2008 Viatge a Libia

Viatge efectuat del 18 de Juliol al 26 de Juliol.
Abans de viatjar a Líbia, cal armar-se de paciència, el país es bastant tancat al turisme i no volen facilitar per a res el accès. Un cop contractat el circuit (en aquelles dates no es podia visitar per lliure i es tenia que anar constantment acompanyats per un guia del país), es te que demanar la visa a l'ambaixada, però abans s'ha de traduir totes les dades del passaport al àrab (això tambe s'ha de fer en una sèrie de traductors reconeguts per l'ambaixada). Entre traducció, visat i despeses de missatgeria calculeu uns 200 euros per passaport.

TRIPOLI
L'aeroport de Tripoli es molt petit, a l'arribada els pocs estrangers que arriben en cada vol, tenen que fer una cua apart de la resta de passatgers. Els tràmits de comprobació del visat i de la carta d'invitació es molt lent, en el nostre cas tant sol havia 5 persones, 3 en el nostre circuit i dos italians que venien a fer unes practiques d'estiu en un jaciment arqueològic, dons ens van tindre en les oficines esperant els vist i plau un hora i mitja.
L'aeroport es troba a uns 25 km de la capital, el taxi va trigar una mitja hora ja que vam tenir que passar un parell de controls. Ens vam allotjar al hotel Assafi (3*), al barri italià, a uns 10 minuts a peu de la plaça verda.
A un costat de la plaça es troba el anomenat palau Roig, que alberga el museu de historia de Líbia, bastant complert, desentona just a l'entrada del museu, trobar-se 2 cotxes, un jeep i un volkswagen (segons el guia eren els cotxes usats per Gadafi durant la revolució). El museu es bastant interessant i esta dividit en diferents èpoques (prehistòria, Líbia antiga, dominació grega, romana, bizantina i àrab), amb una petita saleta dedicada al domini Otomà.

Museu de Historia, Palau Roig, Tripoli, Síria

Varies sales, repartides en tres pisos amb multitud d'objectes, monedes, ceràmica, mosaics, escultures, crida l'atenció el gran arbre petrificat. La visita dura unes 2 o 2h i mitja, i veritablement val la pena, s'agraeix l'aire condicionat, encara que el museu es veu bastant deixat, manca de manteniment, les vitrines estaven plenes de pols, la majoria de les butaques estaven esberlats.
Just darrera el museu, vorejant la costanera del mar es troba el arc de Marc Aureli (practica ment l'única resta arqueològica que queda en peu a la capital), als voltants del arc hi ha 2 o 3 cafeteries amb terrasses amb unes bones vistes d'aquest monument. A l'esquerra del Arc, hi ha el hotel Zenit, un antic caravanserai reconvertit en hotel, completament remodelat, al interior hi ha un menjador grandiós on degustar algun plat de la cuina àrab, a manera d'aperitiu porten uns bols de sopa de verdures, calenta i picant, no acabo d'entendre aquesta costum quant al exterior estan a quasi 40º. ofereixen un menu degustació de menjar libi per uns 15 euros aproximadament.
Bastant proper es troba la Medina o socó, es bastant gran, i s'agraeix que els comerciants te deixin tranquil i no es tirin damunt cada cop que veuen passar algu com fan en altres basars tipus Egipte o Turquia. Al oest de la Medina es troba la mesquita Gurgi, es petita, de 9 columnes, i es de les poques que es poden visitar, molt bonica, amb preciosos treballs de marqueteria i enrajolat.

BENGASI

Situada a uns 1100 km de Tripoli, amb mes d'un milio d'habitants es la segona ciutat en importancia de Libia. L'avio triga quelcom mes d'una hora en arribar, tant sols ficar els peus en el aeroport ja veus que hi ha una diferencia abismal amb el de la capital, tot esta molt deixat, brut, falten infraestructures. Segons ens comenta el guia aixo es degut a una mena decastig er part del govern central dons des de aquesta zona del pais ha hagut alguns intents de derrocar a Gadafi del poder.
A uns 80 km de Bengasi es troba la ciutat de Tolemaida, poble fantasma, ja que la poblacio autoctona s'ha traslladat a unes vivendes noves fetes per el govern a les afores de l'antiga ciutat. Les poques vivendes que queden ocupades ho estan per emigrants de Tunis, Txad o Egipte. A les afores es troben les restes arqueològiques de l'antiga colònia grega Ptolonais, val la pena fer-hi una visita per veure les grans cisternes, el palau de les columnes i el arc de Constanti (aquest darrer es troba en un estat bastant deteriorat)

QAR LIBIA
A uns 65 km al est de Tolemaida es troba la ciutat de Qar Libia, Qar en àrab significa fort emmurallat, aquest data del segle VI dc. Epoca bizantina baix el regnat de Justinià I. Son dos petites esglesies que va esser descobertes per casualitat, al desenterrar-les els treballadors van descobrir la millor col·lecció de mosaics del nord d'Africà. 50 mosaics d'un metre quadrat cada un, preciosos, estan exposats en fileres de 5, amb representacions de Deus mitològics, fauna, flora, rius e inclús hi ha una de les poques representacions existents del far d'Alexandria (mosaic nº 48) amb el deu Helis a la punta de la torre amb l'espasa cap a ball.

Exposicio de mosaics, Qar Libia, Libia

WADI AL KUF
Al est de Qar Libia, entre les poblacions d'Apollonia i Al Beida, un monòlit de pedra amb pòster i retrato inclosos ens recorda la resistencia del lider libi Omar al Muktar a la ocupació italiana, part de la pelicula que narra aquets fets (El lleó del dessert, Antoni Quin i Oliver Reed) va esser rodada en aquestos paratges. Un sorprenent pont molt modern creua la vall i des de dalt es ot observar les coves on s'amagaven els guerrillers. La tornada s'acostuma a fer per la carretera vella que creua la vall i així poder veure l'antic pont de ferro construit per l'exèrcit italià. Es un trajecte d'uns 8 km que val la pena fer i practicament tots els guies proposen de fer aquesta excursió.

APOL·LÒNIA
 Apol·lònia fou una de les cinc ciutats de la pentapolis grega de Cirenaica, inicialment servia com a port per a la ciutat de cirenne.  Va esser creada al segle VII ac. i amb el temps va arribar a rivalitzar amb magnitud i poder amb la mateixa Cirenne. A destacar les restes de dos de les cinc esglésies que va arribar a tindre en època bizantina (l'occidental i la central) aixi com el teatre grec, els banys bizantins i el palau del Dux. Es calcula que solsamènt esta al descobert un 20% del total de les restes.

Teatre Grec, Apol·lònia, Libia

A uns 100 metres escassos de l'entrada del jaciment arqueòlogic es troba l'hotel Al Manarà, molt nou, l'havien inaugurat feia menys d'un any. Habitacions amplies i comodes amb tots els serveis. El personal del hotel es super amable i educat. Des de la terrassa de les habitacions hi ha unes magnifiques vistes al mar i a les restes arqueologiques.

L'ATRUN
Ruines de dos esglésies d'època bizantina i una necropolis a 9 km de distancia d'una població anomenada Ras Al Hilal (a uns 35 km de Susah), restes en molt bon estat de conservació, l'església occidental en l'alt d'un risc, amb uns magifics pilars de marbre.

Restes de l'esglesia d'època bizantina, L'Atrun , Libia

La visita a aquestes restes val molt la pena dons com ja haig comentat es troben en un excelent estat de conservacio. A uns 150 metres es troba l'esglesia oriental, de mida mes gran però en un pitjor estat de conservació. Entre les restes de les dos esglesies hi ha una sèrie de tombes excavades a la roca. Recientment es va descobrir el costat de l'església oriental les restes d'una vivenda la qual es creu era la vivenda dels cuidadors de les esglesies i el cementiri.

CIRENNE
Ciutat grecoromana, impacta la grandària i magnitud de les restes, si damunt t'expliquen que tant sols esta al descobert el 10%, es bastant dificil fer-te una idea de lo que es pot arribar a trobar en aquest indret. Cirenne va esser catalogada com patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 1987.

Porta del Temple d'Apol·lo, Cirenne, Libia

Lo primer que veus de les restes es el gimnàs, majestuós, i molt ben conservat, amb les termes i sales adjacents que per les seves mides dona una idea de lo majestuos del lloc. Just darrera es troba la casa de Jason magno, suprem sacerdot d'Apol·lo, encara es conserven els mosaics que cobrien tota la casa (sols i parets). A cada pas que dones vas sorprenente de la magnitud de les restes i el seu bon estat de conservació. L'àgora, el fòrum, restes de vivendes i botigues fins arribar a la part sacra de les ruines del santuari d'Apol·lo.
El lloc on diuen va comencar el naixement de la ciutat, el lloc on es van instalar originalment els colons arribats de Grecia son unes grutes amb unes fons naturals  que els grecs van saber aprofitar perfectament. Just al costat es troba l'anomenat bany de les verges, una coba excavada a la roca que mitjançant unes canalitzacions servien per al bany i purificació de les vestals, digna de veure amb les mes de setanta banyeres esculpides a la roca i l'originalitat de la distribució de l'aigua. Tambe es digne de parar-se a fer-hi una visita l'odèon i uns banys públics perfectament conservats.
La magnitud de les restes de Cirenne les tens al visitar el temple de Zeus, a uns 4 km de distancia (es creu que tot aquest terreny esta ple de restes arqueològiques per desenterrar), grandios, amb unes columnes enormes i molt ben conservat. Just al costat acabaven de descobrir un circ o anfiteatre, llastima del desinterès que mostra el govern en aquest sentit, esta tot molt de deixat, sense cap tipus de vigilancia i ple d'escombreries (llaunes, ampolles, papers etc..), lo millor es que al no haber quasi turisme pots gaudir de les restes quasi per a tu sol.

Temple de Zeus, Cirenne, Libia

Al costat de les rüines es troba la necròpolis de la ciutat, entre 7000 i 9000 tombes de tots tipus i mides, ninxols, excavades a la roca, a terra, enforma de torre o tumuls que donen fe de la importancia de la ciutat i de les diferents civilitzacions que la han poblat, hel·lenica, romana, bizantina.

AL BAYDA
Es el nom d'una ciutat a uns 50 km de Cirenne, ja vaig comentar al comencament d'aquest viatje que no es pot anar per lliure a Libia, ho tens que fer amb agencia, xofer i guia del pais i donar un itinerari detallat, cada dos dies tens que anar a uns llocs predeterminats per segellar el passaport a la comandancia de policia i comprobar que el recorregut original es desarrolla com estaba previst.
Passem aqui el control policial, aquesta ciutat es famosa per ser la ciutat natal de les esposes (3) de Gadafi, el nom significa "la blanca", amb 150.000 habitants es veu molt mes neta i cuidada que la resta de les ciutats de la zona.
Continuem viatge a Bengasi per pendre l'avio de tornada a Tripoli.

SABRATHA
A uns 70 km a l'oest de Tripoli es troben les restes arqueològiques de Sabratha, ciutat d'origen púnic, va viure el seu màxim esplendor durant la dominació romana. aquestes restes estan declarades patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO des de 1982. Crida l'atenció el temple de Bes, les termes i banys junt al mediterrany ambunes precioses vistes al mar, en moltes estances encara es poden observar molt ben conservats uns magnifics mosaics. Hi ha un munt de llocs per visitar, la cúria, el temple de Isis, la basilica de Justinià, el temple dels Antonins, el temple del fos sud, el forum i alguns mes que te fan veure la magnitud e importancia d'aquesta ciutat, pero la verdadera cirera del pastis es el meravellos teatre roma, el mes gran del nord d'Africà que es conserva en un excel·lent grau de conservació.

Teatre Roma, Sabratha, Libia

Sabratha es a demes  un lloc turistic de primer ordre, dons a menys d'un km hi ha una magnifica platja amb aigua cristal·lina i una sorra finissima, on s'acaben d'obrir un parell d'hotels amb tots els serveis, en la platja encara es poden observar una mena de barracons de fusta que feien els serveis d'atencio turistica molt rudimentaris fins fa poc temps als libis que venien aqui des de la capital per gaudir de la platja. Es un lloc ideal per desconectar i relaxar-se un parell de dies.

GHADAMES
Situada a uns 500 km al sud de Tripoli, molt propera a la conjunció fronterera de Libia amb tunis i Algèria, Ghadames es un oasis en el vell mig del desert que evidencies arqueologiques han demostrat que ja estaba habitada al menys 3500 anys ac.
La seva major època d'esplendor va esser entre els segles XVII i XVIII com centre caravaner i amb el tràfic d'esclaus arriban a comtar amb mes de 100000 habitants dels que nomes en resten 10000 en l'actualitat.

Ciutat Vella de Ghadames, Ghadames, Libia

 Actualment la ciutat vella esta deshabitada i tots els habitants van esser traslladats a ocupar unes vivendes de nova cosntrucció fetes just al costat per el govern de Gadafi amb l'ajuda dels diners procedents del petroli i per poder conservar la ciutat tal com era al esser nombrada patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 1983. Un altre motiu del trasllat es que per el complex tipus de construcció, materials i estructura d'aquestes vivendes en una gran majoria de casos no disposen d'aigua potable, llum electrica ni clavegueram, aixi que es va decidir fer una ciutat nova i deixar l'antiga com estaba.
La ciutat vella esta completament amurallada, per visitar-la a mes de pagar una taxa d'entrada es obligatori fer-ho acompanyat d'un guia local. Es una meravella de pau i tranquil·litat passejar per la ciutat vella amb la seva singular estructura. edificis, carrers, carrerons, places semiobertes. A mes de la construcció de la nova ciutat, com contra prestació a la denominació de patrimoni per part de la UNESCO, el govern tambe es va comprometre a fer una rehabilitació i manteniment de la ciutat. En el moment de la nostra visita s'estava treballant en la rehabilitació d'una de les places i en la reparació del antic pou (distribuidor d'aigua).
Els seus carrers i places er moments donen la sensació de passejar per un laberint, a mes el fet de que gran part dels carrers a mes d'estrets estiguin tetxats fa que practicament sigui posible recorrer tota la ciutat vella saltant de terrat en terrat.
Com ja haig comentat els antics residents continuen tenin la propietat de les cases, però ara tan sols s'usen algunes com magatzems o en altres casos amb fins turistics. Una posibilitat que ofereix la majoria d'agencies de viatges es que junt a la visita de la ciutat es pugui coneixer l'interior d'una o dos cases i gaudir d'un dinar tipic berber dins d'ella.

Interior d'una casa berber, Ghadames, Libia

Aquestes cases acostumen a ser algunes de les que ja estan completament rehabilitades, normalment consten de 3 pisos d'alçada, el primer amb l'entrada des de el carrer dona lloc a una mena de petit magatzem, per unes escales s'accedeix a la segona planta que fa les funcions de salo dormitori i pot contar amb un o dos annexes (petites estances), i al tercer pis es ja la part del terrat on es cuina i serveix de dormitori quant fa molta calor.
Algunes d'elles funcionen com a petits corrals, i en alguna d'elles podem trobar patis amb petits horts plens de figueres i palmeres plenes de datils. Dins de la ciutat hi ha dos o tres establiments on la casa i el pati s'han acondicionat com petita botiga de queviures on pndre un te o comprar alguna artesania.
En la ciutat nova peró molt proper a la ciutat vella es troba lo que s'anomena el fort, creat en temps de la dominació otomana i ocupat posteriorment per els italians ara alberga el museu etnic de la ciutat. Un tant cutre la veritat, son quatre sales, la primera dedicada a la palmera o la segona mare com se la coneix en aquesta regió, on es pot veure tot lo que es pot arribar a aconseguir d'aquest arbre al  que es pot comparar amb el porc ja que del orc i la palmera s'aprofita tot. La fulla per fer vanos i escombres, la fusta dels trons er fer mobles i portes, del interior es trau una mena de llet molt dolça que si fermenta es converteix en licor, a mes els dàtils es mengen i els pinyols es molen i es donen d'aliment al bestiar.
a la segona sala hi ha quatre fòssils i alguns estris records del pas dels romans per aquestes terres, ja que amb l'esplendor de Leptis Magna, Ghadames fou un bastio de la X legió romana.
La tercera es una mostra de la fauna de la regió, alguns d'ells ja extinguits, dissecats i plens de pols.
La quarta es un mostrari de la flora de la regió amb una petita explicació de les utilitats i funcions medicinals o terapèutiques de cada una d'elles. A mes hi ha dos prestatges amb fotos del Ghadames de principis del segle XX i el llibre de recepcio del hotel de la ciutat, amb la signatura de visitants il·lustres com el Zar de Russia, el darrer rei d'Egipte, Whiston Churchill o Jhon Waine i Sofia Loren quant van estar a la ciutat rodant la pelicula Tumbuctu.
Un lloc simpàtic i agradable per prendre un refresc al vespre es un petit cafetó situat a un costat del fort, el dirigeix un marroquí de tracte amable i simpàtic que damunt parla una mica l'espanyol.
En aquesta zona el calor arriba a ser sufocant, nosaltres i vam estar al mes de Juliol i les temperatures arribaven a 46º, lo que feia que per el dia practicament no hagues ningú per el carrer, el moviment començava a les 9 del vespre i les botigues estaven obertes fins mitja nit o mes.
El hotel Alwaha esta dins de la ciutat, encara que se li han fet un parell de remodelacions es bastant obsolet i en la majoria de les habitacions no hi ha aire condicionat que amb les temperatures del lloc es quasi imprescindible, no tant per la nit si no per refugiar-se durant la midga tarda. Recienment han inaugurat un hotel a les afores de la ciutat estil palau marroquí (5*) amb tots els luxes, un  preciós pati central amb les habitacions al voltant, i a totes una amplia terrassa. En el moment que i vam anar nomes érem tres persones hostatjades, una verdadera llàstima (Aquest hotel, igual que molts altres depèn directament del ministeri de Turisme).

NALUT (ZONA BERBER)
El cami de Tripoli a Ghadames creua la zona berber, aquesta regió ha sigut constantment maltractada per el govern de tripoli, dons tenen uns trets identificatius diferents dels àrabs. L'ús del idioma i altres simbols d'identitat distintius estan prohibits, encara que no perseguits, esta prohibit ficar noms berbers als nens, i a les escoles i estaments públics nomes s'atén en llengua àrab.
La població berber autòctona s'ha refugiat a les muntanyes, la capital de la regió i ciutat mes important es Nalut, com tenim que passar per el control policial per verificar el itinerari i setllar el passaport aprofitem per veure el sistema de graners tradicional de la zona. El de Nalut es grandiós, una espècie de circol d'uns 5 o 6 metres d'alçada, hermètic, amb una petita entrada, un cop dins un gran pati interior amb un munt de ninxols on cada familia enmagatzemava el gra, tal com va anar creixent la ciutat, anaven engrandint el graner, construint nous ninxols, uns damunt d'altres amb nomes una minúsculaesntrada, just per deixar passar un nen o adolescent.

Interior del graner, Nalut, LIbia

El de Nalut consta de mes de 300 d'aquestos ninxols i es troba ubicat al vell mig de la ciutat antiga on la majoria de cases estan excavades dins de la roca. Algunes son de tal magnitud que albergaven a 3 o mes families.
A mes de Nalut, uns altres polats de la zona berber son Nalaw, Kabaw i Rhaybat, tots estan en la ruta que uneix Tripoli i Ghadames.

LEPTIS MAGNA
La ginda del pastis i joia de la corona de les restes arqueològiques de Líbia, situat a uns 3 km del poble de Al-Khoms, a uns 125 km de Tripoli.
Ciutat d'origen púnic fundada als voltants del 1100 ac. va viure el seu esplendor l'any 193 dc. amb el nombrament com emperador de Roma de Lucio Septimo Severo, que era oriünd d'aquesta ciutat. Com emperador la va afavorir vers altres ciutats, dotant-la de construccions i riqueses que la van convertir en una de les ciutats mes importants del nord d'Africà.
El fet de que desprès del seu abandonament als voltants del segle V dc. no es constrüies damunt cap altra ciutat, aixi com que la majoria de les restes estiguin constrüides amb pedra calcaria han fet que aquestes ruïnes hagin arribat als nostres dies en un excel·lent estat de conservació.
Un detall de l'importancia d'aquestes restes es que es troban completament vallades i a l'entrada es cobra per accedir al jaciment (al contrari de la resta de restes arqueològiques repartides per tot el pais). A l'entrada just al costat de la caseta de pagament i trobem unes quantes  parades de records i artesanies, aixi com una bustia de correus (l'unica que vaig veure en tot el viatge), tambe aqui va ser l'unic lloc on ens vam creuar an un grup de turistes (japonesos). El govern a dotat aquestes restes d'unes mesures de manteniment, seguretat i serveis molt diferents a la resta.

Arc de Septimo Severo, Leptis Magna, Libia

Al entrar lo primer que veu el visitant es el majestós arc de Septimo Severo, únic al mon amb tres escalons per evitar la circulació amb carros, obligant-los a fer una mena de rotonda, quatre pilars impressionants flanquejats per columnes corínties, el sostre voltat dona mostra de la magnificència del monument.
Els frisos del arc son reproduccions, els originals es troben al museu de Tripoli, a les interseccions hi ha àguiles amb les ales desplegades, i al interior se hi oden observar escenes religioses, militars i familiars del emperador.
Continuant cami lo primer que es troba son les termes o banys d'Adrià, avui en dia un dels mes grans i millor conservats del nord d'Africa, la piscina, els vestuaris, dos petites piscines adjuntes, el frigidarium, el sudarium i el leidarium, tot el conjunt en un excel·lent estat de conservació i d'una magnitud i grandària impressionants. A resaltar el magnific estat de conservació de les letrines, aixi com la seva grandària.
Al est dels banys hi trobem el nimfeu o temple de les nimfes, esta bastant deteriorat, encara que veien les restes es pot arribar a veure la grandesa de la construcció. D'aqui surt un carrer anomenat la via columnata, que arribava fins al port, de quasi 40 metres d'amplada estava franquejat per pòrtics, vivendes i botigues, tenia uns 500 metres de llarg.

Fòrum de Severo i la basilica, Leptis Magna, Líbia

Un altre monument a destacar es el fòrum de Severo o fòrum nou, medià 100 metres de llarg per 60 metres d'ample. el paviment era de marbre, es troba en un magnific estat de conservació, a destacar la multitud de caps de medusa que decoraven les fatxades entre els pòrtics, cap tambe resaltar l'excel·lent acustica des de el fòrum.
Al costat nord del fòrum es troba la basilica, originalment un palau de justicia, va esser reconvertit en església, tenia dos àbsides en cada costat, una gran nau central i dos naus laterals, columnes de granit roig i el sostre era de fusta.

Restes arqueològiques, Leptis Magna, Líbia

Restes arqueològiques, Leptis Magna, Líbia

Al nord de la basilica un cami condueix a la via triunfal (cardo màxim) de nord a sud de la ciutat fins arribar a la porta bizantina. En aquest lloc es poden observar moltes reproduccions fal·liques just a la dreta de la porta, lo que podria indicar que en aquest lloc s'ubicaven varis prostibuls.
A la zona del port es distingeixen els fonaments del far (que va arribar a medir 35 metres), el moll oriental amb diversos magatzems i llocs de carga i descarrega. Aqui es troba el temple de la deessa Dolichenus, una deitat siria en honor a l'esposa de Maximo Severo que era d'aquesta nacionalitat.

Unes de les restes mes estranyes de Leptis es esl mercat, dos vestíbuls octogonals de 25 metres de diàmetre cada un, se suposa que el del nord era dedicat al comerç de teixits i pells, en una pedra hi ha una reproducció de les mesures. El del sud estaba dedicat al comerç de fruites i verdures. Uns altres llocs de distrubució al voltant del pòrtic eren ocupats per diversos venedors ambulants.
Davant  de l'entrada a les restes de Leptis Magna, creuant la carretera  i atrets per l'afluència de turistes darrerament s'han creat diversos restaurants, locals de menjar bastant aceptables, el menjar es bo i el preu normal. Tambe hi ha algunes parades de records i botigues de queviures i fruita.

TRIPOLI  (MERCAT DEL PEIX)
Un bon lloc per anar a conèixer i viure l'ambient de la capital es el mercat del port, al vespre arrivan multitud de barquetes de pescadors cargades de peix i tots instalen alli la seva parada. Es pot comprar a bon preu qualsevol dels peixos esposats i portarlos a qualsevol dels restaurants que hi ha a l'entrada i dir com t'agradaria que tel preparin, planxa, fregits, rebosats etc.. Aquestos locals disposen d'aire condicionat i un ampli bufet d'amanides aixi que el bon àpat esta assegurat a preus aceptables.

Mercat del peix, Tripoli, Libia

2007 Viatge a Siria

Viatge efectuat del 07 de Juliol al 14 de Juliol de 2007
DAMASC
L'aeroport de Damasc es troba a 26 km de la capital, normalment els taxis trigant una mitja hora ja que el tràfic es bastant intens. A mig camí entre l'aeroport i Damasc es troba l'hotel Ebla Chan Palace (5*), nou molt net, amb totes les comoditats i serveis, solament el personal desllueix, sempre amb males cares, sempre enfadats, com si el servei que fan tu no el paguessis o ells no el cobressin. El però es lo lluny que esta del centre de Damasc, l'hotel tu un servei de transport gratuït fins a un altre hotel de la mateixa cadena al centre de Damasc. D'aquest hotel surten a les 8'30, 10'30, 13, 16'30, 18, 18'30, 20'30 i 23h, la tornada des de l'hotel del centre es una hora mes tard.
El centre neuràlgic i comercial de la ciutat es el basar Hamidaye, grandiós,existent des de l'any 1870, va començar com un recinte tancat d'un kilòmetre de llargada però amb el temps s'han anat creant parades als carrers i carrerons dels voltants i com deia abans s'ha fet grandiós jutjant-se pràcticament amb el mercat d'artesanies que es troba al costat de la mesquita de Sulaiman o dels Omeies, on es troba el mausoleu de Saladino per un costat, el Palau Azem per un altre i el mercat al mig.

Una de les entrades del Basar Hamidaye, Damasc, Siria

Tot el mercat es troba dividit en sectors i carrers, un sector dedicat exclusivament a joieries i treballs en argent i or, l'altre a tot tipus de treballs de marqueteria, un altre a joguines, especies, roba, calçat, paraments de la llar, tot en sectors ben definits i diferenciats. Una de les diferencies notables d'aquest mercat amb d'altres pareguts al orient mitja es que pots passejar tranquil·lament i mirar els aparadors i mercaderies sense que ràpidament el botiguer vingui corrent a oferir-te els seus serveis.
La mesquita dels Omeies es troba just en un extrem del basar, edifici majestuós que val molt la pena visitar, compta amb uns bonics mosaics a la fatxada exterior, un gran pati interior, perfectament distribuit i decorat, Dins d'aquesta mesquita diuen que hi ha la relíquia del cap de San Joan Baptista

Pati interior, Mesquita dels Omeies, fatxada d'entrada al oratori, Damasc, Síria

A un costat de la mesquita esta la tomba mausoleu de Saladino, que va esser el cabdill àrab que va conquistar Jerusalem als creuats. Es una petita estança on hi ha dos sarcòfags, l'original de fusta on diuen que hi ha les seves despulles i al costat un altre de marbre, regal del Kàiser Guillem II al govern Otomà.
Prop del mercat tambe hi trobem el Palau Azem, alau del segle XIX, serveix per a fer-se una idea de la distribució i decoració d'una típica vivenda d'una família acomodada siri/àrab.
Damasc com a ciutat deixa molt que desitjar, bruta i bastant caòtica, el casc antic (patrimoni de la humanitat de la Unesco des de l'any 1979), esta deixat, brut i la majoria en runes, (ens van comentar que al esser patrimoni de la humanitat el govern a prohibit fer qualsevol tipus d'obra, tant de millora com de reforma) en alguns llocs dona la sensació que la teulada o la casa pot caure damunt teu en qualsevol moment.
Un lloc que no es pot deixar de visitar es el museu d'arqueologia, dividit en varies estances que representen les diferents èpoques (assirià, palmirenya, romana, àrab), bastant fluix, però tant sols per visitar els jardins interiors i el edifici val la pena la visita.

PALMIRA
A uns 210 km de Damasc, al vell mig del desert es troba la ciutat de Palmira, un oasis compost per un milió i mig d'arbres (palmeres, oliveres i magraners majorment). En l'actualitat la ciutat te el nom de Tadmor i subsisteix especialment gracies al nombrós turisme atret per les seves monumentals restes arqueològiques.
Palmira ja existia el segle X abans de Crist, i la Biblia parla de ella en temps de Salomó. Va esser annexionada al imperi roma l'any 64 ac i sempre va gaudir d'una certa autonomia. No va esser fins l'any 266 dc que gaudiria del seu màxim esplendor gracies a la reina Zenobia.

Gran Columnata, Palmira, Síria

Les restes son bastant grans, abastant una considerable extensió de terreny, potser lo mes importat e interessant sigui el temple de Bel ( probablement per això és l'unic lloc de les restes on es cobra entrada per accedir-hi).
Començant a construir l'any 80 dc va trigar mes d'un segle en esser acabat. Bel  (que significa amo) es un deu d'origen Babilònic (fenici / cananeu), era el governant del univers, protector dels deus, del sol i de la lluna.
Les restes estan bastant ben conservades, a mes del temple en si, esta tambe molt ben conservada el passeig dels sacrificis, amb seients en forma de graons per observar des de l'entrada al recinte del temple fins al altar de sacrificis del bestiar a sacrificar.
La grandesa del Temple es espectacular, així com el diàmetre de les seves columnes, tres persones amb els braços estirats no arriben a envoltar-la.
Les restes arqueològiques de Palmira van esser catalogades com patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 1980.
Al costat del temple es troba l'arc del Triomf que dona pas a la gran columnata de 1'3 km de llargària. També son dignes de visita l'agora i el teatre amb capacitat per a 5000 persones i amb una acústica excel·lent, així com les termes de Dioclecià, a un costat de la gran columnata, no es molt lo que queda en peu, en totes les restes s'observa bastant deixadesa i manca de conservació.

Arc del Triomf, Palmira, Síria

Interior del temple de Bel, Palmira, Síria

Gran columnata, Palmira, Síria

TADMOR
El poble en si no es gran cosa, un carrer principal amb un vell hotel que ara dona servei a motxileros (Hotel Villa Palmira 3*), bona relació qualitat/preu, just al costat hi ha un cafeti botiga de queviures que el seu propietari parla molt be l'espanyol, es molt fanàtic del barça i sempre va vestit amb la camiseta del barça. dins de la botiga hi ha una gran bandera del barça i un altra de Catalunya. Un altre hotel a la ciutat es el hotel Zenobia, a l'entrada de la ciutat a l'esquerra. Lloc amb encant, servei atent i servicial, una esplèndida terrassa. Els hotels de 4* i 5* estan situats a les afores de la ciutat, a la costa que ve de la carretera principal fins l'entrada de la ciutat.
Quelcom típic es anar a un mirador proper des de on hi ha unes esplèndides vistes de les restes arqueològiques i de allí pujar a una muntanyeta per veure la posta de sol.

LA VALL DE LES TOMBES

Tomba de Elabel, vall de les tombes, Síria

Prop de les restes arqueològiques de Palmira (uns 20 km) es troba el anomenat vall de les tombes, amb dos tipus de tombes molt diferenciades
Aquí es un dels pocs llocs del mon on es troben tombes en forma de torre, la millor conservada es la de Elabel de l'any 100 dc, consta de planta baixa i quatre pisos superiors, d'uns 15 metres d'alçada te capacitat per a 200 nínxols.
Un altra forma de tomba mes convencional es els hipogeus, la mes coneguda i ben conservada es la dels tres germans. Excavada a la roca te forma de creu, normalment la part central es destinada als membres de la família i els laterals es llogaven a altres families que no es podien permetre el luxe de tenir-ne una de pròpia, així feien front als costos de construcció i manteniment. En el cas de les persones mes riques les lloses tenien una escultura de cos sencer de la persona allí enterrada, en el cas de les mes pobres tan sols estava esculpit el rostre.

Interior de la tomba dels tres germans, Vall de les tombes, Síria

CRAC DE LOS CABALLEROS
Junt amb Palmira, es una de les visites obligades de qualsevol viatger que visiti Síria, situada a 200 km de Damasc i a 40 km de Homs, el poble on esta situat el castell es diu Al Hosn, quasi al límit amb la frontera amb el Líban, es va començar a construir l'any 1031 i a pesar dels quasi 1000 anys transcorreguts el estat de conservació es excel·lent.
Consta de dos diferents línies de fortificacions, l'exterior, una muralla protegida per torres i el anell interior (entre ambdues es troba un fos que envolta completament l'anell interior).

Crac de los Caballeros, Al Hosn, Síria

Construïda originalment per el califa d'àlep per protegir el camí que anava de Àlep a Trípoli (Líban) va esser conquerida per els creuats l'any 1100 i va estar controlada per l'ordre dels hospitalaris com lloc de protecció dels peregrins que anaven a terra Santa fins aproximadament l'any 1270.
El castell es immens, a la planta baixa es troben les quadres, amb capacitat per a mes de 400 cavalls, les estances, el forn, la cuina, els dipòsits d'oli, d'aliments, tot grandiós, fa que te preguntis com van arribar a construir-lo.
Del castell al poble hi ha uns 10 km, però atrets per la gran quantitat de turistes que visiten el castell han aparegut per als voltants infinitat de parades amb artesanies o refrescs, tan dins com fora del castell.

Desgraciadament a l'hora d'escriure aquest bloc el Crac de los Caballeros s'ha trobat en mig de la guerra que pateix Síria, durant 2 anys va estar sota el poder del estat Islàmic, lo que va fer que fos durament bombardejat per l'aviació siriana. Avui en dia esta completament derruït. 

LES CIUTATS MORTES
Al nord de Síria, al est de la ciutat d'Àlep es troben les denominades ciutats mortes. Creades en època bizantina entre els segles II i IV dc, esta format per un grup d'unes 500 ciutats abandonades totes en el mateix espai de temps sense cap motiu aparent. Es pensa que podia esser causat per l'aparició de la pesta o una invasió de tropes enemigues. En la majoria dels casos l'estat de conservacio d'aquestes ciutats es magnifica.
El conjunt arquitectònic de les ciutats velles del nord de Síria va esser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 2011.

Ciutats mortes del nord de Síria, Síria

Sínies, Hama, Síria

HAMA
Un altra visita obligada al viatjar per Síria, es la ciutat de Hama i les seves famoses sínies. Hama es la quarta ciutat de Síria despres de Damasc, Àlep i Homs, conta amb uns 700 mil habitants.
Son una sèrie de sínies al llarg del riu Orontes al seu pas per la ciutat per ajudar en la canalització i distribució de l'aigua del riu a la ciutat, tant per a usos domèstics com agrícoles.
La sínia mes gran te un diàmetre de 20 metres, actualment no estan en funcionament i tant sols compleixen una funció estàtica i de reclam turístic.Les sínies de Hama van esser declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 1999.

ÁLEP
Segona ciutat de Síria, i capital econòmica del país. Al meu parer mes moderna, dinàmica i bonica que Damasc. L'entramat de carrers, carrerons i places del casc antic es preciós. Dona goig passejar per els carrers del barri cristià o armeni (es calcula que un 25% de la població es de confessió cristiana, majoritàriament armenis arribats a la ciutat a principis del segle XX despres del genocidi). El seu basar es mes gran que el de Damasc i sembla millor organitzat.
Just davant del basar es troba la famosa ciutadella d'Àlep, exemple de construcció militar àrab per resistir l'avanç dels creuats, els quals van assetjar dos cops la ciutat, però mai la van arribar a conquerir. Els darrers en fer-hi un us militar for-en els francesos fins que Síria va assolir la independència. En aquesta part es on hi ha els fonaments primaris de la formació de la ciutat.

Ciutadella d'Àlep, Àlep, Síria

Àlep te una llarga historia, dons ja existia l'any 1800 ac. A traves de l'historia sempre ha sigut una ciutat amb gran importància dins de la ruta de la seda, com a nexe d'unió entre la costa mediterrània i les terres del riu Eufrates, va esser la primera capital del imperi assiri.
Una visita obligada a la ciutat d'Àlep es la famosa torre del rellotge, edifici de l'antiguitat que marca els límits entre la ciutat antiga i la moderna.
Un altra visita obligada es la gran mesquita dels Omeies, grandiosa, destaca el seu ampli pati ple de columnes, i la torre o Almenar de quasi 50 metres de altura. El sols del pati estan enrajolats amb basalt negre i pedra groga, aconseguint mil i una formes geomètriques diferents que son una meravella per als ulls.

Pati interior de la mesquita dels Omeies, Àlep, Síria

També si os resta temps val la pena anar a visitar el museu arqueològic, sempre segons el meu parer millor que el de Damasc, l'unic punt negatiu es que s'han centrat majorment en aspectes de l'època del Islam antic, en detriment d'altres cultures com la sunnita, assirià, hittita o grega, que potser van estar mol mes temps en la regió.
La ciutat antiga d'Àlep va esser inscrita com a patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 1986. L'any 2013 es va inscriure com a patrimoni de la humanitat en perill.

2006 Viatge a Turquia

Viatge efectuat del 10 de Juny al 17 de Juny del 2006
Viatge programat, mala impressió de l'agencia tan sols començar. Estem citats al aeroport a les 18'45h i ells no van aparèixer fins les 20'10h. El vol va esser amb la companyia turca Pegasus, al·lucinant, mes d'una hora en pista sense desplegar i l'aire condicionat no funcionava. El vol dura 4h i no donen ni un got d'aigua, si demanes un ampolla d'aigua te cobren 2 euros. Al arribar a Turquia el responsable dels visats  no havia arribat i vam tenir que esperar tons amuntonats en una saleta mes de mig hora. Com els problemes mai venen sols , me van ficar dins d'un circuit del que havia contractat.

NEVSEDIR (CAPADOCIA)
Descontrol total al aeroport, despres d'esperar mitja hora a que aparegués el responsable dels timbres del visats, vam anar passant el control policial, Debian esser unes 80 persones en diferents circuits, com dic descontrol,gent cap a la dreta, ara cap a l'esquerra, aquí si, aquí no, vam arribar a les 2 del mati i arribàvem al hotel passades les 5, i això que el trajecte en bus del aeroport al hotel devien ser 20 minuts.

Hotel Dinner Ressort (4*), vist des de fora ho pot aparentar però un cop veus les habitacions ten adones que aquest hotel a Espanya no arribaria ni a 3* (la llum feia contacte, l'aire condicionat no funcionava, i el suport del paper higiènic estava trencat), vaig arribar a la conclusió que potser hagués valgut la ena pagar un petit suplement hi ha Capadocia anar a un hotel de 5*

GORENNE
Desplaçament d'uns 20 minuts en autobús per visitar l'anomenat museu al aire lliure, nombroses coves excavades a la roca per els eremites, decorades amb dibuixos d'indole religiosa. Ni ha de tots gustos, grans i petites. A l'entrada al complex hi ha un petit museu dirigit per el patronat de turisme de Capadocia que tambe fa les funcions de botiga de records.
Després es continua viatge fins a les valls de Aucilar i Gobercinik per visitar les famoses "xemeneies de les fades",  estranyes formacions que pareixen bolets, estan excavades i en moltes de elles encara avui en dia hi ha gent vivint dins. Pareix que per la seva formació geològica son indrets frescos al estiu i guarden la calor al hivern.
El parc nacional de Gorenne i els llocs rupestres de Capadocia son patrimoni cultural de la humanitat per Unesco des de 1985
Continuem viatge d'una mitja hora fins a la ciutat de Uchibar, famosa per la seva ciutat subterrània. En l'antiguitat aquesta zona va esser habitada per comunitats cristianes que per protegir-se dels seus enemics van construir la ciutat sota terra en forma de laberint, esta formada per corredors i estances i cada tant va descendent, aquesta arriba a una profunditat de 4 nivells, però ni ha d'altres que en tenen 6 i 7.
en aquest lloc fora del programa l'agencia et dona la possibilitat de contractar una excursió en globus aerostàtic per tindre una visió des de l'aire de la zona, es bastant car, 140 euros per persona (15/20 minuts)
i es fa de matinada cap a les 5 o 5'30h. (uns companys la van fer i me van dir que era cara però que la panoràmica valia la pena). Si os aixequeu d'hora tan sols la visió del cel plena de globus ja val la pena per si sola.

Globus sobre les xemeneies de fades, Gorenne, Capadocia; Turquia

Un altra possibilitat fora de programa es l'assistència a un sopar espectacle folklòric (preu 30 euros), es representa dins d'una cova "Xemeneia de fades" condicionada com restaurant, amb balls típics de diferents parts del país. Amb l'entrada et donen totes les begudes que vulguis (nacionals) i un pica-pica a base de fruits secs i fruita (síndria, raïm, cireres, prunes etc..). Per veureu be lo millor es ficar-se en els seients de davant, lo dolent es que els dansaires estan constantment traient gent a ballar amb ells i els de davant son els primers que palmen. Al final fan el famós ball del ventre i la noia tambe trau homes a ballar, et pot ficar en un compromís.

KONIA
Desprès d'Ankara es la segona ciutat mes important de l'Anatòlia Central, ciutat amb mes d'un milió d'habitants lo mes destacable es el mausoleu de Mevlana, situat just al costat de la mesquita del sultà Selim II. Dins del mausoleu podem visitar varies tombes, corones antigues, instruments de musica sacra, catifes i les cel·les on vivien els monjos Dervixos dansaires (dels quals el poeta Mevlana va ser fundador), així com base per a una rama del islam (els xiïtes anatolians que avui dia compta amb 27 milions de seguidors a Turquia).

PAMUKKALE
A uns 15 km abans d'arribar a la ciutat es troben les restes arqueològiques de Heriapolis (ciutat d'origen grec en honor de la reina Heria, esposa de Telefos), la primera part de les restes corresponent a la necròpolis, calculant-se en mes de 15000 les tombes que aquí es troben, son tombes de diversos estils ja que aquesta ciutat a estat habita ininterrompudament per grecs, romans, bizantins i otomans.
Els guies donem com possible explicació al gran nombre de tombes el fet de que al costat i hagi un deu d'aigües termals a les quals es donaven propietats curatives, i eren moltes les persones que fins allí es desplaçaven buscant remei a la seva infermetat. Hi ha tombes de tots tipus i mides, individuals i col·lectives, excavades a terra amb una llosa damunt o excavades dins de la roca, sarcòfags, túmuls, etc.., es creu que aquí va esser enterrat San Felip encara que no se sap amb certesa. Les restes tant de les termes (que en època bizantina es convertiria en basílica) com de la ciutat no son gran cosa. La porta monumental que dona pas a la via principal es va construir en època de Adrià. De totes maneres esta tot molt deteriorat, i queda molt poca cosa en peu, ja que esta damunt d'una zona sísmica hi ha patit nombrosos terratrèmols.

Castillo de Algodon, Pamukkale, Turquia

A uns 3 km de les restes arqueològiques es troba l'anomenat "Castillo de Algodon", al llarg dels anys les aigües termals amb les seves sals i minerals han anat formant com unes petites basses en forma de cascada. A les fotos promocionals es veu molt bonic, però la veritat es que avui en dia les basses estan buides i seques, deteriorades, ja que l'any 2000 el governador de la regió i un hostaler van decidir obrir un hotel just al costat de la sortida d'aigües del deu, desviant el curs d'aquest per emplenar la piscina i el Spa del hotel. Un cop filtrada l'aigua perdia totes les seves propietats i el entorn es va anar deteriorant.
L'any 2005 el Govern Turc va empresonar el governador i enderrocar l'hotel però el mal ja estava fet. Actualment se esta dirigint l'aigua a la dreta del antic castell, però l'aigua es escassa i el temps necessari molt. Un clar exemple de com la cobdícia humana pot malbaratar en poc temps lo que a la natura li ha costat segles construir.



EFES (EFESSO)

Passeig de los Curetos, Efes, Turquia

A Efes, es troben les ruïnes arqueològiques del període hel·lènic i roma millor conservades de Turquia. Creada en honor de Artemisa (el temple d'artemisa va esser considerat una de les 7 meravelles del mon antic), desgraciadament la ciutat va ser saquejada per el godes i el temple destruït, tant sols es pot veure una columna.
Les restes es troben situades a uns 5 km de la ciutat Turca del mateix nom. Majestuós i digne de veure es el Odèon (amb capacitat per 1500 persones), el temple de Adrià, la plaça de Domiciano, la font de Trajano, i passejar tranquil·lament per el passeig de los Curetos, gaudint del seu sol ple de mosaics o observant els treballs de restauració en les cases de les voreres, de les quals la majoria de mosaics, pintures i escultures han sigut portades al museu de arqueologia de la ciutat d'Efes.
Continuar gaudint de la multitud de restes que se ens mostren a tort i a dret, passar per els banys de Escolàstica per anar a finalitzar a la meravellosa i molt ben conservada biblioteca de Celso, al acabament de la via de Curetos.
Menció especial per l'antic teatre amb capacitat per a 27000 espectadors, lo van començar a construir els grecs el segle II ac. i el van acabar els romans el segle II dc., sent per tant d'estil grecoromà.
Normalment la visita a les restes es complementa amb una visita al museu de arqueologia de la ciutat, aquí es troben multitud de peces trobades en les excavacions fetes a les restes, el lloc es ampli i esta tot molt be distribuit.

Museu de Arqueologia, Efes, Turquia

BUCADESSI
A 20 km de la ciutat d'Efes es troba la ciutat de Bucadessi, zona de platja, molt turística, arribem a les 5 de la tarda al hotel i tenim la resta de la tarda lliure, baixo a passejar per el poble. L'avinguda costanera esta plena de bars i restaurants, m'assento en una terrassa i em relaxo amb una cervesa (a Turquia la mes coneguda es Efes), continuo passejant per l'avinguda que bordeja la platja i mes de lo mateix, bars, discoteques, botigues d'artesania, son mes de les 11 de la nit i tot continua obert, botigues de queviures, perruqueries, tendes de roba i calçat. Molta marxa i animació, es nota que la zona viu del turisme (molts russos) perquè els preus son un xic mes cars que els llocs que amb visitat abans.

BURSA
Ciutat de mes d'un milió i mig d'habitants te l'honor d'haver sigut la primera capital de l'imperi Otomà. Ciutat sense cap gracia, lo mes destacable potser sigui el mausoleu verd i la mesquita Ulu, al costat de la mesquita hi ha un basar amb artesanies i molts productes de cuir a bons preus.
Al final de la plaça hi ha el mal anomenat mercat de la seda, uns carrerons amb unes quantes botigues (no totes), ni tant sols la majoria amb productes de seda, tant local com importada del Iran i Xina, cal regatejar i comprovar molt be la qualitat de lo que es compra. Si no es coneix molt be el producte abstenir-se dons hi ha molta imitació i mescla.

ISTANBUL
Ciutat de mes de 14 milions d'habitants, caòtica, mercats ambulants i parades amb mil i un productes a quasi tots els carrers, mes de 2000 mesquites, la mesquita de Soliman (la mes gran), la mesquita Blava (la mes famosa) i una de les poquíssimes en tot el mon amb 6 torres, Santa Sofia, obra Bizantina, espectacular, grandiosa, primer església, despres mesquita i ara museu patrimoni de la humanitat.

Mesquita Blava, Istanbul, Turquia

Recórrer Istanbul es un goig per els ulls, es podrien omplir pagines i pagines amb llocs per visitar en aquesta ciutat, es l'únic lloc al mon en la que creuant un pont, no canvies tant sols de país, si no de continent. les vistes de la ciutat des de la part asiàtica son meravelloses.
Prop de Santa Sofia, en un diàmetre de 1 km podrem trobar altres monuments dignes d'una visita, el hipòdrom romà, la font alemanya (regal del Kàiser al darrer sultà), o el obelisc egipci, portat des de Egipte en època de la dominació romana.

Entrada al Gran Basar, Istanbul, Turquia

Menció especial per al turisme es la multitud de mercats i basars que hi podem trobar. El mes famós de tots pot ser el Gran Basar, que les seves mes de 3000 botigues el fan esser un dels mercats coberts mes grans del mon. es un laberint immens on es fàcil perdre's, passadissos a tort i a dret, i al acabar mes passadissos, mes botigues, totes iguals, totes diferents, per a la fi arribar a alguna de les moltes sortides que te aquest mercat.
L'altre basar per excel·lència es el Basar Egipci, tambe anomenat com basar de les especies, dos carrers en forma de creu on hi podem trobar especies de tot el mon així com tota mena de delicatessen (des de caviar rus o iranià, a salmó noruec, passant per el xampany francès, cava català o xocolata suís.
Un altra visita obligada a Istanbul es el Palau Topkapi, (residencia dels sultans durant el imperi Otomà), grandiós, dividit en varis patis i estances es digne de veure. Per la seva magnitud es pràcticament impossible veure'l complert, es necessitaria mes d'un dia, lo millor el tresor reial, la biblioteca, el harem, les cuines reals, la col·lecció d'armes i tot dependrà dels gustos especials dels visitants, ja que dins d'algunes sales s'exhibeixen diferents col·leccions; relíquies, rellotges, miniatures etc.. Lo dolent de aquest lloc es la multitud de visitants que hi ha a diari, les cues per accedir a qualsevol sala son llarguíssimes, quilomètriques en el cas de les mes importants, i un cop dins el pas te que ser continuat, no te pots aturar a observar amb deteniment una peça dons el que va darrera teu se tirar-ha damunt dons ja ho han fet d'una manera que per el passadís sols pot passar una persona.
Un altre palau que no hau de deixar de veure es el Palau Dolmabahçe, situat a la part asiàtica, a la vora del Bòsfor. Aquest palau va substituir el de Topkapi com a residencia del sultà des de 1856 fins a 1924, any que es va abolir el califat. Aquí s'ha de veure sobretot les dependències administratives i els salons oficials, L'escala de cristall perfectament treballada i el majestuós Salo del Tron, una sala de 2000 metres quadrats i una altura de 36 metres, envoltada de columnes i el grandiós llum d'aranya fan que el lloc sigui totalment aclaparador. L'altra part que no s'ha de deixar de visitar es el Harem, la residencia del sultà i la seva família, encara que despres de veure el salo del Tron ja es difícil que quelcom et cridi l'atenció. Lo dolent d'aquest lloc a mes de la seva llunyania es que sols es pot entrar en visites amb grup, si no aneu en viatge organitzat amb guia, tindreu que esperar a que hi hagi un grup d'unes 20 persones i fer la visita junts, però en aquests casos el guia sols parla angles o turc.
Si os queda temps lliure tambe podeu aprofitar per fer un circuit amb vaixell per el Bòsfor o visitar el pont de Gaiata, si pugeu a la torre gaudireu dunes precioses vistes.
Continuar-ha