Abans de viatjar a Líbia, cal armar-se de paciència, el país es bastant tancat al turisme i no volen facilitar per a res el accès. Un cop contractat el circuit (en aquelles dates no es podia visitar per lliure i es tenia que anar constantment acompanyats per un guia del país), es te que demanar la visa a l'ambaixada, però abans s'ha de traduir totes les dades del passaport al àrab (això tambe s'ha de fer en una sèrie de traductors reconeguts per l'ambaixada). Entre traducció, visat i despeses de missatgeria calculeu uns 200 euros per passaport.
TRIPOLI
L'aeroport de Tripoli es molt petit, a l'arribada els pocs estrangers que arriben en cada vol, tenen que fer una cua apart de la resta de passatgers. Els tràmits de comprobació del visat i de la carta d'invitació es molt lent, en el nostre cas tant sol havia 5 persones, 3 en el nostre circuit i dos italians que venien a fer unes practiques d'estiu en un jaciment arqueològic, dons ens van tindre en les oficines esperant els vist i plau un hora i mitja.
L'aeroport es troba a uns 25 km de la capital, el taxi va trigar una mitja hora ja que vam tenir que passar un parell de controls. Ens vam allotjar al hotel Assafi (3*), al barri italià, a uns 10 minuts a peu de la plaça verda.
A un costat de la plaça es troba el anomenat palau Roig, que alberga el museu de historia de Líbia, bastant complert, desentona just a l'entrada del museu, trobar-se 2 cotxes, un jeep i un volkswagen (segons el guia eren els cotxes usats per Gadafi durant la revolució). El museu es bastant interessant i esta dividit en diferents èpoques (prehistòria, Líbia antiga, dominació grega, romana, bizantina i àrab), amb una petita saleta dedicada al domini Otomà.
Museu de Historia, Palau Roig, Tripoli, Síria |
Just darrera el museu, vorejant la costanera del mar es troba el arc de Marc Aureli (practica ment l'única resta arqueològica que queda en peu a la capital), als voltants del arc hi ha 2 o 3 cafeteries amb terrasses amb unes bones vistes d'aquest monument. A l'esquerra del Arc, hi ha el hotel Zenit, un antic caravanserai reconvertit en hotel, completament remodelat, al interior hi ha un menjador grandiós on degustar algun plat de la cuina àrab, a manera d'aperitiu porten uns bols de sopa de verdures, calenta i picant, no acabo d'entendre aquesta costum quant al exterior estan a quasi 40º. ofereixen un menu degustació de menjar libi per uns 15 euros aproximadament.
Bastant proper es troba la Medina o socó, es bastant gran, i s'agraeix que els comerciants te deixin tranquil i no es tirin damunt cada cop que veuen passar algu com fan en altres basars tipus Egipte o Turquia. Al oest de la Medina es troba la mesquita Gurgi, es petita, de 9 columnes, i es de les poques que es poden visitar, molt bonica, amb preciosos treballs de marqueteria i enrajolat.
BENGASI
Situada a uns 1100 km de Tripoli, amb mes d'un milio d'habitants es la segona ciutat en importancia de Libia. L'avio triga quelcom mes d'una hora en arribar, tant sols ficar els peus en el aeroport ja veus que hi ha una diferencia abismal amb el de la capital, tot esta molt deixat, brut, falten infraestructures. Segons ens comenta el guia aixo es degut a una mena decastig er part del govern central dons des de aquesta zona del pais ha hagut alguns intents de derrocar a Gadafi del poder.
A uns 80 km de Bengasi es troba la ciutat de Tolemaida, poble fantasma, ja que la poblacio autoctona s'ha traslladat a unes vivendes noves fetes per el govern a les afores de l'antiga ciutat. Les poques vivendes que queden ocupades ho estan per emigrants de Tunis, Txad o Egipte. A les afores es troben les restes arqueològiques de l'antiga colònia grega Ptolonais, val la pena fer-hi una visita per veure les grans cisternes, el palau de les columnes i el arc de Constanti (aquest darrer es troba en un estat bastant deteriorat)
QAR LIBIA
A uns 65 km al est de Tolemaida es troba la ciutat de Qar Libia, Qar en àrab significa fort emmurallat, aquest data del segle VI dc. Epoca bizantina baix el regnat de Justinià I. Son dos petites esglesies que va esser descobertes per casualitat, al desenterrar-les els treballadors van descobrir la millor col·lecció de mosaics del nord d'Africà. 50 mosaics d'un metre quadrat cada un, preciosos, estan exposats en fileres de 5, amb representacions de Deus mitològics, fauna, flora, rius e inclús hi ha una de les poques representacions existents del far d'Alexandria (mosaic nº 48) amb el deu Helis a la punta de la torre amb l'espasa cap a ball.
Exposicio de mosaics, Qar Libia, Libia |
Al est de Qar Libia, entre les poblacions d'Apollonia i Al Beida, un monòlit de pedra amb pòster i retrato inclosos ens recorda la resistencia del lider libi Omar al Muktar a la ocupació italiana, part de la pelicula que narra aquets fets (El lleó del dessert, Antoni Quin i Oliver Reed) va esser rodada en aquestos paratges. Un sorprenent pont molt modern creua la vall i des de dalt es ot observar les coves on s'amagaven els guerrillers. La tornada s'acostuma a fer per la carretera vella que creua la vall i així poder veure l'antic pont de ferro construit per l'exèrcit italià. Es un trajecte d'uns 8 km que val la pena fer i practicament tots els guies proposen de fer aquesta excursió.
APOL·LÒNIA
Apol·lònia fou una de les cinc ciutats de la pentapolis grega de Cirenaica, inicialment servia com a port per a la ciutat de cirenne. Va esser creada al segle VII ac. i amb el temps va arribar a rivalitzar amb magnitud i poder amb la mateixa Cirenne. A destacar les restes de dos de les cinc esglésies que va arribar a tindre en època bizantina (l'occidental i la central) aixi com el teatre grec, els banys bizantins i el palau del Dux. Es calcula que solsamènt esta al descobert un 20% del total de les restes.
Teatre Grec, Apol·lònia, Libia |
A uns 100 metres escassos de l'entrada del jaciment arqueòlogic es troba l'hotel Al Manarà, molt nou, l'havien inaugurat feia menys d'un any. Habitacions amplies i comodes amb tots els serveis. El personal del hotel es super amable i educat. Des de la terrassa de les habitacions hi ha unes magnifiques vistes al mar i a les restes arqueologiques.
L'ATRUN
Ruines de dos esglésies d'època bizantina i una necropolis a 9 km de distancia d'una població anomenada Ras Al Hilal (a uns 35 km de Susah), restes en molt bon estat de conservació, l'església occidental en l'alt d'un risc, amb uns magifics pilars de marbre.
Restes de l'esglesia d'època bizantina, L'Atrun , Libia |
CIRENNE
Ciutat grecoromana, impacta la grandària i magnitud de les restes, si damunt t'expliquen que tant sols esta al descobert el 10%, es bastant dificil fer-te una idea de lo que es pot arribar a trobar en aquest indret. Cirenne va esser catalogada com patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 1987.
Porta del Temple d'Apol·lo, Cirenne, Libia |
Lo primer que veus de les restes es el gimnàs, majestuós, i molt ben conservat, amb les termes i sales adjacents que per les seves mides dona una idea de lo majestuos del lloc. Just darrera es troba la casa de Jason magno, suprem sacerdot d'Apol·lo, encara es conserven els mosaics que cobrien tota la casa (sols i parets). A cada pas que dones vas sorprenente de la magnitud de les restes i el seu bon estat de conservació. L'àgora, el fòrum, restes de vivendes i botigues fins arribar a la part sacra de les ruines del santuari d'Apol·lo.
El lloc on diuen va comencar el naixement de la ciutat, el lloc on es van instalar originalment els colons arribats de Grecia son unes grutes amb unes fons naturals que els grecs van saber aprofitar perfectament. Just al costat es troba l'anomenat bany de les verges, una coba excavada a la roca que mitjançant unes canalitzacions servien per al bany i purificació de les vestals, digna de veure amb les mes de setanta banyeres esculpides a la roca i l'originalitat de la distribució de l'aigua. Tambe es digne de parar-se a fer-hi una visita l'odèon i uns banys públics perfectament conservats.
La magnitud de les restes de Cirenne les tens al visitar el temple de Zeus, a uns 4 km de distancia (es creu que tot aquest terreny esta ple de restes arqueològiques per desenterrar), grandios, amb unes columnes enormes i molt ben conservat. Just al costat acabaven de descobrir un circ o anfiteatre, llastima del desinterès que mostra el govern en aquest sentit, esta tot molt de deixat, sense cap tipus de vigilancia i ple d'escombreries (llaunes, ampolles, papers etc..), lo millor es que al no haber quasi turisme pots gaudir de les restes quasi per a tu sol.
Temple de Zeus, Cirenne, Libia |
AL BAYDA
Es el nom d'una ciutat a uns 50 km de Cirenne, ja vaig comentar al comencament d'aquest viatje que no es pot anar per lliure a Libia, ho tens que fer amb agencia, xofer i guia del pais i donar un itinerari detallat, cada dos dies tens que anar a uns llocs predeterminats per segellar el passaport a la comandancia de policia i comprobar que el recorregut original es desarrolla com estaba previst.
Passem aqui el control policial, aquesta ciutat es famosa per ser la ciutat natal de les esposes (3) de Gadafi, el nom significa "la blanca", amb 150.000 habitants es veu molt mes neta i cuidada que la resta de les ciutats de la zona.
Continuem viatge a Bengasi per pendre l'avio de tornada a Tripoli.
SABRATHA
A uns 70 km a l'oest de Tripoli es troben les restes arqueològiques de Sabratha, ciutat d'origen púnic, va viure el seu màxim esplendor durant la dominació romana. aquestes restes estan declarades patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO des de 1982. Crida l'atenció el temple de Bes, les termes i banys junt al mediterrany ambunes precioses vistes al mar, en moltes estances encara es poden observar molt ben conservats uns magnifics mosaics. Hi ha un munt de llocs per visitar, la cúria, el temple de Isis, la basilica de Justinià, el temple dels Antonins, el temple del fos sud, el forum i alguns mes que te fan veure la magnitud e importancia d'aquesta ciutat, pero la verdadera cirera del pastis es el meravellos teatre roma, el mes gran del nord d'Africà que es conserva en un excel·lent grau de conservació.
Teatre Roma, Sabratha, Libia |
GHADAMES
Situada a uns 500 km al sud de Tripoli, molt propera a la conjunció fronterera de Libia amb tunis i Algèria, Ghadames es un oasis en el vell mig del desert que evidencies arqueologiques han demostrat que ja estaba habitada al menys 3500 anys ac.
La seva major època d'esplendor va esser entre els segles XVII i XVIII com centre caravaner i amb el tràfic d'esclaus arriban a comtar amb mes de 100000 habitants dels que nomes en resten 10000 en l'actualitat.
Ciutat Vella de Ghadames, Ghadames, Libia |
La ciutat vella esta completament amurallada, per visitar-la a mes de pagar una taxa d'entrada es obligatori fer-ho acompanyat d'un guia local. Es una meravella de pau i tranquil·litat passejar per la ciutat vella amb la seva singular estructura. edificis, carrers, carrerons, places semiobertes. A mes de la construcció de la nova ciutat, com contra prestació a la denominació de patrimoni per part de la UNESCO, el govern tambe es va comprometre a fer una rehabilitació i manteniment de la ciutat. En el moment de la nostra visita s'estava treballant en la rehabilitació d'una de les places i en la reparació del antic pou (distribuidor d'aigua).
Els seus carrers i places er moments donen la sensació de passejar per un laberint, a mes el fet de que gran part dels carrers a mes d'estrets estiguin tetxats fa que practicament sigui posible recorrer tota la ciutat vella saltant de terrat en terrat.
Com ja haig comentat els antics residents continuen tenin la propietat de les cases, però ara tan sols s'usen algunes com magatzems o en altres casos amb fins turistics. Una posibilitat que ofereix la majoria d'agencies de viatges es que junt a la visita de la ciutat es pugui coneixer l'interior d'una o dos cases i gaudir d'un dinar tipic berber dins d'ella.
Interior d'una casa berber, Ghadames, Libia |
Algunes d'elles funcionen com a petits corrals, i en alguna d'elles podem trobar patis amb petits horts plens de figueres i palmeres plenes de datils. Dins de la ciutat hi ha dos o tres establiments on la casa i el pati s'han acondicionat com petita botiga de queviures on pndre un te o comprar alguna artesania.
En la ciutat nova peró molt proper a la ciutat vella es troba lo que s'anomena el fort, creat en temps de la dominació otomana i ocupat posteriorment per els italians ara alberga el museu etnic de la ciutat. Un tant cutre la veritat, son quatre sales, la primera dedicada a la palmera o la segona mare com se la coneix en aquesta regió, on es pot veure tot lo que es pot arribar a aconseguir d'aquest arbre al que es pot comparar amb el porc ja que del orc i la palmera s'aprofita tot. La fulla per fer vanos i escombres, la fusta dels trons er fer mobles i portes, del interior es trau una mena de llet molt dolça que si fermenta es converteix en licor, a mes els dàtils es mengen i els pinyols es molen i es donen d'aliment al bestiar.
a la segona sala hi ha quatre fòssils i alguns estris records del pas dels romans per aquestes terres, ja que amb l'esplendor de Leptis Magna, Ghadames fou un bastio de la X legió romana.
La tercera es una mostra de la fauna de la regió, alguns d'ells ja extinguits, dissecats i plens de pols.
La quarta es un mostrari de la flora de la regió amb una petita explicació de les utilitats i funcions medicinals o terapèutiques de cada una d'elles. A mes hi ha dos prestatges amb fotos del Ghadames de principis del segle XX i el llibre de recepcio del hotel de la ciutat, amb la signatura de visitants il·lustres com el Zar de Russia, el darrer rei d'Egipte, Whiston Churchill o Jhon Waine i Sofia Loren quant van estar a la ciutat rodant la pelicula Tumbuctu.
Un lloc simpàtic i agradable per prendre un refresc al vespre es un petit cafetó situat a un costat del fort, el dirigeix un marroquí de tracte amable i simpàtic que damunt parla una mica l'espanyol.
En aquesta zona el calor arriba a ser sufocant, nosaltres i vam estar al mes de Juliol i les temperatures arribaven a 46º, lo que feia que per el dia practicament no hagues ningú per el carrer, el moviment començava a les 9 del vespre i les botigues estaven obertes fins mitja nit o mes.
El hotel Alwaha esta dins de la ciutat, encara que se li han fet un parell de remodelacions es bastant obsolet i en la majoria de les habitacions no hi ha aire condicionat que amb les temperatures del lloc es quasi imprescindible, no tant per la nit si no per refugiar-se durant la midga tarda. Recienment han inaugurat un hotel a les afores de la ciutat estil palau marroquí (5*) amb tots els luxes, un preciós pati central amb les habitacions al voltant, i a totes una amplia terrassa. En el moment que i vam anar nomes érem tres persones hostatjades, una verdadera llàstima (Aquest hotel, igual que molts altres depèn directament del ministeri de Turisme).
NALUT (ZONA BERBER)
El cami de Tripoli a Ghadames creua la zona berber, aquesta regió ha sigut constantment maltractada per el govern de tripoli, dons tenen uns trets identificatius diferents dels àrabs. L'ús del idioma i altres simbols d'identitat distintius estan prohibits, encara que no perseguits, esta prohibit ficar noms berbers als nens, i a les escoles i estaments públics nomes s'atén en llengua àrab.
La població berber autòctona s'ha refugiat a les muntanyes, la capital de la regió i ciutat mes important es Nalut, com tenim que passar per el control policial per verificar el itinerari i setllar el passaport aprofitem per veure el sistema de graners tradicional de la zona. El de Nalut es grandiós, una espècie de circol d'uns 5 o 6 metres d'alçada, hermètic, amb una petita entrada, un cop dins un gran pati interior amb un munt de ninxols on cada familia enmagatzemava el gra, tal com va anar creixent la ciutat, anaven engrandint el graner, construint nous ninxols, uns damunt d'altres amb nomes una minúsculaesntrada, just per deixar passar un nen o adolescent.
Interior del graner, Nalut, LIbia |
A mes de Nalut, uns altres polats de la zona berber son Nalaw, Kabaw i Rhaybat, tots estan en la ruta que uneix Tripoli i Ghadames.
LEPTIS MAGNA
La ginda del pastis i joia de la corona de les restes arqueològiques de Líbia, situat a uns 3 km del poble de Al-Khoms, a uns 125 km de Tripoli.
Ciutat d'origen púnic fundada als voltants del 1100 ac. va viure el seu esplendor l'any 193 dc. amb el nombrament com emperador de Roma de Lucio Septimo Severo, que era oriünd d'aquesta ciutat. Com emperador la va afavorir vers altres ciutats, dotant-la de construccions i riqueses que la van convertir en una de les ciutats mes importants del nord d'Africà.
El fet de que desprès del seu abandonament als voltants del segle V dc. no es constrüies damunt cap altra ciutat, aixi com que la majoria de les restes estiguin constrüides amb pedra calcaria han fet que aquestes ruïnes hagin arribat als nostres dies en un excel·lent estat de conservació.
Un detall de l'importancia d'aquestes restes es que es troban completament vallades i a l'entrada es cobra per accedir al jaciment (al contrari de la resta de restes arqueològiques repartides per tot el pais). A l'entrada just al costat de la caseta de pagament i trobem unes quantes parades de records i artesanies, aixi com una bustia de correus (l'unica que vaig veure en tot el viatge), tambe aqui va ser l'unic lloc on ens vam creuar an un grup de turistes (japonesos). El govern a dotat aquestes restes d'unes mesures de manteniment, seguretat i serveis molt diferents a la resta.
Arc de Septimo Severo, Leptis Magna, Libia |
Els frisos del arc son reproduccions, els originals es troben al museu de Tripoli, a les interseccions hi ha àguiles amb les ales desplegades, i al interior se hi oden observar escenes religioses, militars i familiars del emperador.
Continuant cami lo primer que es troba son les termes o banys d'Adrià, avui en dia un dels mes grans i millor conservats del nord d'Africa, la piscina, els vestuaris, dos petites piscines adjuntes, el frigidarium, el sudarium i el leidarium, tot el conjunt en un excel·lent estat de conservació i d'una magnitud i grandària impressionants. A resaltar el magnific estat de conservació de les letrines, aixi com la seva grandària.
Al est dels banys hi trobem el nimfeu o temple de les nimfes, esta bastant deteriorat, encara que veien les restes es pot arribar a veure la grandesa de la construcció. D'aqui surt un carrer anomenat la via columnata, que arribava fins al port, de quasi 40 metres d'amplada estava franquejat per pòrtics, vivendes i botigues, tenia uns 500 metres de llarg.
Fòrum de Severo i la basilica, Leptis Magna, Líbia |
Al costat nord del fòrum es troba la basilica, originalment un palau de justicia, va esser reconvertit en església, tenia dos àbsides en cada costat, una gran nau central i dos naus laterals, columnes de granit roig i el sostre era de fusta.
Restes arqueològiques, Leptis Magna, Líbia |
Restes arqueològiques, Leptis Magna, Líbia |
A la zona del port es distingeixen els fonaments del far (que va arribar a medir 35 metres), el moll oriental amb diversos magatzems i llocs de carga i descarrega. Aqui es troba el temple de la deessa Dolichenus, una deitat siria en honor a l'esposa de Maximo Severo que era d'aquesta nacionalitat.
Davant de l'entrada a les restes de Leptis Magna, creuant la carretera i atrets per l'afluència de turistes darrerament s'han creat diversos restaurants, locals de menjar bastant aceptables, el menjar es bo i el preu normal. Tambe hi ha algunes parades de records i botigues de queviures i fruita.
TRIPOLI (MERCAT DEL PEIX)
Un bon lloc per anar a conèixer i viure l'ambient de la capital es el mercat del port, al vespre arrivan multitud de barquetes de pescadors cargades de peix i tots instalen alli la seva parada. Es pot comprar a bon preu qualsevol dels peixos esposats i portarlos a qualsevol dels restaurants que hi ha a l'entrada i dir com t'agradaria que tel preparin, planxa, fregits, rebosats etc.. Aquestos locals disposen d'aire condicionat i un ampli bufet d'amanides aixi que el bon àpat esta assegurat a preus aceptables.
Mercat del peix, Tripoli, Libia |