2011 Viatge a Tunisia

Viatge efectuat del 08/11 al 15/11
El vol de Barcelona a Tunis triga unes dos hores, arribem a mitja tarda, el personal de l'agencia ens esta esperant passat el control migratori i ens acompanyen al hotel.
Ens allotjem al hotel Ibn Khaldoun (3*), centric, bastant ben arreglat, habitacions un tant petites però netes i correctes. L'esmorzar tipus bufet bastant just.

DOUGGA

Temple de Juno, Dougga, Tunísia

Ciutat d'origen punic, que tambe compta amb importants restes arqueologiques de l'epoca romana i bizantina. Aquestes restes restes estan situades al mig del camp, i es per això que el seu estat de conservació es magnific, ja que una vegada que va entrar en decadencia no tornaria a esser reconstruida ni habitada al contrari que Cartago que fou múltiples vegades reconstruida al llarg dels segles.
Hi ha alguns edificis impresionants, però lo que mes crida l'atenció es el gran abast de les ruïnes, miris on miris veus algun tipus de resta arqueologica.
Els mes antics d'època púnica segle II ac, serien el mausoleu, un dels pocs exemplars d'arquitectura numida existent, (l'altre seria el teatre de Sabratha a libia). Es una tomba de 21 metres d'alçada, de tres pisos d'altura. en el primer hi ha la càmera mortuoria, i junt als temples de Saturn i Juno son dels mes antics.
El temple de Saturn es va edificar inicialment en honor del deu fenici Baal Hammon, consort de la deesa Tanit. amb la conquista de la ciutat per els romans aquest temple s'adaptaria per adorar al deu Saturn, desgraciadament les restes d'aquest temple es troben bastant deteriorades.
En canvi el temple de Juno, que inicialment era el temple de la deesa Tanit es mante en un molt bon estat de conservació i ens dona una petita idea de la seva grandesa.
Un altre lloc digne de veure es el capitol, es tracta d'un temple del segle II dc en honor de la triada protectora de Roma; Júpiter, Juno i Minerva. Es impressionant la grandesa del edifici, als accesos del capitol es situava la Plaça dels vents.
Un altra de les restes a destacar seria el Teatre, construit a mitjans del segle II dc, es un dels millors conservats del Africà romana. Podia acollir a 3.500 espectadors, en el frontal del escenari hi ha una inscripció amb la dita que aquest teatre fou construit per Marcius quadratus en temps de l'emperador Augusto Antonino Pio.

  

Teatre Roma, Dougga, Tunísia

En aquest teatre avui en dia encaraes representen obres clàssiques sobre tot en el festival de dougga. El lloc gaudeix d'una ressonància magnifica.
Hi ha moltes altres restes intresants, les termes dels ciclops, el foro, l'arc d'Alejandro Severo, els temples menors i varis llocs mes. Llastima que en viatges programats les visites siguin curtes perquè aquest lloc te per passar-hi una bona estona.

EL MUSEU DEL BARD
Situat al barri del bard, a les afores de la ciutat de Tunis, l'edifici era l'antiga residencia dels sultans des de el segle XIII i posteriorment ho va esser dels governants turcs durant locupació Otomana. Es tracta d'un dels museus mes grans de la costa mediterrània del nord d'Africà i es un dels principals punts d'atracció turistica de Tunísia per albergar una gran varietat de mosaics romans.

Museu del Bard, Tunis, Tunisia

Encara que excel·lents, la col·lecció de mosaics tan sols es la punta del iceberg d'aquest museu. La planta baixa alberga una col·lecció d'estatues, utensilis, peçes de ceramica de l'epoca grega i punica, aquestes peçes han estat recuperades de la ciutat de Cartago, Dougga, Utica, Hadrumetun etc.. (desgraciadament en el moment de la nostra visita any 2011, aquesta planta estava tancada al públic per obres d'ampliació). Aquestes obres es van inaugurar l'any 2009 hi ha octubre del 2011 encara estaven bastant endarrerides. De fet aquest edifici s'ha restaurat i ampliat varies vegades all llarg de l'historia.
En el primer pis tambe hi ha unes galeries dedicades al art cristià e islàmic.
El edifici consta de 3 plantes d'alçada amb 34 galeries, els dos superiors dedicats exclusivament als mosaics. Es una visita que val molt la pena, ja que es un  dels millors al mon en aquesta tecnica, tan en diversitat, grandaria i varietat
La llastima com sempre es el poc temps dedicat a la visita en els viatges de circuits programats, perque son molts mosaics a veure.

<Museu del Bard, Tunis, Tunisia

CARTAGO
Situat a 17km de Tunis, Cartago es avui dia un barri residencial a les afores de la capital on s'assenten varies enbaixades aixi com la residencia presidencial.
Fundada per els fenicis l'any 814 aC, Cartago va viure el seu màxim esplendor amb el decaïment de Tir (Lìban). Durant segles va esser la seu del imperi Cartaginès i la ciutat arribaria a albergar 400.000 habitants.
Amb la derrota a les guerres puniques enfront del imperi Roma, el imperi Cartaginès va desaparèixer, Cartago fou destruida, i es va prohibir el ser habitada de nou per les autoritats romanes. Va restar deshabitada durant mes d'un segle fins que Juli César durant la campanya africana de la segona guerra civil la va visitar i va veure en ella un lloc estrategic. Una nova ciutat hi seria construida l'any 29 aC. amb el nom de Cartago Julia.

Termes de Antonino Pio, Cartago, Tunisia

Personalment vaig tenir una gran desil·lusió amb aquestes restes, tota la vida sentint anomenant Cartago, m'havia fet una visio equivocada del lloc, pensaba trobarme restes majestuoses fns on arrives la vista i l'unic que resta en peu son unes minuscules restes, les famoses termes de Antonino Pio. El fet de que la ciutat va esser completament asolada er els romans, deshabitada durant un segle i construida, destruida i reconstruida de nou varies vegades al llarg dels segles fa que avui en dia quedi quasi en res els vestigis de les civilitzacions punica i romana.
Les termes de Antonino Pio son patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 1979.

SIDI BOU SAÏD
A 20KM de Tunis i molt aprop de Cartago es troba el poblet de de Sidi Bou Saïd, decorat exclusivament amb colors blanc i blau, es un lloc encantador, desprèn un sentiment de pau i tranquilitat.

Carrer tipic, Sidi Bou Saïd, Tunisia

En aquest lloc tot esta pensat per l'atracció del turisme, els autobusos tenen l'aparcament a l'entrada del poble, un gran parking completament rodeixat de botigues de records i artesanies, multitud de mercaders i canalla que no fan res mes que anar radera dels turistes fins arribar a fer-se pesats.
Del pàrking, un cami ens porta costa amunt per uns carrerons estrets, blancs i pulcres, molt cuidats, la majoria de les cases es composen de dos plantes, la part baixa en quasi totes son petits locals amb venta de tot tipus, queviures, carrets de fotos i tarjetes postals, llaunes de beguda i barres de pa o artesanies, pero aqui no son agobiants com al parking, te deixen mirar sense atosigar-te.
Supos-ho que ja dou estar pactat aixi, dons un cop has traspassat el parking i començes a trepitjar els carrerons del poble els comerciants desapareixen i pots passejar tranquil i gaudir de la bellesa del poblet.
Tambe hi ha varis locals bar/restaurant on poder degustar el famos te amb menta i pinyons famos d'aquesta zona del pais. Tot com ja he dit enmarcat en un blanc i blau inmaculats, com si els haguessin acabat de pintar, el reflex de la llum solar ajuda a aquest proposit.

DOUZ
Situat a 488km de Tunis, Douz es`presentada com la porta del desert. Ciutat d'uns 25000 habitants, un gran arc dona la benviguda a la ciutat, la qual conta amb una plaça central molt amplia tota rodeixada de botigues proteguides per grans arcades. La gran majoria de les botigues son de records i artesanies, però també de treballs amb cuir (zabates, carteres, motxilles etc..) , teixits i alfombres.

La gran porta de la dreta es la que porta a la gran Plaça, Douz, Tunisià

Douz es un lloc sorprenent, els comerciants son dels mes agobiants e insistents dels que haig arribat a coneixer, no et deixaran tranquil nomes que creuis la mirada amb qualsevol mercaderia. Del preu de sortida cal baixar automaticament un 75%, aixi que si per qualsevol producte demanen cent, encara que se os fagui barat vosaltres en au d'oferir com a molt 25, encara sortirant guanyant.
Tota la plaça es un gran mercadal, es plena de tota mena de mercaderies. Al vespre a la part central de la plaça instalen una mena de terrazes per pendre alguna beguda. En aquest lloc si encara no ho haveu fet podreu probar la carn de camell, ve amb forma de pinxos o be amb cuscús.
Ems allotgem al Hotel Mehari, a les afores de Douz, gradios, el lloc es impresionant, molt lutxos per tractar-se d'un (3*), les habitacions espaioses, totes amb una gran terraza sobre la piscina. A l'entrada del hotel hi ha un gran pati central amb uns magnifics jardins, un restaurant interior i un altre al aire lliure, servei de cafeteria, massatge i spa, aixi com una botiga d'artesanies i una agencia de viatges on organitzar tours per la zona.

Hotel Mehari, Douz, Tunisià

El hotel esta construit imitant una mena de castell, de lo millor la piscina climatitzada, freda durant el dia, al vespre s'agraia la calentoreta.

MATMATA I TATOOINE
Anunciat com un poblat bereber amb cases "troglodites" excavades a la terra, es tracta d'un gran forat que deixa veure una mena de pati i al voltant es van fent habitacions i estances. Desprès d'unes inundacions agudes l'any 1969 degudes a unes fortes pluges que van causar destroçes i molts morts el govern va instar la població a traslladar-se a un poblat nou, avui en dia les poques cases que continuen habitades ho son majoritariament com reclam turistic.
Avui en dia la majoria estan provistes de llum electrica, algunes son bastant amplies, normalment al voltant del pati hi ha 4 o 5 estances, algunes molt grans i amplies, altres petites, segons el desti de cada una, habitacions, cuines amb un petit rebosc o banys amb petits pous cecs.
Als voltants es van rodar algunes escenes de la pelicula de Star Wars, inclus aqui es va inspirar i traure el nom de Tatooine que seria el planeta natal del jove Jedi. Els decorats encara resten en peu dins del desert a uns 20km de Matmata. el tipic decorat de cartó pedra , alguns mes treballats que altres, la inclemència climàtica, un sol de justicia i rafegues de vent molt fortes, aixi com un nul treball de manteniment fa que la zona es vagui degradant constanment.
L'excursió s'acostuma a completar amb un petit tour per les dunes del desert en vehicles 4x4, de tornada al hotel un bany a la piscina climatitzada i un massatge van de maravella.

LLAC SALAT CHOTT EL JERID
Sortim de Douz de matinada per aprofitar la fresca, ens queda un trajecte de 170 km fins la ciutat de Nefta on passarem dos nits mes. A meitat del cami ens trobem el llac salat de Chott El Jerid, amb una extensió de 5000km quadrats es el mes gran de tot el Sàhara.

Llac salat de Chott El Jarid, entre Douz i Nefta, Tunisia

L'any 1984 el govern va construir i asfaltar una carretera de 100km que travessa el llac degut a la cada vegada mes gran afluència  de turisme estranger atret per la singularitat del lloc. Es una carretera recta, llarguisima, pareix no tenir acabament en mig d'un indret inhòspit, àrid, amb un horitzò molt llunya i una varietat de colors magnifica.

NEFTA
Ens instalem al hotel Bel Horizon (3*), paregut al anterior nomes en la seva carcassa tipus castell, Kairouan, Monastiraquest no m'agrada, les habitacions petites, els banys passats demoda i en situació deplorable. Lo millor la gran piscina i el paisatge en front al Palmeral.
Nefta es la segona ciutat sagrada de Tunísia desprès de Kairouan, es lena de mesquites i hi ha una mena de llei seca que fa pràcticament imposible beure alcohol a cap lloc de la ciutat. El seu reclam turistic es el seu famos palmeral anomenat "La Corbelle", es una depresió situada al nord de la població en forma de triangle d'uns 600 metres de llargada per costat, dos d'els costats no arriben a tocar-se el que forma un passadis que es va corbant fins arribar al fons on brollen nombroses fonts que reguen unes boniques i riques hortes.
La visita es te que fer acompanyat per un guia local, dura unes 2h, de les que la meitat vas mirant jardins i horts fins arribar a una mena de plaça amb uns seients construïts amb fusta de palmera. Alli fan una demostració de pujar a dalt de les palmeres, aixi com de tots els productes que s'obtenen d'ella, datils, llet de palmera (un liquid fresc i dolç recient extret del arbre que no s'ha de deixar madurar dons si fermenta es converteix en alcohol i això es pecat). Al final el negoci es el negoci i trauen a la venta caixes de dàtils i petits vanos construits amb fulla de palma.

OASIS DE MUNTANYA
Tipica excursio per omplir el temps, un parell d'hores d'anada, altres de tornada per fer una visita a un petit rierol que amb el pas del temps a fet brotar un petit oasis amagat en uns penya segats, el lloc es simpatic, aquest canalet d'aigua en un altre lloc seria insignificant, però aqui es lloc de vida. en una punta hi ha un desnivell d'uns 3 metres per on cau el fileret d'aigua com si fos una petita cascada lo que aprofiten molts turistes per ficarse davall a modus de dutxa i fer-se la foto.
Els habitans del voltant han muntat un petit negoci i quant comencen a parar el autocars comencen a arribar amb camells i altres animals (serps i camaleons) per fer les fotos de rigor, també munten unes parades amb records aixi com llaunes de refresc.

KAIROUAN

Torre de la gran Mesquita, Kairouan, Tunisia

Sortin de tornada cap a Tunis fem escala a la ciutat de Kairouan, segons ens diu el guia, desrès de La Meca, Medina i Jerusalem es la quarta ciutat sagrada del Islam. Hi ha multitud de mesquites, destacan la de les 3 portes peró sobretot la gran Mesquita, ja que aquesta es una de les poques del nord d'Africà que es pot visitar per els no creients, la mesquita es enorme, impressionant, amb un minaret quadrat de mes de 50 metres d'alçada.
La ciutat respira religiositat, aqui tampoc es posible veure alcohol, durant molt temps l'entrada a Kairouan va estar prohibida als no musulmans.
Un altre lloc a visitar a la ciutat es l'anomenat mausoleu del barber, en realitat es tracta d'una escola religiosa islamica que alberga la tomba de Abou Dhama, deixeble de Mahoma que era conegut amb el sobrenom de Sidi Sahah, que vol dir "el portador dels pels", ja que es creia que portava amb ell els pels de la barba del profeta. L'edifici va esser construit el segle VII i ampliat el XVIII, a finals del segle passat va esser remodelat àmpliament. Crida l'atenció els mosaics de parets i sostres que tenen molt paregut amb els patis andalusos.
El tour de la ciutat s'acaba amb la visita de les reserves d'aigua construida per els Aglàbides, impressionant veure aquella immensa quantitat d'aigua en mig d'un territori tant sec i àrid. Son una mena de grans tancs contenidors. Degut als problemes de subministrament d'aigua en epoca dels Aglàbides, aquestos van desenvolupar una sèrie de diferents tècniques necessàries per recollir l'aigua de pluja i conservar-la fins al seu us. es van construir per tota la ciutat una sèrie de tancs i pous que permitien l'emmagatzamen i transport del aigua.
Per veure els tancs en tota la seva magnitud cal pujar al sostre del edifici que fa de museu del aigua, aixi com seu de la companyia encarregada avui en dia de la seva distribució. Aqui els vigilants fan la tiica turistada demanant el dret de foto, o sigui un donatiu (als vigilants) per poder fer fotos, lo millor esperar que estiguin ocupats amb altra gent per fer les fotos rapidament. La vista de la ciutat i dels grans recipients plens d'aigua val la pena.
La ciutat de Kairouan es patrimoni cultural de la humanitat per l'UNESCO des de l'any 1.988

EL D'JERM
Ciutat d'uns 20.000 habitants, viu quasi exclusivament de l'agricultura (grans plantacions d'oliveres) i del turisme. Es famosa per albergar  un anfiteatre roma en molt bon estat de conservació, i que despres del de Roma i Capua va esser el mes gran del Imperi romà amb una capacitat de 40.000 espectadors quant la ciutat nomes tenia 30.000 habitants

Arena, Anfiteatre del D'Jerm, Tunisia

Construit entre els anys 230 i 238 dC, el anfiteatre de EL D'Jerm , o el de l'antigua Thysdrus, ciutat d'origen fenici la ciutat viuria el seu màxim esplendor a meitat del segle III donat per el gran negoci del oli, es calcula que en aquella època la regió contava amb mes de 150.000 hectàrees d'oliveres.
El estat de conservació es excel·lent, i tot que durant segles a les poblacions properes hi ha hagut la creença de les pedres del coliseu espantaven les serps i escorpins, per lo que a quasi totes les cases de la zona en els seus fonaments hi ficaven pedres del anfiteatre.
A mes del anfiteatre amb els seus 3 pisos d'alçada (es calcula una altura de 36 metres), al costat hi ha un petit museu arqueòlogic amb moltes restes trobades al mateix anfiteatre o en la ciutat de Thysdrus que va arrivar a esser la segona ciutat en importancia  desprès de Cartago en la Tunisia punica, tambe al costat del museu hi ha una representació d'una vivenda tipica de l'èoca romana.
La ciutat a part del anfiteatre i museu no te res a veure, moltes botigues de records i artesanies. S'ha d'anar amb compte doncs la presencia massiva d'autobusos plens de turistes a la ciutat a atret també a rapinyaires que aprofiten qualsevol descuit per endur-se el bolsó, mobil o la maquina fotografica

Grades, Anfiteatre del D'Jerm, Tunisia

El anfiteatre roma del D'Jerm es patrimoni cultural de la humanitat per l?UNESCO des de l'any 1.979

MONESTIR
 Arribem a Monestir, ciutat costanera de la provincia de Soussa, a 162km al sud de Tunis, aquets darrers anys s'ha convertit en un centre turistic de primer ordre, aqui passarem la darrera nit ja que dema a la tarde tenim la sortida de tornada des de l'aeroport internacional d'aquesta ciutat.
Ens ubiquen en un dels mega hotels de la zona, mes de 600 habitacions, estem en el pis 11 d'una alçada de 15, la piscina olimpica es veu minúscula des de el balco de l'habitació.
Aprofitem el mati per anar a visitar el mausoleu de la familia Bourgiba, situat en una gran plaça al vell mig de la ciutat. El mausoleu es va crear per guardar les restes de Habib Bourgiba, politic Tunisia que va treballar de valent en l'obtenció de la independencia del pais.
Un cop obtinguda la independencia va esser anomenat president del pais i es va centrar en la creació d'un estat Tunisià modern, però aviat va caure en idees totalitaries, va posar fi a la monarquia declarant la república i durant 30 anys va mantindre el poder.
Si be en un principi va orientar el seu mandat en la millora del pais, el final del seu mandat va estar marcat er el culte a la personalitat "una mostra la tenim en aquest mausoleu, fet construir per ell mateix en vida el qual te unes dimensions i caracteristiques faraoniques", el amiguisme i la corruptela del partit únic.
L'any 1987 va esser derrocat per el seu primer ministre Ben Ali i mantingut en arrest domiciliari fins la seva mort l'any 2000 quant va esser enterrat en aquest mausoleu.
Al migdia ens concentrem tots al hotel, ens venent a buscar i ens porten a l'aeroport per agafar el vol de tornada a Barcelona.

2011 Viatge a Armènia

Viatge efectuat del 17 al 26 de Juliol.
Abans de res un advertiment, si algu te previst viatjar a Armènia per via aerea eviti com pugui fer-ho per la companyia aerea ARMAVIA, surt de Barcelona els diumenges. en el nostre cas un cop ja embarcats i dins l'avio ens van fer esperar mes d'una hora i mitja amb un calor insoportable i sense aire condicionat, Amb el passatge quasi amotinat ens van fer baixar del avio sense cap mena d'explicaciò. A les 4h d'espera dins d'una petita sala ens van donar la primera comunicacio: un trist "hi ha problemes amb l'avio".
Segons altres passatgers que fan sovint aquesta ruta pareix que "els problemes" son mes que comuns. Encara vam estar 2h mes en la sala d'espera. Quant vam aterrar a Yerevan pareixia per moments que l'avio s'anava a desmuntar. Resultat: teniem l'arribada prevista a les 6 de la tarde i vam arribar passades les 2 de la matinada.

EREVAN
L'aeroport es petit, lo primer que s'ha de fer es anar a cambiar diners, dons abans de res s'ha de comprar la visa d'entrada al pais i es obligatori fer-ho amb moneda local, no accepten cap altra (la visa costa 3.000 drams, uns 6 euros).
Desprès de passar emigració ens rep la nostra guia d'aquest viatge (Nana), una armenia que parlava perfectament castella, rus i angles e inclos algunes paraules amb catala, va esser una sort trobar-la dons ens va fer el viatge de lo mes complert i plaent. Quelcom que me crida l'atenció es la cantitat de minicasinos i sales de joc que hi ha en el trajecte del aeroport a la ciutat, ens allotgem al Hotel Any Plaza, un 4* modest, pero molt centric, amb una situació immillorable, a tres carrers de la Plaça de la republica i a quatre de la zona de la opera.
La plaça de la Republica (abans plaça Lenin) es el cor neuràlgic de la ciutat, tot circula al seu voltant, el impresionant Hotel marriot, el museu d'historia, el ministeri de finances, el ministeri d'exteriors i la seu del govern. les nits d'estiu aprofitant la fresca la gent s'ajunta en aquest lloc i gaudeix d'uns espectacles d'aigua i llum a les fons de la plaça a ritme de marxes militars.
L'edifici de l'Opera es majestuós, de forma semicircular, amb unes grans columnes i unes esculptures grandioses. Just al costat hi ha una plaça inmensa plena de petites cafeteries amb terrassa. en aquesta ciutat miris on miris hi ha una terrassa.

PARQUE MEMORIAL TSITSERNAKABERD I MUSEU DE VICTIMES DEL GENOCIDI
Es la primera visita que els viatgers en viatges organitzats fan en qualsevol circuit per Armènia. Tant es aixi que encara que ja sabien que el museu era tancat (A Armènia tots els museus tanquen els dilluns) ens van pujar i vam fer un passeig per els jardins que hi ha per els voltants. L'historia del genocidi armeni a mans turques esta molt latent i el govern obliga a les agencies de viatges a incloure aquesta visita a tots els circuits que es fan per el pais. Inclus quant qualsevol president o mandatari estranger visita Armènia el primer lloc on el porten es aqui.

Parque Memorial Tsitsernakaberd, al fons museu victimes del Genocidi

Fem un petit tour per la ciutat, aquesta te al voltant de 1.300.000 habitants, el primer lloc que visitem es la famosa plaça de la Victoria, que es va construir per celebrar la derrota de l'Alemanya nazi, la plaça es enorme, però la veritates que es una mica cutre.
La plaça esta dominada per una gran estàtua d'una dona amb una espasa a les mans que domina tota la ciutat, als voltants de l'estatua hi ha tancs, canons e inclos un vehicle llança míssils, lo que passa es que amb quedat obsolets, es veu armamnet dels anys 60, i am la manca de manteniment tots estant rovellats i fets malbe.
En un principi aqui es va situar una estàtua grandiosa de Stalin, però l'any 1962 la van canviar per aquesta i la van bautitzar com "La gran mare Armènia", l'estatua te una visió privilegiada de tota la ciutat, com ja he dit te una gran espasa a la ma i la guia ens explica que per coincidencies de la vida l'escultura esta mirant cap a la frontera turca.

Plaça de la Victoria, Estatua La gran mare Armènia

Un altra visita obligada dins de la capital es el conjunt arquitectonic conegut com "La Cascada". El monument esta format per quatre pisos d'escales, cadascun amb els seus respectius jardins, fonts, escultures i obres d'art. Per als que no els hi agradi caminar, per l'interior hi ha unes escales, de pedra al mig però als laterals ni ha de mecaniques, unes de pujada i les altres de baixada.

"La Cascada" Erevan, Armènia (2º pis)

"La Cascada" Erevan, Armènia (part baixa)

Es un monument clarament d'origen soviètic amb unes proporcions gegantines. Des de la part de dalt es pot observar el monument a la mare Armènia en un cim proper i els dies clars sense gaire contaminació es pot veure el mont Ararat.

KHOR VIRAP
El monestir de Khor Virap es troba a 45km de Erevan i es un dels mes visitats del pais i un dels mes venerats per part dels fidels ortodoxes armenis. En temps dels reis armenis instalats a la propera ciutat de Artasthat, Khor Virap cumplia les funcions de preso reial.
El rei Tiridates III tenia com a conseller a Gregori, que va abraçar la fe cristiana i es convertiria en San Gregori. Conta la llegenda que el rei va fer empresonar San Gregori en un pou durant 14 anys fins que el rei va caure malalt degut a una estranya infermetat. Estant agonitzant va fer cridar San Gregori el cual el va curar milagrosament. L'any 301 dc. Tiridates III abraçaria el cristianisme, convertint aquesta religió en la oficial del regne d'Armènia.
El recinte ha sigut destruit i reconstruit varies vegades al llarg de l'historia. En un dels edificis principals encara hi ha 2 forats en el terra, els 2 es poden visitar. En un de ells baixant una escala perpendicular condueix a una cisterna on diuen va estar empresonat San Gregori, la grandaria es bastant considerable per ser una cel·la subterrània, degut a la foscor i a la manca d'aire fa que la visita de cops no resulti molt agradable i es vulgui sortir de seguida.

Khor Virap, Dins d'aquest edifici hi ha el pou ont van empresonar San Gregori

Khor Virap, vista exterior

Khor Virap, vista exterior

El monestir es troba molt aprop de la frontera turca, a uns escassos 4km, i te unes magnifiques vistes del mont Ararat.

KHOR VIRAP - NORAVANK
Situat a uns 120km de Erevan el complex de Noravank esta compost per tres edificis, 2 esglésies i una mena de residencia. Lo mes notable de Noravank es que va esser dissenyada i construida al segle XIII per l'arquitecte Momik, autor dels manuscrits il·limitats d'Armenia.

Noravank, vista exterior

Momik va construir l'església principal seguint la tècnica de treballs amb pedra denominats Khachkars, tallats a la pedra amb motius com ara rosetes, entrellaçats o motius botànics (flors, plantes, fulles).

Noravank es troba en un lloc de dificil accés, els vehicles arriben nomes fins ont hi ha la carretera asfaltada i despres s'ha de continuar camp a traves (hi ha un petit caminet d'uns 500 metres). En el lloc on es deixen els vehicles hi ha un parell de coves bastant grans amb uns dibuixos d'orientació cristiana bastant burdes, al sostre i parets, es pensa que tenen mes de mil anys d'antiguitat. Desgraciadament estan molt deteriorats ja que les coves es fan anar com mig magatzem i cunya per part de les persones que preparen el esmorzar i apats als visitants del monestir.
Novarank es patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 1996.

Novarank, església principal

GORIS
Arribem a Goris (254km de Erevan) al vespre, hi ha problemas amb la reserva del hotel, hi ens veiem obligats a canviar. Anem a les afores, Hotel Olimpia, suposadament un 3* peró jo no els hi veig per cap lloc.L'edifici pareix sortit d'un terratrèmol.
Aquesta zona es va veure en mig del foc creuat en la guerra del 1.991 al 1.994 entre Azerbaijan i Armènia i la zona secessionista de Nagorno Karabakh amb l'ajuda de Moscu. Nagorno Va obtindre la suposada independencia peró la ONU no la reconeix, de fet nomes Armenia i les republiques fantasmes de Osetia i Asbajia (separades de Georgia amb ajuda de la Rusia) i la de Transnitria separada de moldavia amb les mateixes condicions i cap d'elles reconegudes per l'ONU reconeixen el mou estat.
L'hotel esta derruit, nomes hi ha la carcassa i tres pisos reconstruits del lateral dret. Les dos nits que vam passar aqui nomes vam veure moviment per la nit. Un moviment continu d'arribar i marxar vehicles, pero al mati al esmorçar nomes havia parada la nostra taula. ens va donar l'impressió que alló era una bugaderia de diners negres.

Hotel Olimpia, Goris, Armènia

Goris esta situat a 100km de la frontera amb Iran i a uns 40 de la zona de Nagorno Karabakh, les agencies de viatge estan prenen aquesta ciutat com base per circuits per la zona sud del pais, les cases troglodites de Khndzoresk i el monasteri de Tatev, o la visita a Nagorno. Si no, el poble d'uns 20.000 habitants no te res d'especial a veure.

KHNDZORESK
Bastant aprop de Goris esta la zona de Khndzoresk, es divideix entre la zona de les coves i el poble nou. Lo singular son la zona de les coves, algunes naturals, altres fetes per l'home que servien de refugi als habitants de la zona. Aquestes coves van esser habitades des de l'any 1000 fins a meitat del segle XX, desprès del final de la segona guerra mundial Stalin va voler modernitzar la regió i va construir un poble a la vora de les coves. Avui dia aquestes estan deshabitades i s'utilitzen com magatzems i atraccions turístiques.
Per visitar les coves per dins s'ha de sol·licitar un permis al Govern regional, pagar unes taxes i contractar uns guies locals, si es un grup nombrós pot sortir a compte, però si nomes sou dos o tres la veritat es que pot sortir bastant car, aixi que ens vam aconformar amb veure-les des de un mirador i escoltar les exlicacions de la guia.

MONESTIR DE TATEV
Per arrivar-hi s'ha de pendre un telefèric que anuncien com el mes llarg del mon (5'7km), el trajecte triga uns 11 minuts i se hi gaudeix d'unes vistes impressionants, encara que de cops fa una mica de por ja que dona l'impressió de que t'estritllaràs contra un penya segat per al darrer moment agafar altura.

Monestir de tatev

Situat a uns 1600 metres d'altitud dins les muntanyes a la part superior d'un cim al profund congost. Va esser construit al segle X, es el mes grand de tots els monestirs visitats fins ara, la veritat es que observant la grandesa de la construcció, fa que et preguntis com amb els mitjans tan precàris de l'epoca van arribar a construir un complex de tal magnitud.
Les pareds exteriors del complex estan aixecades al bord mateix del penya segat, com si fos una prolongació d'aquest, donan una impressió de vertigen total convertint el monestir en unrecinte quasi inexpugnable. Construit i reconstruit varies vegades al llarg de l'historia va esser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2001.

Prop de l'estació del teleferic, podem trobar la carretera que abans de la construccio d'aquest era l'unica manera d'accedir al monestir, un cami serpentejant amb continus giravolts i en el que passem per l'anomenat pont del Diable, una formació natural sobre el riu vorotan d'uns 100 metres de llargaria. Per accedir-hi nomes cal parar en el giravolt de la carretera, hi ha un petit parking hi esta mes que senyalitzat.
A partir d'aqui ingresarem en una mena de congost bordeijant el riu, primer apareixen unes petites coves, seguint un vami de terra arribem a unes caigudes d'aigua i unes piscines naturals. Per tot el cami es impressionant la cantitat de peçes de roba (sobre tot fulars, mocadors, bufandes, peró també jerseis, pantalons i fins sabates) que hi ha penjades de les branques dels arbres. Pareix que es un lloc de peregrinatge on acudeixen moltes parelles d'enamorats a demanar felicitat eterna.

Congost del pont del Diable, Syunik,  Armènia

Tornem al hotel de Goris, amb sorpresa comprobem que ni s'han molestat en fer l'habitació. Ens asseiem al petit mostrador que fa de bar i ens bevem una kilikia (cervesa Armènia bastant bona), al menys esta freda i aprofitem que aqui no hi ha problemas per fumar dins del hotel. Donem un petit vol pels voltants però esta allunyat del centre i tot esta tancat i barrat. Anem a dormir esperant marxar lo mes aviat possible d'aquest lloc.

KARAHUNDG
Sortim de Goris cap al nord direcció el llac Sevan, de cami parem a Karahundg, segons ens diuen el observatori astronòmic mes antic del mon ja que data del 6 mil·lenni ac. Es un complexe megalític prehistòric que consta d'uns 223 obelicos (aquestos son de basalt, i es desconeix la seva procedencia ja que no es un material corrent en aquesta zona). Tots ells tenen forats en diferents parts per permetre una millor visió dels astres.

Observatori de Karahundg, Armènia

Observatori de Karahundg, Armènia

CARAVANSARAI DE SELIM
Continuem cami direcció el llac sevan, la carretera dona voltes i mes voltes, com un port de muntanya, fins arrivar a la part mes alta (2.400 metres) ont trobem el caravansarai de Selim. aqui feien parada les caravanes de la ruta de la seda. al lloc fan referencia escrits d'abans de Crist, però aquest edifici va esser construit l'any 1.330.
De fora pareix que te que esser mes petit, però quant ets dins comproves que te una grandaria considerable. esta dividit en dos zones, la de l'entrada que es on dormien els vigilants o podriam dir personal en nomina a carrec del refugi, i al lateral dos zones diferenciades on estaben els estables i la zona destinada al alberg dels viatgers. aquesta zona esta bastant ben conservada.

Caravanserai de Selim, Armènia

CEMENTIRI ARMENI
Pocs kilòmetres abans d'arribar al llac Sevan parem en un petit poblet per visitar el cementiri local, famos per esser un clar exponent dels cementiris armenis antics amb khachkars medievals (creus monolitiques tallades amb pedra) , dels segles V i VI.

Cementiri tipic armèni

LLAC SEVAN I MONESTIR DE SEVANAVANK
Situat a 2000 metres sobre el nivell del mar, el llac Sevan, es desprès del llac Titicaca el segon llac d'aigua dolça mes gran del mon. En un principi el llac cobria un area de 1.360 km, tenia 260 km de perimetre i 95 metres de fondaria.
Al llac hi van a parar aigües de 28 petits rius, però debut a l`'altura nomes un 10% d'aquest aigua surt del llac cap al interior del pais i el restant 90% s'evapora. A principis de segle es va proposar l'utilització del aigua del llac per irrigació i l'obtenció dènergia electrica.
Debut a la diferencia entre el cabdal entarnt i el surtin es va provocar que el nivell del llac comences a baixar mes d'un metre per any, arrivant a una fondaria maxima de 40 metres. Amb la desaparició de les politiques Stalinistes i l'adopció de mesures de conservació es va poder evitar aqui un desastre ecològic paregut al del mar d'Aral.
Als anys 70 el nivell s'havia estabilitzat en els 60 metres, es van crear diversos túnels per aportar aigua de diversos embasaments del interior del pais. Amb la desaparició de la Unió Soviètica i els comflictes amb l'Azerbaijan la tasca d'emplenament va esser detinguda. Posteriors treballs des de el 2005 han fet que el nivell de l'aigua comenci a elevar-se de nou

Monestir de Sevanavank, al fons llac Sevan

El monestir de Sevanavank o dels Sants Apòstols es popularment conegut com el monestir Van (negre), va esser construit l'any 874 sobre les ruïnes d'un altre monestir del segle IV destruit pels àrabs. en un principi l'ubicació era una petita illa i nomes se hi podia accedir en barca, debut al descens del nivell del aigua s'ha convertit en una petita pensinsula i se hi pot accedir per un petit cami.
Als voltants del monestir i tocant al llac hi ha multitud de petits merenderos i botigues d'artesania, ja que aquesta localització fa que aquest monestir sigui un dels mes visitats per els turistes, tant nacionals com extrangers. Del nivell del llac al cim on hi ha el monestir hi ha una pendent d'uns 80 metres, l'afluencia de visitants ha fet que aquest cami no sigui muntanya a travessa sinó que s'accedeix mitjançant unes escales graonades. Des de el monestir pots gaudir d'una visió del llac meravellosa.
Dinem en un dels restaurants a la vora del llac, peix sobre tot truites, tambe hi ha uns plats enormes amb crancs. Ens allotgem al Best Western Bohemian, aqui hi ha dos espais comletament diferenciats, les habitacions normals, amb recepció, botiga de souvenirs i petita cafeteria a l'esquerra, a la dreta una mena d'apartaments amb una o dos habitacions, just tocant al llac un bar/cafeteria amb una gran terraza i al mig un edifici amb arees comunes com menjador, salo de lectura i jocs, espai per veure la tele etc.
Estem de sort, nomes entrar a l'habitació cau una granissada que pareix que s'hagi d'acabar el mon. Plou de valent durant una hora, ja es tard i decidim quedarnos a explorar el recinte del hotel i ens acomodem al bar bevent unes cerveses.

Hotel Bohemian vist des de l'amarrador, al fons menjador i àrees comunes

DILIJAN
Aquesta zona del pais es anomenada la Suissa Armènia, es sorprenent el contrast de paisatges d'una regio a altra en uns pocs kilometres. sortint de la zona del llac Sevan direcció nord al poc temps entres en un tunel de quelcom mes de 2 kilometres i quant surts el paisatge a canviat per complert, canvies el verd clar de l'herba de les praderes per el verd fort i marro dels arbres, arbres per tot arreu, impresionant, vas per la carretera kilometres i kilometres d'arbres a dreta i esquerra, un bosc infinit.

MONESTIRS DE SANAHIN I HAGHPAT
Aquestos monestirs es troben molt aprop un del altre, i han sigut declarats ambos patrimoni mundial per la UNESCO.

Monestir de Sanahin, entrada principal

Aquestos complexes monàstics son una de les millors exponents de l'arquitectura religiosa armènia, una fusio d'elements entre l'arquitectura religiosa bizantina i l'arquitectura tradicional de la regió del caucas.
A diferencia de molts altres monestirs construits en llocs aïllats, aquestos ho estan en llocs propers a viles habitades. Sanahin significa "aquest es mes vell" com volin-se diferenciar del seu vei Haghpat, esta format per diversos edificis aixecats en diferents èpoques, l'entrada principal amb el terra tot coberta de lapides es espectacular, consta de varies esglésies amb els seus corresponents atris, una biblioteca, estances i escola per els futurs monjos, un campanar i varies capelles.
Pegat al monestir però separat d'aquet hi ha el mausoleu amb una gran cripta inclosa de la dinastia dels Zacarian que van governar la regio entre els segles X i XI.
El monestir de Haghpat fou un important centre literari. Tambe esta format per diverses edificis de diferentes èpoques. En l'esglesia principal al costat nord te unes galeries, son una mena de galeries funeràries, aqui es troba el famós khanchkar (pedra creu) anomenat Amenaprkick, un dels mes significatius i venerats del pais.

Monestir de Haghpat, Khanchkar Amenaprkick

Impressionant per la magnitud, els arcs voltats del sostre, els laberints i passadissos d'una estructura a un altra fan del lloc una meravella per anar descobrint constanment llocs i detalls interesants.

HOTEL AVAN DZORAGET
Ens allotgem al hotel Avan Dzoraget Resort, una meravella que fa perdonar l'agencia el mal peu del hotel de Goris. Situat a la riba del riu Dzoraget aprofita l'antiga carcassa d'una estructura que servia en l'època de la Unió Soviètica com residencia dels directius d'una antiga central elèctrica situada a 2 kilometres riu amunt.

Hotel Avan Dzoraget, Dzoraget, Armènia

Al costat hi ha un petit poblet on vivien els obrers de l'antiga central, avui dia pràcticament els 350 veïns viuen de treballar en el hotel o empreses relacionades amb el turisme. Es respira pau i tranquil·litat, fem un vol pel poblet però no hi ha res a veure, ni una botiga, nomes els tipics blocs de vivendes de l'època comunista.
El hotel esta provist de totes les comoditats, bar cafeteria amb una gran sala i tota mena de jocs, des de escacs a una mini bolera, al costat un biblioteca amb llibres en varis idiomes, sobre tot rus, inglés i francès (res en castellà ni català) una piscina termal amb serveis de spa i massatges.
Ens donen una habitació molt amplia, amb vistes al riu, un gran finestral ens dona una visio idilica del paisatge, el riu passa molt aprop però no s'escolta cap siroll, l'habitació esta insonoritzada, molt bona decoracio conjugant perfectament materials i colors.

DZORAGET - EREVAN (MONUMENT AL ALFABET ARMENI)
De cami a Erevan fem una parada prop del poble de Oshakan per veure el monument al alfabet Armeni. Aquest consisteix en un conjunt escultoric al aire lliure dissenyat per Jim Torosyan amb les 39 lletres del alfabet armeni en pedra basàltica. Es va construir l'any 2005 per conmemorar el 1600 aniversari del alfabet armeni, creat en un principi basicament per poder traduir la biblia a la llengua armènia.

Monument al alfabet armeni, Oshakan, Armènia

CASTELL DE AMBERD
Amberd en armeni significa "fortificaciò entre els núvols", aixecat a 2300 metres d'altitud els constructors van sapiger aprofitar perfectament la singularitat del terreny muntanyós per construir un promontori triangular defensat en dos dels seus costats per uns profunds penyasegats i per l'altre per un solid mur. Avui en dia el castell esta pràcticament derruït i nomes queda en peu una part de la carcassa aixi com alguns passadissos interiors.

Castell de Amberd amb l'ermita de Varahmshen al fons a l'esquerra, Armènia

A uns centenars de metres hi ha l'empar del castell es va construir l'ermita de Varahmashen, segons diuen una amb el interior mes bellament decorat d'Armènia. Desgraciadament estaba tancada i no la vam poder visitar.
Amberd es troba a uns 60 kilometres d'Erevan, arribem a mitja tarda a la capital i ens tornem a allotjar al hotel Any Plaza, tenim sort i ens donen una habitació al ultim pis, molt mes amplia que l'anterior i amb unes vistes sobre la ciutat explendides.

GEGHARD
Situat en la provincia de Kotaiq a uns 34 kilometres d'Erevan, l'ermita original es va construir en un lloc on abans hi havia un santuari paga dins d'una cova amb una font, en aquest temps el monestir tenia el nom de Ayrivank "Monestir de la cova". Aquest temple va esser destruït en diverses ocasions arrel de les incursions arabs l'any 923 i per els turcs al segle XII.
La reconstrucció definitiva va tenir lloc a partir del 1215 i pendria embranzida a mitjans del segle XIII quant els princeps Proshian van heretar el lloc. A les hores seria quant arribaria al monestir la llança sagrada (la que li van clavar a Crist al costat) portada a Armènia per l'apòstol Judes Tadeu canviant el nom del monestir per Geghard o formalment Geghardavank (monestir de la llança).

Capella adjunta al mausoleu Proshian, Geghard

Vaig el patrocini dels Proshian es van cosntruir diverses edificacions exteriors, però sobre tot es va treballar en l'estructura cavernosa del monestir ampliant-la i creant diverses estances que posteriorment passarien a ser mausoleus familiars com els de Proch Proshian i el de Papak Proshian (aquest també comte amb una capella funerària annexà).
El conjunt monastic consta de varies esglésies (1 excavada completament al interior de la roca) i l'altra al exterior, la capella Avazan, el Gavit o atri, aixi com sala de reunions, biblioteca, menjador i diverses estances i cel·les per als monjos. Es veritablement una obra d'art excavada a la roca.
Amb l'arribada de la llança sagrada i altres reliquies el monestir aviat va esser lloc de peregrinatge dels fidels cristians arriban a una època de maxim esplendor on tambe va esser conegut com el monestir de les 7 esglésies o el monestir dels 40 altars. L'any 1300 contava amb un sistema de reig per el monestir i terrenys adjacents, construint una muralla exterior com a fortificació.
A mitjans del segle XVII el monestir va quedar en desús, les reliquies foren traslladades al monestir de Etchmiadzin i el lloc va esser ocupat temporalment per pastors nòmades. A principis del segle XIX, desprès del ingrés d'Armènia al imperi rus se hi van assentar un grup de monjos procedents de Etchmiadzin.
El monestir de Geghardavank es patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 2000.

Monestir de Geghard, entrada lateral, Arménia

TEMPLE DE GARNI
Situat a 7 kilometres del monestir de Geghard, seguint la carretera d'Erevan, fa que el lloc sigui un punt d'atracció turistica de primer ordre i la majoria d'agencies proposen l'excursió conjunta.
Es tracta d'un temple de tipus hel·lenistic com el Partenó construit al segle I dc. per honrar al deu Mitra i consta de 24 columnes amb capitells jonics. Va esser construït baig el mandat del rei Tiridates I d'Arménia finançat amb diners del emperador roma Nero.
El temple va esser destruït totalment per un terratrèmol l'any 1969, sent reconstruït entre els anys 1969 i 1979 usant la majoria de peces originals. Per aquest motiu aquest monument no a pogut a tindre la categoria de patrimoni de la humanitat.

Temple de Garni, Arménia

MUSEU DE MATENADARAN
Aquesta visita estava prevista per al dia següent a la nostra arribada, però al esser dilluns i estar tancat la vam postergar per els darrers dies. Matenadaran es un petit museu localitzat en un cim e les afores d'Erevan, es tracta d'un depòsit de manuscrits i llibres en llengua armènia on a mes si porten a fi treballs de conservació, reposició i restauració.

Museu de Matenadaran, fatxada, Erevan, Armènia

 En els segles XV i XVI milers de documents i manuscrits armenis van esser destruïts degut a les invasions turques i mongoles, això va causar que el patrimonio cultural armeni es disgregues. Amb la incorporació d'Armènia al imperi rus a començaments del segle XIX es va oferir un clima d'estabilitat i van començar a esser tots recopilats o en aquest lloc de Marenadaran que en armeni significa depòsit de manuscrits o be en la catedral de Etchmiadzin.
En la fatxada hi trobem una estàtua de Mesrop Mashots, creador del alfabet armeni amb un alumne, l'estrada del edifici es custodiada per diverses estàtues d'estudiosos i filosofs armenis a les ales dreta i esquerra.
La part del museu oberta al ublic no es gran cosa, tres petites sales amb vitrines centrals i als voltants amb diversos llibres i manuscrits. El mes notable es el de les Homilies de Mush, escrit l'any 1200 en el monestir d'Avak, avui en territori de Turquia. El llibre mesura 55'3 cm. d'ample per 70'5 de llargada, pesa 27'5 kg i conte 603 pagines de pergami fet amb pell de vedella.

Sala de manuscrits, museu de Matenadaran, Erevan, Armènia

ETCHMIADZIN/EJMIATSIN
Situada a uns 20 kilometres d'Erevan la localitat de Vagharshapat es la seu com ens explica la nostra guia de lo que vendria a ser el Vaticà dels catòlics ortodoxes armenis. Aqui es va construir la primera catedral del cristianisme. Laprimera construcció data de l'any 303 dc. posteriorment ha sigut varies vegades destruïda i reconstruïda, inclús en el segle V vaig domini persa es va transformar en un temple de zoroastrisme.
Les darreres grans remodelacions es van portar a terme durant el segle XVII quant el conjunt va esser declarat com a seu de l'església Apostolica Armènia. El complex religiós d'Etchmiadzin va esser declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Degut al renom de la Catedral i al ser un lloc de veneració i peregrinatge per part dels fidels de l'esglesia Ortodoxa Armènia de tot el mon, el lloc poc a poc a anat perden el nom original del poble on s'havia establert i quasi tota la gent coneix el poble com Ejmiatsin obviant el original de Vagharshapat.
En aquesta església se hi guarden tres reliquies: la llança de la passió, la ma de Sant Gregori i fustadel Arca de Noé.
El recinte es molt gran, per lo que si volem fer una visita detalladaens hi podem passar tot el mati. El complex esta completament emmurallat, amb tres unics punts d'entrada o sortida. A mes de l'església catedral hi trobem diversos edificis construïts al llarg dels segles, menjador, escola i habitacions per a monjos i estudiants, baptisteri, biblioteca-llibreria aixi com diversos museus: Museu de la Catedral, Museu el Tresor, Museu de Ruben Sevak i multiples khachkars (creus pedra) repartits per tot el complex.

ZONA DE EJMIATSIN (VAGHARSHAPAT)
En la mateixa localitat de Vagharshapat, a uns centenars de metres de la catedral hi ha l'església de Santa Gayane. Segons la tradicció aqui va esser enterrada una jove romana benestant que seguint la fe cristina va fugir de Roma fins a Armènia. Estava compromesa en matrimoni amb un influient politic, al fugir la seva familia va caure en desgracia, aquestos la van localitzar i al no voler regressar la van fer matar.
El miracle seria que unes setmanes desprès de morta el seu cos no es marxitaba i restava com si estes dormida, per això va esser canonitzada i feta santa, va esser enterrada en una petita cripta detras de l'altar.
La historia es simpatica però hi ha problemes amb les dates ja que la mort succediria en temps del rei Tiridates III avans d'abraçar el cristianisme (any 303 dc) i l'esglèsia va esser construida just 3 segles despres (any 603). Aquesta esglesia va esser incororada al complex arquitectonic de Etchmiadzin i declarada patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.
------------------------------
A les afores de la ciutat hi trobem l'esglèsia de Santa Hripsime, es una de les esglésies mes antigues que sobreviuen a Armènia, va esser construida l'any 395 per guardar les despulles de la Santa Hripsime, que segons algun historiador era germana de Santa Gayane i de la que es va enamorar el mateix emperador Diocecla fugint de Roma amb la seva germana i 38 devotes mes. Encara que hi ha trobades contradictories entre uns historiadors i uns altres.
Un dels detalls principals d'aquesta església es el retaule de l'any 1714 amb incrustacions de mare  perla  aixi com la sofisticada composició de l'ornament format per branques, fulles, flors i fruits al voltant d'una creu grega.
Al pati de l'esglèsia hi ha dos petites criptes on estan enterrats dos reis armenis del segle XIII. Aquesta esglèsia tambe va esser incororada al complex arquitectonic de Etchmiadzin i declarada patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.

TEMPLE DE ZVARNOTS
En el cami d'Erevan a Vagharshapat, a 4 km avans d'arribar es troben les restes de Zvarnots. Es una catedral en ruïnes del segle VII construida en època bizantina al temps de les primeres incursions àrabs a Armènia.

Restes temple de Zvarnots, Vagharshapat, Arménia

El temple va esser derruït al segle X i parcialment reconstruït però l'inestabilitat de l'època va fer que fos abandonat i va quedar en el oblit. Va romandre enterrat fins que a principis del segle XX va esser desenterrat per arqueòlegs armenis descobrint els fonaments de la basilica, un celler i restes del palau.
Les ruïnes del temple de Zvarnots van esser declarades patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.
Això va causar controvèrsia sobre tot a la regió de Garni quant el temple edificat en aquella regio va resultar exclòs de la candidatura a patrimoni cultural. Això va ser degut segons ens van explicar perquè el temple de Garni havia estat completament destruït i rehabilitat.
En la zona de Vagharshapat podem trobar 4 llocs nomenats patrimoni cultural en un diametre de 5km, possiblement l'unic lloc al mon amb aquestes caracteristiques.

PARQUE TSITSERNAKABERD / MUSEU VICTIMES DEL GENICIDI
No podiam marxar sense l'obligada visita al museu del genocidi armeni: Tornem a visitar el jardi que hi ha voltant el museu, aqui la guia ens explica ensenyant-nos una filera d'arbres que cada cop que un mandatari estranger visita Armènia, visita aquestos jardins i planta un arbre en record de les victimes. Al fons s'aixeca una estructura circular amb una flama central la qual esta ardent constantment.
La part de museu es subterrània, un parell de grans sales on hi ha recopilats fotos, llibres,  efectes personals i documents explicatius del genocidi portat a cap pel govern turc amb el assesinat de mes d'un milió i mig de persones i el trasllat forçós dels supervivents (fet conegut com diaspora) uns altres 2 milions en codicions infrahumanes a la regió de la mesopotania turca (actual Siria). a l'entrada i sortida de cada sala hi ha unes pantalles gegants ho constanment fan una mena d'explicació dels fets aixi com la reproducció de varius documents grafics de l'epoca.
No haig visitat els camps d'extermini nazis, qui ho ha fet me comenta que es esgarrifos. D'aquest lloc tinc que dir lo mateix, es dificil d'entendre que uns essers humans puguin fer aquest tipus de coses a altres essers humans.

Acabada la visita ens despedim d'Armènia, ja tenim les maletes al cotxe hi sortim direcció l'aeroport per tornar a Casa.
Continuara ...