços descarats.
Un restaurant de categoria  Sergio's Pizza, també fan carn a la brasa, avinguda Alvaro Obregon cantonada amb avinguda 5 de Maig (car per la qualitat del menjar i servei). Al mateix carrer hi ha Pollos el Brujo, pollastre a la brasa, net, amable i be de preu, si voleu quelcom de marisc o peix just al costat hi ha la cocteleria i Marisqueria Rosimar.

CHETUMAL - BELIZE CITY
Per anar de Chetumal a Belize hi ha dos opcions, la primera es la companyia Novelo's, surt de l'estació d'autobusos a les afores de la ciutat, sols fa tres viatges al dia a les 10'30h, 13h i 15h costa 83 pesos.
La segona es anar al mercat nou, des de allí surten els busos de la línia Venus (cada hora de les 7h a les 18h), costa 60 pesos, la distancia es de 127 km i tarda entre 4 a 5h perquè a cada moment esta baixant i pujant gent, normalment la companyia Novelo's ofereix el viatge directe però es mentida, fa les mateixes parades.

Mercat Nou, busos direcció Belize, Chetumal, Mèxic

BELIZE CITY
Mol poc, per no dir res d'interessant a veure en la ciutat, potser la part del moll seria lo mes remarcable. Aquesta es la part mes moderna i on estan els millors hotels, de aquí també surten els barquets a l'illa de San Pedro que Madonna va immortalitzar en la seva canso "Illa Bonita" La majoria de les cases son de fusta, aquesta ciutat si be fa un tems era la capital del país, aquesta la van traslladar a Belmopan, al interior,  dons Belize City era destruïda cada dos per tres per algun dels huracans o tornados que sacsegen la zona cada dos per tres.
Com dic a mes de ser de fusta, les cases es veuen bastant deixades i faltes de manteniment. La primera vegada que vaig visitar Belize, l'any 1994 recordo que un company que vivia aquí em va a portar l'atracció turística numero 1 de Belize, era una mena de Gran Magatzem que miraculosament les portes s'obrien automàticament quant algú s'apropava, i per si això fos poc havia una escala automàtica, la gent feia cua per poder pujar i baixar constantment (es un petit detall per veure que el país no es que estigui molt modernitzat), coses que estem tan acostumats allí pareixien l'octava meravella del mon.
L'arribada a la ciutat abans es feia en un lloc determinat per cada companyia, fa u parell d'anys es va construir una estació central i totes les entrades i sortides es fan des de aquí. L'estació Novelo's, 54 East Collet Canal Street.
En aquelles dates no vaig trobar lloc per canviar euros (sols alguns dels pocs bancs que hi ha, però era cap de setmana), per canviar dòlars se pot fer en alguna de les botigues del centre, sobre tot al carrer principal Albert Street, a la ciutat hi ha molt poques cases de canvi convencionals.
Un bon lloc per dormir en pla econòmic Hotel Centro, Carrer Bishop 4. Als baixos del hotel hi ha un restaurant també obert a tot el públic, preus econòmics basats en plats tradicionals de la zona pollastre, porc, vedella o peix acompanyat d'arròs, mongetes negres, plàtan fregit i ensaladilla. En la majoria de restaurants i locals de menjar no es serveix alcohol (vi o cervesa), el menjar s'acompanya amb aigua o sucs de fruita.
Un restaurant un tant diferent es Macy's, al carrer Bishop 19, a mes de lo tradicional pots trobar algun plat preparat amb animals de la selva (armadillo, porc senglar, gall d'indi salvatge etc), aquí tampoc hi ha cervesa però si la demanes la van a comprar a una botiga del costat.

DANDRIGA
El viatge de Belize City a Dandriga dura 4h, encara que tant sols te 10000 habitants es la ciutat mes gran del sud de Belize, la majoria de la seva població es d'origen garifona (mescla de esclaus africans evadits i natius)
El nom de Dandriga ve de la traducció garifona d'aigua dolça.

Bluefields Lodge, Dandriga, Belize

Em vaig allotjar al Bluefields Lodge, Bluefields road 6, habitacions amb bany privat i Tv 19 dòlars, tant sols es troba a faltar l'aire condicionat dons a l'estiu fa molta calor i el grau d'humitat es alt. Es atesa per una americana a fincada a Belize molt simpàtica i agradable, Louise Beliste (mànager) Telf.: 5222742 e-mail: Bluefield@btl.net, un altre punt en contra del lloc es l'abundància de mosquits.
En pla barat pots trobar una habitació amb ventilador i bany compartit per 7 dòlars al River Side Hotel, a mes una ventatja d'aquest lloc es que just al costat estan les oficines de les barces que van a Hondures).
Si no, en pla elegant es pot escollir el Pelicano ressort (a les afores), bastant allunyat del centre o tens cotxe o per mouret te pots gastar una petita fortuna en taxis (quant els trobes). L'habitació mes senzilla 75 dòlars.
Davant del River Side Hotel es col·loquen unes parades, amb uns bidons tallats pel mig on fan barbacoa a la brasa, pollastre, porc o peix amb amanida i una truita de farina per 3 dòlars/Belize (1'20 euros), just davall del hotel hi ha un Burger King, ous amb cansalada, suc de taronja natural i cafè 5 dòlars/Belize (2 euros).
El Richie va ser en els seus temps el millor restaurant de Dandriga i de tot el sud de Belize, ara a perdut tot l'encant i esta bastant desatès, plats sense cap gracia amb el pollastre/porc/peix de sempre amb les guarnicions de sempre.
Dandriga no es un disti turístic en si si no que es la base des de on o ve traslladar-se mes al sud o anar als cayos, o be com es el meu cas prendre el barquet cap a Hondures. A les 21h pareix que facin una mena de toc de queda, tot tancat.

TRAJECTE DANDRIGA (BELIZE) - PUERTO CORTES (HONDURES)
Als fulls de propaganda, anuncien que la sortida es a les 9h (de això res), fins a les 9'30 va arribant gent que vol viatjar, el lloc de concentració es una petita oficina (casamata de fusta) al costat del pont, just al costat del Hotel River Side. A les 10h una mini van de 9 places s'emporta a les primeres persones que han arribat a les oficines d'immigració de Belize, a uns 10 km de allí (encara que per el mal estat de la carretera pareix que siguin 50), i va fen viatges fins portar tota la gent. Allí s'entrega el passaport i fan els tràmits oportuns, despres un altre desplaçament amb la micro fins al lloc on esta barat el barquet, un cop que tot el mon es allí, anem passant a la barca un per un i el oficial d'immigració ens entrega el passaport. Amb sort la sortida es a les 11 o 11'30h.

Barques que fan el trajecte Dandriga (Belize) a Puerto Cortes (Hondures)

Mes que un vaixell amb tot el significat de la paraula, això seria una barca o llanxa, te capacitat per unes 50 persones però quasi mai va plena. El trajecte dura unes 3h i costa 50 dòlars.

Control migratori, Puerto Cortes, Hondures

L'arribada es digna d'una pel·lícula de Fellini, arribes a un petit moll de 5x5m, amb uns graons de fusta que porten a una petita oficina també de fusta on complir els tràmits migratoris, lo primer que diu el patró de la llanxa i tambe el oficial d'immigració que esta esperant es que no baixem del vaixell fins que no hagin fet els tràmits migratoris, dons als 5 minuts un perquè es mareja o l'altre perquè s'angoixa tot deu esta fora de la barca i sobre el moll. Els tràmits es una mica campi qui pugi, i ningú respecta cap tipus d'ordre ni cua, i es bastant desorganitzat, quant jo vaig viatjar vam trigar mes d'un hora i mitja i això que sols érem 26 passatgers.

PUERTO CORTES
Aquest lloc darrerament, igual que la majoria de llocs del país se han tornat molt perillosos. Jo havia estat feia uns anys i havia aprofitat per visitar una comunitat garifona que hi ha molt propera (uns 10 km), es diu Travessia i es un lloc perfecte per anar a gaudir del menjar garifona o tant sols relaxar-se amb una cervesa i musica reagge.

Entrada a la comunitat de Travessia, Puerto Cortes, Hondures

Puerto Cortes esta constantment comunicat amb San Pedro Sula mitjançant busos i microbusos, tots anunciant a crits que son directes però es mentida, ja veure com van parant constantment per deixar o prendre passatgers, se ha de tindre atenció amb les pertinences dons el lloc de sortida dels busos cap a San Pedro es el lloc preferit per els cacos per assaltar. Si es va varies persones os sortirà potser millor agafar un taxi. El trajecte dura 1h i costa 20 lempires (quelcom + d'un euro), un cop a San Pedro Sula els busos van fen parades a les diferents estacions d'autobusos cap a la capital, sud o costa atlàntica, les darreres parades abans de tornar cap a Puerto Cortes son el centre de la ciutat.

SAN PEDRO SULA
Segona ciutat del país, lloc perillos hi ha una zona de la ciutat on es pot gaudir d'una certa tranquil·litat i seguretat, es la denominada "Zona Viva" als voltants de l'avinguda Morazan i avinguda Juan Pablo II, zona turística amb molta vigilància tant policial com dels diferents locals de la zona. Centres comercials, botigues de primeres marques, bars i restaurants. Un bon lloc per menjar peix i marisc es restaurant Bahia Azul, Telf.: 5527894, es atesa per la seva propietari a (Mirian Checa), una senyora molt simpàtica i servicial: Òbviament la seguretat es paga i els preus son mes elevats que a la resta de la ciutat. A les 12 de la nit esta tot tancat i amb la inseguretat del país lo millor es anar a dormir d'hora.
La part central de la ciutat es zona de vianants, molts hotels, restaurants i botigues de tota mena, al parc central es troba el palau municipal a mes d'altres edificis públics, aquí tots els diumenges al mati es munten moltes parades amb objectes de segona ma i parades de menjar.

Palau Municipal, Plaça Central, San Pedro Sula, Hondures

Un bon hotel amb una gran relació preu/qualitat es Hotel la Paz, barri Concepcion, 3 carrer, 3 avinguda, Telf.: (504) 5578155 - 5570563, habitacions espaioses i netes, amb aire, mini bar i Tv 300 lempires (uns 17 euros), millor fer reservacions dons el lloc es plena molt sovint, si no també es pot llogar una King Suite per 700 lempires (40 euros) Habitacions grandioses, amb una Tv de 50" i totes les comoditats. EL però, el ambient al barri del hotel però es soluciona prenent un taxi que no son gens cars.

Un altra possibilitat d'allotjament es apart hotel Villa Núria, autopista al aeroport a 900 metres del desviament a la colònia Felipe Zelaya, davant de Almansa. Aquí el problema es el transport i que esta lluny de tot.

NOTA: Quant escric aquest bloc, maig/2015 desgraciadament San Pedro Sula ha sigut designada per quart any consecutiu com ciutat mes perillosa del mon.

SAN PEDRO - TELA
De San Pedro a Tela, primera ciutat balneari del carib hondureny hi ha 100 km, la companyia que cobreix el trajecte es Hedman Alas, triguen 1h i mitja i costa 140 lempires.
Tela es un lloc paradisíac, amb palmeres que arriben ben be fins l'aigua, la qual esta calenta i dona gust banyar-se, bonic i tranquil, la proximitat amb la segona ciutat del país fa que aquesta platja sigui mol sol·licitada per els hondurenys en les vacances o caps de setmana.
Un bon hotel cèntric amb preus mitjos es Hotel Sherwood , Habitacions (amb vistes al mar), ben equipades, piscina i aparcament. Quant lo vaig visitar estaven fent obres d'ampliació, un gran menjador amb uns grans vitralls mirant al mar i al poble, i una mena de bungalows al costat esquerre, abaix os deixo una foto de com era l'any 2004 i a la pagina web veureu com es ara.
Cal reservar sobre tot si hi aneu els caps de setmana dels mesos d'estiu, dons ja he dit que el lloc es plena de gent de San Pedro inclòs de la capital. Lo mateix per setmana santa.

Hotel Sherwood, Tela, Hondures

Un altre hotel de les mateixes característiques just al costat es el Hotel Cesar, te una amplia terrassa on el menjar i el veure me van agradar mes que el meu hotel, el servei de bar/cafeteria es de 7 del mati a les 10 de la nit, ininterrompudament, a qualsevol hora os faran un plat combinat o qualsevol plat de la carta., de totes maneres això es quelcom comú a tots els hotels, bars i cafeteries d'aquesta zona, pots anar a les 10 del mati o a les 6 de la tarda que te donaran de menjar.
Per la platja tens bastants llocs per prendre sucs de fruita natural molt barats, just davant del pont d'entrada al poble hi ha el restaurant Bahia Azul, especialitzat en mariscs, al Juny i Juliol hi ha veda de llagosta i cranc real així que el menu es una mica mes limitat. els plats son abundants amb bona elaboració, menjar tradicional a preus raonables. Servei educat i amable, en quant se'n adonen que ets estranger s'apropen per saludar-te i donar-te conversa.
Des de un local-et al mig del poble (Garifuna Tours) es poden contractar tours a diversos parcs naturals propers, son tours de 6 a 8 hores, segons la distancia que costen entre 20 i 30 dòlars. Els tours es fan amb cotxe o mini van segons la gent apuntada, passen a recollir-te al hotel sobre les 7 o 8 del mati i tornes sobre les 3 de la tarda.
Un lloc simpàtic per prendre una cervesa es Bar Palm Beach, el mes barat el Bar/restaurant Mamma Mia (3 cerveses (a Hondures fan una cervesa de nom Salvavidas molt bona) + 1 fritada de peix, calamars i gambes + 1 paquet de Marlboro + 1 cubata de rom = 11 euros, propina inclosa. A mes també fan pizzes o pasta. Al fons del local hi ha un petit locutori on es pot connectar a internet o fer trucades de llarga distancia.
Tela com ja he dit em va semblar un lloc molt agradable, inclòs els caps de setmana amb l'aparició de multitud de gent no deixa de ser un lloc tranquil on poder relaxar-se, tot tanca a les 10, però si busques pots trobar algun garito obert. Personalment no me va donar la sensació de perill que vaig poder tindre en altres llocs com San Pedro o Puerto Cortes.
Per marxar de Tela sols hi ha 3 busos al dia, un cap a La Ceiba (un altre disti turístic + gran del carib hondureny), i dos cap a San Pedro amb la companyia Hedman Alas, també hi ha unes camionetes de la companyia Transil que surten direcció San Pedro quant estan plenes per 56 lempires, les vaig estar mirant hi a mes de ser bastant ronyoses feien pinta de ser bastant incomodes.

SAN PEDRO SULA - COPAN
Hi ha 2 companyies de busos que fan la ruta San Pedro Sula a Copan, la millor i mes cara la coneguda Hedman Alas (estació en avinguda 8 NO). Si no un altra possibilitat es Transportes del Noroeste - Casacola Express, Telf.: 5581659 (San Pedro Sula) o 6514078 (Copan), de San Pedro surten a les 8, 10, 11, 13 i 15h, el trajecte es de 173 km i acostuma a trigar 3h i mitja ja que com sempre acostuma en les rutes d'aquestes paisos contínuament esta pujant i baixant gent, el cost es de 70 lempires.

Església del Parc central,  Copan, Hondures

Els busos arriben a 1 quadra del parc central, al voltant d'aquesta plaça hi ha multitud de botigues d'artesanies i records, aquí mateix te el taller un artesà que fa uns treballs meravellosos imitant les antigues esteles maies amb el mateix material. Per moure's per la ciutat hi ha uns petits moto-carros que per unes lempires os portaran a qualsevol lloc de la ciutat. Si voleu anar a veure les restes arqueològiques aquestes es troben a 10 km de distancia un taxi o un moto-carro os portar-ha per unes 30 lempires. Per diferenciar la gent local mai diu Copan a secs, sempre o Copan poble o Copan ruïnes. El camí es de terra, preferible taxi amb moto-carro arribareu plens de pols.

Moto-carro taxi típic zona Copan, Hondures

FRONTERA EL FLORIDO (HONDURES - GUATEMALA)
A dos carrers del Parc Central (es veu des de l'església) surten les furgonetes que van cap a la frontera, son mini vans de 8 o 9 places i surten quant estan plenes, la frontera esta a 12 km i costa 10 lempires (50 cèntims de euro). La frontera es una senzilla casamata de fusta amb un tàbic que la divideix en dos, i un llarg mostrador que ocupa la lateral de tota la estructura. En el primer mòdul trobem el oficial d'immigració hondureny i just al costat esta l'oficial d'immigració de Guatemala. Per sortir de Hondures s'ha de pagar 20 lempires i 10 quetzals a l'entrada a Guatemala. Un cop a Guatemala s'han de caminar uns 200 metres i ja veureu gent esperant al costat d'una caseta, de allí surten els busos cap a Chiquimula (53 km), el trajecte dura unes 2h per lo mateix de sempre (les constants parades per pujar i baixar gent).

CHIQUIMULA (GUATEMALA)
Poble sense cap al·licient ni intères, els busos tenen la parada al costat del mercat. El darrer bus cap a la capital surt a les 18h i triga unes 3'30h, si el perdeu el millor hotel esta a dos quadres del mercat, esta regentat per xinesos i es diu Perla de Oriente. També esta la possibilitat d'anar fins a un poble que es diu Rio Ondo i allí intentar agafar algun dels busos que fan la ruta de Puerto Barrios (costa atlàntica) fins a la capital.
Un altra possibilitat es anar a passar la nit a Esquipulas, al menys allí hi ha mes varietat d'hotels i alguns monuments interessants de veure.

GUATEMALA CITY
La capital de Guatemala esta distribuïda per zones, la mes antiga es la denominada centre històric (lo que aquí definirem com el casc antic es la zona 1). Tot parteix del Parc Central, aquí trobem la catedral, la casa de Govern, el palau municipal, una petita plaça annexa que es denomina Parc Morazan on hi ha la seu de la policia metropolitana de Guatemala i un petit mapa a escala de Guatemala.

Casa de Govern, Plaça Central, Guatemala City, Guatemala

Durant el dia es una zona molt transitada i plena de gent, a excepció dels ocupats per la casa de govern i la Catedral, als altres laterals hi ha uns porxos plens de botigues molt antigues, aquí també s'instal·len diferents artesans buscant alguna feina i tots exhibeixen els estris o eines típiques de cada feina, els pintors un pot de pintura i una brotxa, els llauners un bufador i una clau anglesa, els serrallers un joc de claus i un torna-bis etc. A la cantonada de la Catedral tots els dies es fa un mercat de queviures on dona goig el veure les diferencies de matisos i colors dels productes exposats.Els diumenges a tot el voltant de la Plaça i dins s'instal·len multitud de parades amb infinitat de productes des de artesanies, petits treballs en fusta, pastisos, dolços o menjar típic d'alguna zona del país. També s'instal·len predicadors que a crit pelat anuncien la fi del mon o venedors de productes miraculosos que lo mateix curen una grip que un eguins de turmell, així com gent amb animals (sobre tot serps e iguanes) per fer-se la famosa foto.
Un altra cosa a remarcar sobre la plaça es que pràcticament sempre hi ha gent acampada protestant per qualsevol motiu, de cops es sols una paradeta de fusta i de cops infinitat de tendes de campanya.
Això de dia perquè de nit es un lloc bastant perillós, quant comença a posar-se el sol tothom comença a recollir les parades, i com mes fosc se fa veus com la gent es comença a donar mes pressa en recollir, cap a les 8 del vespre, tot esta recollit i les botigues tancades i es bastant difícil trobar gent pel carrer, de totes maneres per els atrevits alguns locals de copes queden oberts.
Els llocs per dormir mes econòmics es troben al centre, a la zona 1, als voltants de l'avinguda 8, carrers 14 a 9 se hi troben multitud d'hostals per uns 150 quetzals (uns 15 euros), l'habitació individual, hi ha hostals que proposen habitacions compartides a preus mes econòmics.
Jo m'haig allotjat varies vegades al hotel Quetzali (avinguda 8 cantonada amb carrer 16), 15 euros, bona relació qualitat/preu, habitacions netes, Tv cable, aire condicionat, bany privat, als baixos hi ha un bar/restaurant que fa funcions de menjador del hotel, amb els 15 euros entre un esmorcar bàsic, cafè/te o xocolata, amb dos torrades, mantega i melmelada (si es vol quelcom mes s'ha de pagar apart). El local esta molt be, tanca a les 10 de la nit, però si ets al hotel et pots quedar fins que vulguis.
En el mateix carrer a uns 50 metres direcció plaça central estan el hotels Spring i Ajan, en aquest darrer segons diuen en el seu dia es va allotjar el che Guevara, un edifici antic, al voltant d'un pati te habitacions individuals i comuns, algunes amb bany privat i altres amb bany comunitari, aquestes estan al voltant del bany, soroll i llum garantida tota la nit, si sou de son lleuger millor abstenir-se.
En aquesta zona una opció d'allotjament mitja seria el apart hotel Royal Palace, 6 avinguda just davant dels cinemes Capitol. Aquest va ser un dels millors hotels de la capital fa anys, ara s'ha anat degradant amb la zona.
Si es vol sortir per la nit lo millor es desplaçar-se a les zones 9 i 10, fa uns anys a la zona 9 se la coneixia com "Zona Viva", una zona plena de centres comercials, botigues de marca, bancs, hotels d'alt estanding, restaurants i bars per a turistes en una serie de carrers amb molta vigilància, es de les poques zones on es pot trobar l'anomenada policia turística, els carrers estan ben il·luminats i se ressent seguretat, son molt rars els cassos d'assalts, robatoris o violència en aquesta zona, a mes la majoria de locals compten amb seguretat privada.
Amb l'engrandiment de la ciutat la zona "exclusiva", discoteques i bars de moda han anat cap a la zona 10 de mes recent edificació, però es tant "exclusiva" que els mortals amb una economia normal ens tenim que abstindré. De totes maneres la zona viva de la zona nova esta molt be, i els preus encara que per a turistes tampoc son tan abusius.
Com dic a la zona viva de la zona 9 podeu trobar infinitat de locals on prendre tranquil·lament una copa o qualsevol de tipus de menjar del mon (sobre tot mexicana i centreamericana), sense oblidar-nos de les grans cadenes americanes de menjar rapida.
Un lloc molt interessant es el restaurant ARRIN-CUAN, 16 carrer 4, amb avinguda 32, menjar típic guatemalenc amb plats de caça, gall d'indi salvatge, tortuga (tant carn com ous) o tepescuintle, na mena de castor o rata d'aigua gran (pot arribar als 60kg) i d'altres, el plat especial es el Kak-ick (una espècie de sopa a base d'arròs, verdures i gall d'indi salvatge (quelcom dur per al meu gust). aquest es un restaurant per a turistes basat en la seva casa matriu, un dels restaurants mes antics de la ciutat localitzat a la zona 1, Avinguda 5 nº3, cantonada carrer 3 Telf.: 2380172. Fora dels horaris de menjador el local funciona com a bar i es molt freqüentat per executius guatemalencs que treballen per la zona, preus molt assequibles (a la zona 1), aquí trobareu els mateixos plats a meitat de preu del altre. Si aneu en grup os aconsello comprar una ampolla de rom guatemalenc, (les acompanyen amb 4 refrescs (grans 335 cc) a escollir, gel i llimona acompanyades amb gustoses tapes que aquí se diuen Botanes, os sortir-ha millor de preu que si demaneu 6 cubates.
Darrerament, i un cop acabada la meva etapa de motxilero quant visito la ciutat de Guatemala m'allotjo al hotel Villa Espanyola (2 Avinguda zona 9, al costat de la torre del transformador (una gran torre que te una forma similar a la torre Eiffel), costa 40 dòlars, bona relació qualitat/preu amb aire condicionat mini bar, Tv plasma. Es un recinte tancat de 2 pisos d'alçada, les millors habitacions son les del pis superior. al inferior hi ha la recepció, el menjador i habitacions mes senzilles, els i diuen familiars perquè acostumen a tenir 3 o 4 llits.Sobre el pis superior hi ha una mena de solàrium amb servei de bar. Com dic es un recinte tancat amb vigilància privada tot el dia.

Fatxada Hotel Villa Espanyola, zona 9, Guatemala City, Guatemala

Si voleu sortir un rato de la ciutat, una bona idea es visitar el zoològic de la ciutat, esta un tant allunyat del centre, un taxi os costar-ha 40 quetzals des de la zona 1 i 20 des de la zona 9, Esta situat dins d'un gran parc que s'anomena Parc de l'aurora, mateix nom de la zona on esta situat i del aeroport internacional de la ciutat de Guatemala. L'entrada costa 20 quetzals, es bastant petit, la visita pot durar unes 2 0 3 hores, la visita val la pena dons hi ha una gran varietat de fauna endèmica de la zona centreamericana, amb especies bastant difícils de veure en altres llocs.

GUATEMALA CITY - TECUN UMAN (FRONTERA MEXIC)
Viatge de 300 km que dura entre 5 a 6 hores dons com sempre contínuament puja i baixa gent. el bitllet costa 55 quetzals, antigament els busos sortien de la Plaça Barrios, a dos quadres del hotel Quetzali, sortien ben be tots els busos en totes direccions, el boom immobiliària va fer que aquesta estació fos derruïda per construir pisos i es va traslladar a una gran estació a la zona 3, però els constants assalts i robatoris a viatgers (aquesta zona es molt perillosa) va fer decantar les companyies i algunes es van mudar a altres llocs de la capital, les dos companyies que fan aquesta ruta: Fuentes del Norte i Maya de Oro (la millor) tenen les oficines al carrer Aguilar Batres, zona 12

TECUN UMAN
Poble miserable, el típic poble fronterer on s'agrupen infinitat d'immigrants vinguts des de Nicaragua, El Salvador i Hondures, a mes dels arribats del interior de Guatemala amb la intenció d'anar als estats Units. No amb d'oblidar que al altre costat de la frontera esta la ciutat de Ciudad Hidalgo de on surt el famós "Tren de la muerte", un tren de mercaderies que va fins al nord de Mèxic i es abordat per aquesta gent (a la Tv espanyola ja han fet diversos documentals sobre aquest tren).
Jo hi haig estat varies vegades, el poble no te res de significatiu, ni digne de visitar, com a molt haig fet alguna parada per veure o menjar quelcom esperant la sortida del bus cap a la capital, o a l'arribada per re-pondre forces abans de creuar la frontera. De la parada dels busos a la frontera hi pot haver 1 km i mig, si es va molt carregat es pot agafar un bici-carro, os passar-ha la frontera de Guatemala i os portar-ha just a la porta de l'emigració mexicana per uns 10 quetzals per persona, lo màxim que cap al carro son 2 persones amb poc equipatge.
Si es vol anar caminant tan sols s'ha de seguir el regeix de gent, es un carrer principal amb un seguit de petits carrerons transversals, com ja e dit a 1 km hi ha la frontera de Guatemala, un cop segellat el passaport cal anar seguint una pujada i travessar el pont que creua el riu Cabuz que marca la frontera, just al acabar el pont esta la caserna fronterera de Mèxic. (entre la pujada i el pont deuen ser uns 500 metres)

CIUDAD HIDALGO (MEXIC)
Surtin de la caserna de Mèxic a uns 200 metres en línia recta hi ha la parada de busos que van fins a Tapachula, son uns 35 km però el trajecte dura mes d'un hora ja que a les parades aquí se suma el mal estat de la carretera, no son busos tradicionals, si no mes be una mena de busos col·lectius (unes 20 places) que sols fan aquesta ruta d'anada i tornada. Tenen el final de trajecte a la plaça central de Tapachula, tambe te parada a uns pocs metres de la parada d'autobusos (bastant allunyat del centre).
Ciutat Hidalgo es una de les tantes ciutats fronteres sense res a veure, sols compleix la funció de lloc de pas d'un país al altre.

TAPACHULA
Situada a uns 1150 km al sud de la ciutat de Mèxic, amb uns 200000 habitants es una ciutat de passat colonial, en varies ocasions a pres la capitalitat del estat de Chiapas en detriment de Tuxtla Gutiérrez, sobre tot en l'època revolucionaria, ara es la segona ciutat del estat.
El centre de Tapachula es la Plaça central Miguel Hidalgo, tambe denominada Plaça d'armes, al centre hi ha una glorieta i l'estàtua de Miguel Hidalgo. es una plaça de dimensions considerables i al voltant es troben tots els edificis emblemàtics de la ciutat com l'església de San Agustín (1818), el museu arqueològic de la zona del Soconusco, La casa de la Cultura (situada en el antic palau de Govern) o el nou palau de Govern. Als voltants tambe hi ha una zona amb molts restaurants i grans terrasses.

Plaça de Armes, al fons església de Sant Agustí, Tapachula, Chiapas; Mèxic 

Si donem un petit passeig i sortim de la plaça per anar allunyant-nos veurem com poc a poc el ambient es va apagant i les botigues i locals donant pas a les vivendes.
Com ja e dit la Plaça esta bastant allunyada de l'estació de busos, si teniu presa i no coneixeu el sistema de col·lectius, lo millor es agafar un taxi que os cobrar-ha uns 20 pesos, els busos col·lectius cobren 6. En aquesta ciutat tambe podeu comprar el famós cafè de la zona del Sonocusco.

TAPACHULA - D.F.
Com ja e dit la distancia de Tapachula al D.F. es de 1150 km, el trajecte costa 900 pesos (mes o menys) depenent de la companyia, la millor es Cristobal Colon, altres ADO i Estrella de Oriente (aquesta darrera es la pitjor, es bastant mes barata perquè fa multitud de parades, així que en comtes de durar 19h pot durar 21 22 o mes.
El viatge de Tapachula al D.F. dura un parell d'hores mes que quant es fa al in-reves, la diferencia radica sobretot en els 200 o 300 primers kilòmetres ja que hi ha un seguit de controls tant migratoris com antidroga que no apareixen en el d'anada. Aquests controls atracen bastant la marxa normal del autobús, lo millor es agafar el bus de les 3 o 5 de la tarda, així t'estalvies una nit d'hotel i arribes al D.F. cap a les 10/11 del mati.

2003 Viatge a Uruguai i Argentina

URUGUAI
Viatge efectuat del 26 de Juny al 10 de Juliol de 2003
El aeroport de Montevideo es petit si el comparem amb el de Barcelona, Buenos Aires o Santiago de Xile: El aeroport esta bastant allunyat del centre i els taxis tenen preus prohibitius, dins del aeroport hi ha una oficina de turisme amb un gran plano de la ciutat i de les línies de busos. Just davant de la sortida del aeroport hi ha una parada de busos, per anar al centre cal prendre el 100, 101 o 103 que van al centre de la ciutat, això si tindre-ho que preguntar si va d'anada o tornada cap al centre , dons si va d'anada potser et portarà a Casa Crist abans de tornar cap al centre.

ZONA TRES CRUCES
Aquestes tres línies passen per l'estació d'autobusos Tres Cruces (nacionals e internacionals). De aquí tindreu que sortir si voleu arribar a algun lloc del país o als paisos veïns.Aquesta estació es nova, va ser inaugurada l'any 2.000, consta de planta baixa, amb oficina de turisme, bar/restaurant obert les 24h. A la part dreta estan les companyies de rutes nacionals, a l'esquerra just avant del bar les internacionals (moltes connexions a Argentina, Xile, Paraguai; Brasil etc..) i també hi ha una oficina dels ferris que fan la ruta Montevideo - Buenos Aires. També podem trobar servei de banys (molt nets les 3 vegades que haig estat aquí), canvi de moneda i locutori amb servei de internet.
Un consell, si el vostre destí es nacional es millor esperar a darrera hora dons si hi ha passatges lliures les companyies fan descomptes del 10% o 20%, al contrari si es internacional cal anar en compte dons si no hi ha un minim de places es molt fàcil que s'acabi anul·lant el viatge.
El moviment es incessant, a cada instant estan sortint autobusos sobre tot per a la part de la costa Atlàntica fins a la frontera amb el Brasil (Chuy)

Estació d'autobusos Tres Cruces, Montevideo; Uruguai

Al pis superior hi ha un munt de botigues i parades amb tota mena de mercaderies, sobre tot records i artesanies, així com establiments de menjar rapida, a mes en aquest pis a la dreta hi ha un gran supermercat.

Just darrera l'estació hi ha l'hotel Days  Inn Obelisco 4* (Carrer Acebedo Díaz nº 1.821), normalment les habitacions consten uns 60 dòlars, però en temporada baixa (hivern allí, estiu en Europa) fan promocions i es pot contractar per internet a 25 i 30 dòlars amb esmorcar inclòs. El hotel esta molt be, amb totes les comoditats, a la planta 11 hi ha el menjador amb unes amplies cristalleres que permeten una ampla visió de la ciutat. Al costat de recepció hi ha una petita sala amb ordenadors i connexió gratuita a internet.

MONTEVIDEO  CENTRE CIUTAT

Un altre hotel molt mes cèntric es Hotel Europa (4*), carrer Colònia 1.341, a quedat un tant antiquat, encara que gaudeix de bones instal·lacions, les habitacions son correctes i el tracte del personal molt agradable. Preu de habitació individual 30 dòlars, amb un esmorcar variat i abundant, aquest carrer es paral·lel al 18 de Juliol, a 2 quadres de la Plaça Cagancha i a sis de la Plaça Independència. 

El carrer principal de Montevideo es l'avinguda 18 de Juliol (bona data), creua quasi tot el centre de la ciutat per finalitzar a la Plaça de la Independència, on hi ha la estatua del general Artigas. Just a l'entrada de la Plaça es troba el edifici Salvo, que es preua de ser l'edifici mes antic de Montevideo. En aquesta Plaça també es troba l'antiga casa de Govern (on vivia el president).

L'avinguda 18 de Juliol esta plena de comerços i es el nucli vertebrant de la ciutat, cal anar en compte amb les cases de canvi de moneda dons d'una a altra el canvi pot variar considerablement, la millor al meu parer es Dromer, cantonada amb carrer Paraguai, sempre baix trobar allí el millor canvi.Moltes llibreries, locutoris i locals de Internet. Passejant per els volants de la Plaça de la Independència i 18 de Juliol al vespre es sorprenent la quantitat de persones que apareixen donant fulls de propaganda de locals d'altern i pisos particulars on reben senyoretes.

A l'altura del nº 998 del 18 de Juliol es troba el museu del gaucho i la moneda. Esta situat en l'edifici del antic palau de Uriarte Heber, (2 pisos amb 5 o 6 petites sales a cada un) amb una gran varietat d'estris i material empleat per els antics gauchos així com una mostra de una de les monedes i bitllets que s'han fet anar en aquest país al llarg de la seva historia. Els treballs artesans en la decoració de la planta baixa, la gran escalinata i el primer pis tot amb marbre (impressionant el treball fet en l'escalinata amb marbre i passamans de fusta noble), el segon pis amb sols de fusta noble i una excel·lent decoració. Sol per veure l'edifici val la pena la visita al museu. L'entrada es gratuita, tan sol cal ensenyar un document d'identitat.

Interior del museu del Gaucho, Montevideo, Uruguai

Just darrera del Teatre Solis, molt proper a la plaça de la Independència es troba el mercat Central, aquí a diferencia del mercat del Port encara se hi troben bastants parades de queviures, fruites, verdures, carn i peix, al pis superior algunes de les parades s'han rehabilitat com petits restaurants on sobretot menjar el típic asado o carn a la brasa. Al costat esquerra del mercat es troba el bar Fun-Fun, local molt famós a la nit de Montevideo, totes les nits hi ha atraccions de cant i ball de tangos amb artistes anònims a partir de les 12 de la nit, el lloc es singular i el seu propietari (August) encara mes, passa dels 80 anys i rep personalment a la porta a tothom que entri en el local, i quant hi ha molta gent també serveix taules. S'ha d'anar d'hora tipus les 11pm o reservar taula dons el lloc no es gaire gran i es plena de seguida. Direcció carrer Ciudadela 1.229

En un costat de la Plaça de la Independència es pot veure les restes de la porta de l'antiga ciutat emmurallada, darrera d'aquesta es troba el Carrer Sarandi, entrem en una zona de vianants on anem a parar a la plaça Matriu (on es troba la Catedral), a la zona se hi troben moltes botigues d'antiguitats. Els dissabtes al mati a la plaça Matriu es fa un mercat d'antiguitats amb moltes parades.

Encara que el mercat de puces mes nombrat de Montevideo es el que tots els diumenges al mati es fa al cruament de 18 de Juliol amb Tristan Narvaja, de 9 del mati a 3 de la tarda es fa una mena de rastre o mercadal, pretén ser un mercat d'antiguitats i de productes de segona ma però s'ha descontrolat completament i podem trobar tota mena de mercaderies, des de objectes de col·leccionisme (monedes, targes telefòniques, punts de llibre etc..), antiguitats,  llibres vells i nous, materials de construcció, quadres, tot tipus de queviures (frescos i enllatats), llaminadures i menjars de tot tipus,  i tot tipus de mascotes (gossos, gats, peixos, rèptils, aus etc..). El mercat es immens, carrers i carrers, a mes esta mol diferenciat, la zona de les mascotes esta junta, igual que la dels llibres vells o els de materials i estris de la construcció.

Si volem gaudir d'un bon dinar a Montevideo l'elecció nacional seria la famosa parrillada o carn a la brasa, hi ha multitud de bons restaurants especialitzats en carn a la brasa i cuina italiana (pastes i pizza). Al carrer San Jose (paral·lel al 18 de Juliol) hi ha un dels millors i amb mes reputació de tot el país; El Fogon: 1 entrecot (aquí li diuen llom amb costella) + 1 ampolla de vi + 1 aigua + 1 postres = 200 pesos, uns 7 euros. en aquest mateix carrer podem trobar molts altres bons restaurants (Las Brasas o Viejo Sancho).
El millor lloc per menjar carn a la brasa es el Mercat del port (un antic mercat de queviures reformat, on totes les parades han sigut transformades en restaurants i alguna tenda d'artesanies. Els locals obren al voltant de les 11 del mati, però es aconsellable no arribar gaire aviat dons cors el perill de menjar lo que va sobrar el dia anterior.

Com es un incessant anar i vindre de gent el menjar sesta renovant constantment. Si arribeu d'hora podeu fer temps en un local que hi ha dins del mercat just al costat d'un del locals mes famosos, el menjador "Palenque", un local destarotat amb una nevera de fusta de les del principi del segle XX, en les que al costat de les begudes es ficaven barres de gel per mantenir el fred. El local s'anuncia com tragos el Pinguino "Los mejores copetines del mundo". El amo es Chencho (fill de gallecs de Pontevedra), un Jhonny Walker etiqueta roja 40 pesos (1'5 euros) el etiqueta negra 80 (3 euros), una ampolla de litre de cervesa Patrícia que diuen es la millor del mon dons es l'única questa feta amb aigua mineral 55 pesos (2 euros). El local esta ple quasi tot el dia dons la majoria de restaurants no tenen servei de cafès ni tragos forts (whiskys, conyacs, etc..) i tothom ve a acabar aquí.

Al mercat del Port trobareu molts bons llocs on dinar, potser els mes nombrats son Cabanya Verònica o L'estancia, però al meu parer el millor es "El Palenque" on vaig menjar 1 entrant de xoric + 1 filet + 1 postres de dolç de llet amb una cervesa Patrícia + 1 cafè 300 pesos (11 euros), ò 1 entrant de xunxulin, + mitja ració xurrasco + mig entrecot + 1 pastel de nata + mitja ampolla de vi Uruguaià + cafè 240 pesos (8'5 euros).

Als voltants del mercat, s'hi troben bastants botigues d'artesania i records, dissabtes i diumenges al mati per allí es monte una mena de mercadal amb parades al aire lliure. També hi ha infinitat de bars i locals de copes, la majoria regentats per espanyols o descendents d'espanyols (sobre tot gallecs i asturians), en quant te senten parlar ja es donar-te conversa i preguntar-te coses de Espanya. Aquest ha sigut un sector molt castigat per la crisis econòmica i la majoria dels locals es veuen bastant deixats i escassos de manteniment.Una beguda mol típica de aquí es el mig i mig (meitat vermut blanc + meitat licor de canya), es una versió local d'una beguda que es ven embassada (medio/medio) feta a base de vermut blanc i vi blanc, no te res a veure, aquesta es molt ligth, l'altra es mes forta.
Just davant d'aquest mercat, travessant una amplia avinguda hi ha la Comandància de Marina, de aquí surten els vaixells que fan la ruta Montevideo - Buenos Aires.

ROCHA (BALNEARI LA PALOMA)
A tres hores amb bus des de Montevideo (pot variar mig hora amunt o avall), arribem al balneari de La paloma, a la regió de Rocha, questa platja te molt renom i al estiu es mol concorreguda. Te moviment la temporada d'estiu astral, de Novembre a Març, la resta del any esta quasi tot tancat. Típic lloc de platja que en temporada multiplica per 10 els seus habitants. Un cop que sesta a La Paloma es una visita obligada apropar-se a la platja i visitar el Far.

Els autobusos arriben a l'estació del parc Andresito, situat a les afores, si no voleu caminar els 6 ó 7 minuts que hi ha fins a l'avinguda principal podeu agafar un taxi. Sortint de la terminal el primer carrer a l'esquerra vas a parar al carrer Solari, punt vertebrant de la ciutat, just al començar el carrer hi ha una estació de servei i darrera trobem el passeig del port. Lo que abans era La Caravana (un dels restaurants mítics de la zona, que surt pràcticament en totes les guies de Uruguai), despres de tancar es va convertir en una petita botiga de records de la zona i artesanies gestionada per el Ministeri de Turisme, també tenen una gran terrassa amb servei de bar/cafeteria.

Com ciutat de platja el lloc est ple d'hotels, bars/restaurants de tot tipus i botigues que queden tancades en temporada baixa. Entre els hotels que queden oberts tot l'any hi ha el hotel Viola (2*) just començar l'avinguda Solari, a la planta baixa hi ha la pizzeria Venècia. Per contactar o demanar informació podeu escriu a hviola@adinet.com.uy, a la porta esta marcat com (3*) però deixa molt que desitjar. Un hotel amb mes categoria just al costat Hotel Bahia hbahia@adinet.com.uy.

Jo em vaig allotjar al hotel "El Embeleco", carrer la Virgen cantonada amb Nicolas Solari (telf.: 04/79 6168). El seu propietari es un argenti; Aldo Pagani, molt amable i parlador, sempre disposat a donar tota la informació que se li demana. Era Juliol sol eram 3 persones al hotel, una parella de italians i jo. L'hotel te una quinzena de habitacions, preu 200 pesos (uns 7 euros), habitacions senzilles però netes i amb bon manteniment, a la terrassa de cada habitació hi ha una petita barbacoa a disposició dels clients per si es vol anar a la carnisseria i fer-te el dinar allí mateix. si voleu contactar tenen pagina de Facebook

TERMES DAMIEN (SALTO)
Aconsellat per Aldo, deixo les platges buides de la costa atlàntica per creuar el país fins a la ciutat de salto fronterera amb Concordia (Argentina).
No hi ha bus directe així que tinc que fer.ho amb escala Montevideo, 3h d'anada, l'escala es breu no dura ni mig hora hi el viatge a Salto triga 6h (son 470 km però constantment para el bus per pujar o baixar passatgers).
Arribo al vespre, vaig directe al hotel recomanat, El hotel TIA, (2*) molt cèntric, al mig de la ciutat, com diríem a Catalunya al rovell del ou, segons el Aldo en aquest hotel hi va estar una bona temporada el famós cantant de tangos Carlos Gardel.
Vist des de fora no pareix gran cosa, de dins canvia, hi ha un pati amplíssim, en el moment de la meva arribada el hotel estava en obres de remodelació de la part dreta i fons del edifici des de l'entrada. Recepció i menjador molt agradables, decorats amb molt de gust i antiguitats per tot arreu. La famosa habitació del Carlos Gardel va estar tancada a cal i canto els dos dies que vaig parar al hotel.
Al mig del pati interior hi ha una font, i bastants arbres però me  van dir que estava previst tirar-ho tot i fer una gran terrassa i zona enjardinada. Com no? també hi ha una gran zona de barbacoa (això es quasi obligatori als hotels de Uruguai i algunes parts de Argentina) on es pot cuinar la carn que tu portes del carrer
Per la mateixa porta del hotel passen el busos (passen constantment) que van a les termes, ja que aquesta ciutat entre altres moltes coses es famosa per ser una zona d'aigües termals de primer ordre i fins aquí arriba molta gent buscant aquestes aigües.  
Hi ha 3 centres termals veïns a la ciutat amb bastant renom, jo me vaig decantar per les de Dayman, potser per que també va ser el primer bus que va passar, el trajecte costa 10 pesos (uns 0'40 euros) i triga una mig hora, sols hi ha 16 km però el bus pare a cada instant.

Termes del  Dayman, Salto, Uruguai

Sols arribar ja es veu que això de les aigües termals es un negoci al alça, multitud de xalets en construcció, bars/restaurants i hotels o cases d'hostes a tocar però els preus son el doble que a Salto. Un seguit d'establiments, alguns mes luxosos els altres cutres, alguns ofereixen tractaments de spa. Ni ha un de públic dirigit per la municipalitat i altres al voltant de privats, tots cobren la mateixa entrada, 100 pesos que dona dret a una taquilla per guardar la roba i el us de la piscina i de la sauna, els mes xics tambe ofereixen diferents tipus de massatges o servei de cafeteria i restaurant dins de les instal·lacions.
Aquest lloc al contrari que el balneari de Rocha esta ple en aquesta època del any, hivern austral i els preus òbviament son mes elevats.

Be, el periple per Uruguai toca al seu fi, marxo cap a Argentina

BUQUE/BUS MONTEVIDEO - BUENOS AIRES
El trajecte de Montevideo a Buenos Aires per autobús ve a durar unes 8h, lo millor es fer-lo en horari nocturn, sortir a les 23h i arribar a Buenos  Aires  l'un dema a les 7h, hi ha quatre busos diaris dos diürns i dos nocturns, el preu es de 535 pesos anada i tornada, Terminal Tres Cruces, locals 25 i 26 Telf.: 4021313 Companyia Condor Citacot.
Un altra possibilitat mes barata però mes llarga es fer el trajecte Montevideo - Colònia en Uruguai en bus, Companyia Buquebus i de allí fins a Buenos Aires. Aquesta opció te dos tipus de trajecte, tot en bus, o de Colònia a Buenos Aires en ferris (6h opció A, 9h opció B) preu uns 30 dòlars la rapida i 20 dòlars la mes lenta (de vegades hi ha promocions i ho fan per 15 dòlars).
L'opció de ferris directa de Montevideo a Buenos Aires es la mes rapida i mes cara, costa uns 50 dòlars i triga unes 3h, surt del Caserna de la Armada (davant del mercat del port) i arriba a Puerto Madero Buenos Aires

BUENOS AIRES (ARGENTINA)
Al baixar del ferris s'entra en una sala on es passen els tramits migratoris d'una forma rapida i còmoda.
Tan sols sortir de l'embarcador de ferris en línia recta (uns 300 metres) trobem el carrer Còrdoba, seguint aquest carrer la segona o tercera travessia es el carrer Reconquista, seguint aquest carrer 7 carrers a l'esquerra arribarem a la Plaça de Maig, amb la Casa Rosada al fons, La Catedral i el museu municipal, passada la Plaça el carrer canvia el nom per el de Defensa.

Plaça de Maig, al fons la Casa Rosada, Buenos Aires, Argentina

Molt a prop de allí podem trobar el mausoleu al General Belgrano, esta a dos o tres carrers seguint Defensa, al costat hi ha una petita capella i un petit museu amb les seves gestes i pertinences.

Mausoleu al general Belgrano

A aquesta altura ja estarem al barri de San Telmo, en aquest barri quasi tot son botigues d'antiguitats, locals de tango o cafeteries, algunes amb molt anys i verdaderes obres d'art en la seva decoració.Tant al mercat de San Telmo com al situat a la Plaça Dorrego de dimarts a diumenge es celebra un mercadal d'antiguitats. A la plaça Dorrego, al vespre treuen les parades i organitzen unes classes populars de ball de tango. Ja als acabaments del carrer Defensa hi ha una cafeteria que val la pena visitar Cafeteria San Telmo, bones pizzes, plats combinats a preus populars, seguint el carrer trobem el restaurant La Casa Esteban e Luca, lloc acollidor amb una magnifica carta de postres, esta situada a una quadra de la plaça Dorrego.
Per escoltar tangos el millor local es "La Comparsita" carrer de Xile cantonada amb Defensa, obert de les 22'30h fins les 06 de la matinada, entrada 25 dòlars per persona amb una consumició. Just davant hi ha el bar "El rincon literario", un bon lloc perquè m'entres prens una beguda fullejar qualsevol diari argenti o de la majoria dels paisos veïns, també hi ha una bona col·lecció de llibres a disposició de la clientela.
Per els voltants i fins la plaça Dorrego hi ha multitud de locals per veure atraccions de tango o senzillament prendre una copa a la fresca. Un lloc especial seria el bar anomenat "El perro andaluz" situat en un primer pis just davant de la plaça Dorrego al vespre m'entres prens la copa pots veure com a la plaça fan les classes de tango.

BARRI DE LA BOCA
Pegat a San Telmo i situat al sud est de la ciutat, el barri de la boca es dins de Buenos Aires un disti turístic de primer ordre. Aquí es localitza el famós carrer Caminito, que deu la seva fama al títol d'un tango compost l'any 1929 e immortalitzat per Carlos Gardel. Lo bo del cas es que el autor no es referia a aquest carrer si no a un altre del mateix nom de la seva localitat natal Olta a la provincià de la Rioja.
Els carrer de Caminito i voltants s'han fet famosos també per la lluminositat de les façanes de les cases, pintades totes amb colors vius i relluents. Això es degut a la quantitat de turistes que a diari acudeixen a aquest barri atrets per la vistositat dels carrers i a l'ajuda econòmica municipal i estatal.

Barri de la Boca, al fons carrer Caminito

Son dos o tres carrers on cada façana es una petita obra d'art i esta considerat com una mena de museu al aire lliure, cada propietari competeix amb els veïns amb la vistositat i varietat de colors de murals, portes i finestres. Tot al voltant esta pensat per l'atenció al turisme, des de els típics balladors de tango que s'ofereixen per fer-se la foto amb els viatgers fins a multitud de parades amb artesanies o dibuixos típics del barri, també val la pena visitar algunes de les velles cafeteries del barri, algunes centenàries i verdaderes obres d'art en la seva decoració.

A uns 500 metres del carrer Caminito i trobem el estadi de la bombonera, mític estadi de futbol seu del equip del Boca Júniors.

ILLA MARTIN GARCIA

Situada al vell mig del delta del  riu de La Plata, el trajecte en barquet fins l'illa ve durant unes 3 hores. Se surt des de el moll de la localitat beina a Buenos Aires "El tigre", hi ha un trajecte diari amb sortida al mati i tornada al vespre, l'illa es reserva natural de la biosfera amb bastant fauna i flora autòctona de la zona. Val la pena la visita, digne de veure es el faró i la casa de metges del lazareto (aquí hi va estar ingressat durant un temps el poeta nicaragüenc Rubèn Dario), hi ha un petit museu. L'illa en la seva historia ha exercit de presó militar i fins quatre presidents han estat aquí reclosos: Irigoyen 1930, Marcelo Alvear 1932, Peron 1945 i Marcelo Frondizi 1962.

Barquet que fa el trajecte del Delta del riu de La Plata

LA PLATA

Capital de la provincià de Buenos Aires, la mes gran en extensió de Argentina. Esta situada a uns 80 km al sud de Buenos Aires, s'arriba des de l'estació d'òmnibus Retiro (la mes gran de la capital i bastant propera a Puerto Madero) cobreixen aquesta línia quantitat de companyies hi ha sortides constantment.La ruta es pot fer directa per autopista (1h) o per la denominada avinguda Centenària (1'45h). Ciutat amb mes de 700.000 habitants te molta mobilitat, fins a barris perifèrics que fan com a ciutats dormitoris del gran Buenos Aires.Alguns d'aquests barris son verdaderes ciutats en si com City Bell 80.000 habitants, ciudad Ariza, 100.000 o Bonnet 70.000.

A La plata es digna de visitar La catedral, potser l'única en tot el mon feta exclusivament amb totxo cara-vista. Als baixos de la Catedral hi ha un museu, allí es troben el fonaments originals (l'idea de la construcció data de 1885 i no es va acabar fins 1999). Al costat del museu també hi ha el mausoleu de Dardo Rocha fundador de la ciutat. Hi ha dos torres la de Jesús amb 113 metres i la de la Verge amb 111 metres, a les dues es pot accedir amb un ascensor, fins el metre 55 a la torre de Jesús i fins al metre 69 en la de la Verge, de aquí hi ha una meravellosa vista de la ciutat. L'entrada al museu costa 3 pesos, 5 si vols pujar amb l'ascensor, esta obert de dilluns a diumenge de 9h fins a 20'30h (el ascensor tanca a les 19'30h).

Mausoleu de Dardo Rocha

Just davant de la Catedral hi ha el palau municipal, digne de visitar per les seves pintures, tant als murals com al sostre i uns salons amb una decoració i uns acabats en fusta noble preciosos.

Avui en dia el palau exerceix com seu social i lloc de reunions d'associacions de veïns, culturals, així com per fer els plens del ajuntament però les oficines municipals se han traslladat a un mega edifici que hi ha al altre costat del carrer.

Un altra cosa digna de visita per els voltants de la zona de la Plata es el parc temàtic de "La Republicà de los niños". Inaugurat l'any 1951 per Evita Peron, ve a presentar construccions típiques de tot el mon, però a escala infantil (una persona gran te que entrar ajaguda). Diuen que de aquí va copiar Walt Disney l'idea per crear Disneylandia. A remarcar el museu de les nines dins de la construcció que vol aparentar el Taj Mahal amb nines de tot el mon, indispensable si es viatge amb nens.

AEROPORT MINISTRO PISTARINI (EZEIZA)
Situat a 35 km de la capital un taxi cobra entre 35 i 40 pesos (uns 12 o 15 euros). Un altra opció es la companyia Manuel Tienda Leon Telf.: 43834454 al 58 amb prefix de Buenos Aires, Venen a buscar-te al hotel o tenen sortides programades cada 30 minuts les 24h del dia a l'avinguda Santa Fe nº 790 (molt proper a la Plaça San Martin) el recorregut es d'uns 40 minuts i costa 16 pesos (5'5 euros). Aquest aeroport es el que dona servei a la majoria de viatges internacionals, sobretot transoceànics.
HI ha un altre aeroport a Buenos Aires, el Jorge Newbery, aquest dona servei a viatges interiors i alguns internacionals per als paisos del mercoSur (Xile, Uruguai, Brasil, Paraguai i Bolívia), esta molt proper a la capital a uns 3 km al costat del barri de Palermo.

Sortides internacionals, Aeroport d'Ezeiza, Buenos Aires, Argentina

2002 Viatge a Mexic i Santo Domingo (part 2 Santo Domingo)

SANTO DOMINGO

Problemes al arribar per la nit a l'aeroport  hi ha una casa de canvi de moneda i quasi sempre esta tancada, vaig arribar a les 22'20h i allo estava tancat feia rato, a la sortida vaig estar donant voltes per l'aeroport des de les 8 fins les 9'30h i continuava tancada. La taquilla on comprar el ticket del taxi també estava tancada, en la llista de preus marcava 300 pesos (15 dòlars) fins al centre però els taxistes comencen a demanar-ne 30, tinc presa però no tanta i m'agrada discutir, anem baixant fins arribar als 15.

CASC ANTIC - VILLA COLONIAL

Tinc reserva al Hotel Mercure (60 dòlars/nit), fa cantonada amb la famosa plaça Colon. Aquí al centre de la ciutat se la denomina "Villa Colonial". El hotel es modern, les habitacions funcionals i amb totes les comoditats, Tv cable, mini bar, aire condicionat etc.. La recepció es espaiosa, al costat en una petita habitació hi ha 4 ordinadors connectats a internet gratuïts per als clients.

Just davant del Hotel hi ha un bar/restaurant (El comedor de Luis). local petit i acullidor, el propietari (naturalment el  Luis) es molt simpàtic i agradable, es un dels pocs llocs de la zona que estan oberts despres de les 10 de la nit que pareix que i hagi un toc de queda. (un cubata de rom 30 pesos, lo mateix que la cervesa de 665 cc, la petita 20 pesos).
En pla barat si voleu veure quelcom lo millor es anar a alguna de les moltes botigues d'autoservei que hi ha, la majoria d'aquestes botigues tenen taules al interior i algunes fins terrassa al exterior. Compres una ampolla de rom de 350 cc i una coca cola de mig litre per 60 pesos, per aquest preu ells mateixos et donaran un got de plàstic, una llimona i gel. La cervesa de 665 cc 18 pesos.

Parc Colon, Santo Domingo, Republicà Dominicana

Al voltant de la Plaça o Parc Colon al ser una zona turística est plena de botigues de records, artesanies i productes de la zona (sobre tot cigars i rom). Del Parc surt el carrer anomenat Puerta del Conde, aquí també hi ha multitud de botigues de records, també bars i restaurants orientats al turisme, una cervesa President de 665 cc costa 40 pesos (2 euros), tal com ens anem allunyant de la plaça el lloc es va deteriorant i comencen a aparèixer els locals de senyoretes de companyia.

Carrer Porta  del Conde, Santo Domingo, Republicà Dominicana

Un carrer lateral al de la Porta del Conde es el carrer del Arzobispo Merino, quasi al acabament d'aquest carrer hi ha el museu del ambar (entrada al museu 15 pesos, menys d'un euro). Just a l'entrada hi ha una petita botiga de productes amb ambar i larimar (paregut a la turquesa però molt mes barat), es puijen unes escales i al primer pis hi ha quatre petites habitacions amb molta documentacio del proces de transformacio de la resina en el mineral, aixi com de la posterior extraccio i elaboracio.
Per als voltants hi ha moltes botigues amb aquests productes, així que millor abans de comprar mireu varis locals i compareu preus.

A la cantonada del Parc Colon amb arzobispo Merino es troba el hotel El Conde, als baixos hi ha la cafeteria del hotel, preus assequibles, molt bon cafè, menu diari amb 8 primers, 8 segons i 8 postres a escollir amb beguda per 49 pesos (no arriba a 3 euros). La cervesa gran i el cubata costen lo mateix; 40 pesos. Just al costat carrer Isabel La Catòlica , moltes botigues de artesania, ambar i tallers exposicions de pintura. Per aquesta zona també hi ha molts llocs per veure i menjar alguna cosa. Seguin el carrer Ataraza fins avall de tot arribem a la discoteca Paco Rabanne, que es un vaixell amarrat al port.

En aquesta zona hi ha molts locals on menjar o prendre una copa, en el carrer Ostos es troba el restaurant el meson de Bari, bona qualitat, dos cerveses grans, una crema de verdures, un filet de vedella de 250 grams amb acompanyament d'ou, arròs i patates fregides i un postres de dolç de guaiaba boníssim 340 pesos, uns 20 euros (Impostos i 10% de propina inclosos), aquí en la majoria dels restaurants al comte automàticament li sumen un 10% del servei.
Just al costat del restaurant hi ha la casa on va viure exiliat i va morir el General Santana (president de Mèxic), la visita es gratuita hi ha un petit museu.

MAUSOLEU DE COLON

Una visita obligada a Santo Domingo es la del mausoleu de Cristobal Colon (grandiós), a mes de les restes de Colon aquí també es troba l'altar als herois de la Pàtria i la tomba del soldat desconegut.
En el pis inferior que es el unic obert al públic també hi ha infinitat de sales que serveixen com a seu de diversos museus (Historia, De la Marina, Numismàtica) així com una gran sala on hi ha totes les banderes i estendards militars de Santo Domingo des de independència.
Esta bastant allunyat del centre i no vaig poder esbrinar com arribar en transport col·lectiu per lo que vaig tenir que agafar un taxi.L'entrada costa 3 dòlars i a mes de la visita al mausoleu inclou la visita a varies sales la de les banderes entre elles on fan una petita explicació de la historia del país des de el descobriment fins avui en dia. El mausoleu esta constantment guardat per quatre soldats.

Mausoleu de Cristobal Colon, Santo Domingo, Republicà Dominicana

AQUARI i ZOOLÒGIC

Si aneu amb nens un bon lloc d'entreteniment es l'aquari. Esta allunyat del centre, un taxi costa 70 pesos, uns 4 euros (en la majoria de carrers de la part de la Villa Colonial hi ha uns cartells amb els preus de les carreres dels taxis als llocs mes turístics). L'entrada te un preu per els nacionals 10 pesos i 15 per als estrangers. Bastant interessant, net, espaios i ben senyalitzat.
El zoològic també esta lluny pero menys, el recinte es veu un tant abandonat i mancat de manteniment, no hi ha cap indicació, mapa ni croquis, molts espais buits i camins que no porten enlloc, si no vas amb qualsevol persona que conegui el lloc es preferible muntar en el trenet que dona la volta al parc, surt just del costat de l'entrada cada mitja hora.

ELS TRES ULLS

El lloc de mes interès turístic proper a la capital es l'anomenada cova dels tres ulls, unes coves naturals a on es diu vivien els antics pobladors d'aquestes terres abans de l'arribada dels espanyols. Son unes coves bastant grans, paregudes a les del drac a Mallorca, encara que aqui hi ha molt a cel obert i en cop d'un gran llac interior aqui ni ha tres, una mica mes petits aixo si. El llac Azufre, el llac Dama i el mes gran el llac Nevera que es pot remuntar amb una barqueta. L'entrada costa 30 pesos i si vols guia i trajecte per el llac amb la barca uns altres 180 pesos.

COM SORTIR DE SANTO DOMINGO (INTERIOR)

Per viatjar al interior la millor companyia preu/qualitat i molts destins dins de la Republicà Dominicana es Caribe Tours, Cantonada Leopoldo Navarro, Avda. 27, també hi ha dos viatges diaris a Haití. a les 11 i 24h, van fins a Puerto Principe i Cabo Haitien, Un altre posibilitat per anar a Haiti es Terra Bus, els busos surten de la Plaça Criolla, surt a les 12h, costa 1,250 pesos i triga entre 6 a 7 hores.




Per veure la primera part del viatge Mexic D.F. cliqueu aqui