Abans de res un advertiment, si algu te previst viatjar a Armènia per via aerea eviti com pugui fer-ho per la companyia aerea ARMAVIA, surt de Barcelona els diumenges. en el nostre cas un cop ja embarcats i dins l'avio ens van fer esperar mes d'una hora i mitja amb un calor insoportable i sense aire condicionat, Amb el passatge quasi amotinat ens van fer baixar del avio sense cap mena d'explicaciò. A les 4h d'espera dins d'una petita sala ens van donar la primera comunicacio: un trist "hi ha problemes amb l'avio".
Segons altres passatgers que fan sovint aquesta ruta pareix que "els problemes" son mes que comuns. Encara vam estar 2h mes en la sala d'espera. Quant vam aterrar a Yerevan pareixia per moments que l'avio s'anava a desmuntar. Resultat: teniem l'arribada prevista a les 6 de la tarde i vam arribar passades les 2 de la matinada.
EREVAN
L'aeroport es petit, lo primer que s'ha de fer es anar a cambiar diners, dons abans de res s'ha de comprar la visa d'entrada al pais i es obligatori fer-ho amb moneda local, no accepten cap altra (la visa costa 3.000 drams, uns 6 euros).
Desprès de passar emigració ens rep la nostra guia d'aquest viatge (Nana), una armenia que parlava perfectament castella, rus i angles e inclos algunes paraules amb catala, va esser una sort trobar-la dons ens va fer el viatge de lo mes complert i plaent. Quelcom que me crida l'atenció es la cantitat de minicasinos i sales de joc que hi ha en el trajecte del aeroport a la ciutat, ens allotgem al Hotel Any Plaza, un 4* modest, pero molt centric, amb una situació immillorable, a tres carrers de la Plaça de la republica i a quatre de la zona de la opera.
La plaça de la Republica (abans plaça Lenin) es el cor neuràlgic de la ciutat, tot circula al seu voltant, el impresionant Hotel marriot, el museu d'historia, el ministeri de finances, el ministeri d'exteriors i la seu del govern. les nits d'estiu aprofitant la fresca la gent s'ajunta en aquest lloc i gaudeix d'uns espectacles d'aigua i llum a les fons de la plaça a ritme de marxes militars.
L'edifici de l'Opera es majestuós, de forma semicircular, amb unes grans columnes i unes esculptures grandioses. Just al costat hi ha una plaça inmensa plena de petites cafeteries amb terrassa. en aquesta ciutat miris on miris hi ha una terrassa.
PARQUE MEMORIAL TSITSERNAKABERD I MUSEU DE VICTIMES DEL GENOCIDI
Es la primera visita que els viatgers en viatges organitzats fan en qualsevol circuit per Armènia. Tant es aixi que encara que ja sabien que el museu era tancat (A Armènia tots els museus tanquen els dilluns) ens van pujar i vam fer un passeig per els jardins que hi ha per els voltants. L'historia del genocidi armeni a mans turques esta molt latent i el govern obliga a les agencies de viatges a incloure aquesta visita a tots els circuits que es fan per el pais. Inclus quant qualsevol president o mandatari estranger visita Armènia el primer lloc on el porten es aqui.
 | ||
| Parque Memorial Tsitsernakaberd, al fons museu victimes del Genocidi |
La plaça esta dominada per una gran estàtua d'una dona amb una espasa a les mans que domina tota la ciutat, als voltants de l'estatua hi ha tancs, canons e inclos un vehicle llança míssils, lo que passa es que amb quedat obsolets, es veu armamnet dels anys 60, i am la manca de manteniment tots estant rovellats i fets malbe.
En un principi aqui es va situar una estàtua grandiosa de Stalin, però l'any 1962 la van canviar per aquesta i la van bautitzar com "La gran mare Armènia", l'estatua te una visió privilegiada de tota la ciutat, com ja he dit te una gran espasa a la ma i la guia ens explica que per coincidencies de la vida l'escultura esta mirant cap a la frontera turca.
 | |
| Plaça de la Victoria, Estatua La gran mare Armènia |
 | ||
| "La Cascada" Erevan, Armènia (2º pis) |
 | |
| "La Cascada" Erevan, Armènia (part baixa) |
KHOR VIRAP
El monestir de Khor Virap es troba a 45km de Erevan i es un dels mes visitats del pais i un dels mes venerats per part dels fidels ortodoxes armenis. En temps dels reis armenis instalats a la propera ciutat de Artasthat, Khor Virap cumplia les funcions de preso reial.
El rei Tiridates III tenia com a conseller a Gregori, que va abraçar la fe cristiana i es convertiria en San Gregori. Conta la llegenda que el rei va fer empresonar San Gregori en un pou durant 14 anys fins que el rei va caure malalt degut a una estranya infermetat. Estant agonitzant va fer cridar San Gregori el cual el va curar milagrosament. L'any 301 dc. Tiridates III abraçaria el cristianisme, convertint aquesta religió en la oficial del regne d'Armènia.
El recinte ha sigut destruit i reconstruit varies vegades al llarg de l'historia. En un dels edificis principals encara hi ha 2 forats en el terra, els 2 es poden visitar. En un de ells baixant una escala perpendicular condueix a una cisterna on diuen va estar empresonat San Gregori, la grandaria es bastant considerable per ser una cel·la subterrània, degut a la foscor i a la manca d'aire fa que la visita de cops no resulti molt agradable i es vulgui sortir de seguida.
 |
| Khor Virap, Dins d'aquest edifici hi ha el pou ont van empresonar San Gregori |
 |
| Khor Virap, vista exterior |
 |
| Khor Virap, vista exterior |
KHOR VIRAP - NORAVANK
Situat a uns 120km de Erevan el complex de Noravank esta compost per tres edificis, 2 esglésies i una mena de residencia. Lo mes notable de Noravank es que va esser dissenyada i construida al segle XIII per l'arquitecte Momik, autor dels manuscrits il·limitats d'Armenia.
 | |||
| Noravank, vista exterior |
Momik va construir l'església principal seguint la tècnica de treballs amb pedra denominats Khachkars, tallats a la pedra amb motius com ara rosetes, entrellaçats o motius botànics (flors, plantes, fulles).
Noravank es troba en un lloc de dificil accés, els vehicles arriben nomes fins ont hi ha la carretera asfaltada i despres s'ha de continuar camp a traves (hi ha un petit caminet d'uns 500 metres). En el lloc on es deixen els vehicles hi ha un parell de coves bastant grans amb uns dibuixos d'orientació cristiana bastant burdes, al sostre i parets, es pensa que tenen mes de mil anys d'antiguitat. Desgraciadament estan molt deteriorats ja que les coves es fan anar com mig magatzem i cunya per part de les persones que preparen el esmorzar i apats als visitants del monestir.
Novarank es patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 1996.
 |
| Novarank, església principal |
Arribem a Goris (254km de Erevan) al vespre, hi ha problemas amb la reserva del hotel, hi ens veiem obligats a canviar. Anem a les afores, Hotel Olimpia, suposadament un 3* peró jo no els hi veig per cap lloc.L'edifici pareix sortit d'un terratrèmol.
Aquesta zona es va veure en mig del foc creuat en la guerra del 1.991 al 1.994 entre Azerbaijan i Armènia i la zona secessionista de Nagorno Karabakh amb l'ajuda de Moscu. Nagorno Va obtindre la suposada independencia peró la ONU no la reconeix, de fet nomes Armenia i les republiques fantasmes de Osetia i Asbajia (separades de Georgia amb ajuda de la Rusia) i la de Transnitria separada de moldavia amb les mateixes condicions i cap d'elles reconegudes per l'ONU reconeixen el mou estat.
L'hotel esta derruit, nomes hi ha la carcassa i tres pisos reconstruits del lateral dret. Les dos nits que vam passar aqui nomes vam veure moviment per la nit. Un moviment continu d'arribar i marxar vehicles, pero al mati al esmorçar nomes havia parada la nostra taula. ens va donar l'impressió que alló era una bugaderia de diners negres.
 |
| Hotel Olimpia, Goris, Armènia |
KHNDZORESK
Bastant aprop de Goris esta la zona de Khndzoresk, es divideix entre la zona de les coves i el poble nou. Lo singular son la zona de les coves, algunes naturals, altres fetes per l'home que servien de refugi als habitants de la zona. Aquestes coves van esser habitades des de l'any 1000 fins a meitat del segle XX, desprès del final de la segona guerra mundial Stalin va voler modernitzar la regió i va construir un poble a la vora de les coves. Avui dia aquestes estan deshabitades i s'utilitzen com magatzems i atraccions turístiques.
Per visitar les coves per dins s'ha de sol·licitar un permis al Govern regional, pagar unes taxes i contractar uns guies locals, si es un grup nombrós pot sortir a compte, però si nomes sou dos o tres la veritat es que pot sortir bastant car, aixi que ens vam aconformar amb veure-les des de un mirador i escoltar les exlicacions de la guia.
MONESTIR DE TATEV
Per arrivar-hi s'ha de pendre un telefèric que anuncien com el mes llarg del mon (5'7km), el trajecte triga uns 11 minuts i se hi gaudeix d'unes vistes impressionants, encara que de cops fa una mica de por ja que dona l'impressió de que t'estritllaràs contra un penya segat per al darrer moment agafar altura.
 |
| Monestir de tatev |
Les pareds exteriors del complex estan aixecades al bord mateix del penya segat, com si fos una prolongació d'aquest, donan una impressió de vertigen total convertint el monestir en unrecinte quasi inexpugnable. Construit i reconstruit varies vegades al llarg de l'historia va esser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2001.
Prop de l'estació del teleferic, podem trobar la carretera que abans de la construccio d'aquest era l'unica manera d'accedir al monestir, un cami serpentejant amb continus giravolts i en el que passem per l'anomenat pont del Diable, una formació natural sobre el riu vorotan d'uns 100 metres de llargaria. Per accedir-hi nomes cal parar en el giravolt de la carretera, hi ha un petit parking hi esta mes que senyalitzat.
A partir d'aqui ingresarem en una mena de congost bordeijant el riu, primer apareixen unes petites coves, seguint un vami de terra arribem a unes caigudes d'aigua i unes piscines naturals. Per tot el cami es impressionant la cantitat de peçes de roba (sobre tot fulars, mocadors, bufandes, peró també jerseis, pantalons i fins sabates) que hi ha penjades de les branques dels arbres. Pareix que es un lloc de peregrinatge on acudeixen moltes parelles d'enamorats a demanar felicitat eterna.
 |
| Congost del pont del Diable, Syunik, Armènia |
Tornem al hotel de Goris, amb sorpresa comprobem que ni s'han molestat en fer l'habitació. Ens asseiem al petit mostrador que fa de bar i ens bevem una kilikia (cervesa Armènia bastant bona), al menys esta freda i aprofitem que aqui no hi ha problemas per fumar dins del hotel. Donem un petit vol pels voltants però esta allunyat del centre i tot esta tancat i barrat. Anem a dormir esperant marxar lo mes aviat possible d'aquest lloc.
KARAHUNDG
Sortim de Goris cap al nord direcció el llac Sevan, de cami parem a Karahundg, segons ens diuen el observatori astronòmic mes antic del mon ja que data del 6 mil·lenni ac. Es un complexe megalític prehistòric que consta d'uns 223 obelicos (aquestos son de basalt, i es desconeix la seva procedencia ja que no es un material corrent en aquesta zona). Tots ells tenen forats en diferents parts per permetre una millor visió dels astres.
 | ||
| Observatori de Karahundg, Armènia |
 |
| Observatori de Karahundg, Armènia |
Continuem cami direcció el llac sevan, la carretera dona voltes i mes voltes, com un port de muntanya, fins arrivar a la part mes alta (2.400 metres) ont trobem el caravansarai de Selim. aqui feien parada les caravanes de la ruta de la seda. al lloc fan referencia escrits d'abans de Crist, però aquest edifici va esser construit l'any 1.330.
De fora pareix que te que esser mes petit, però quant ets dins comproves que te una grandaria considerable. esta dividit en dos zones, la de l'entrada que es on dormien els vigilants o podriam dir personal en nomina a carrec del refugi, i al lateral dos zones diferenciades on estaben els estables i la zona destinada al alberg dels viatgers. aquesta zona esta bastant ben conservada.
 | ||
| Caravanserai de Selim, Armènia |
Pocs kilòmetres abans d'arribar al llac Sevan parem en un petit poblet per visitar el cementiri local, famos per esser un clar exponent dels cementiris armenis antics amb khachkars medievals (creus monolitiques tallades amb pedra) , dels segles V i VI.
 |
| Cementiri tipic armèni |
Situat a 2000 metres sobre el nivell del mar, el llac Sevan, es desprès del llac Titicaca el segon llac d'aigua dolça mes gran del mon. En un principi el llac cobria un area de 1.360 km, tenia 260 km de perimetre i 95 metres de fondaria.
Al llac hi van a parar aigües de 28 petits rius, però debut a l`'altura nomes un 10% d'aquest aigua surt del llac cap al interior del pais i el restant 90% s'evapora. A principis de segle es va proposar l'utilització del aigua del llac per irrigació i l'obtenció dènergia electrica.
Debut a la diferencia entre el cabdal entarnt i el surtin es va provocar que el nivell del llac comences a baixar mes d'un metre per any, arrivant a una fondaria maxima de 40 metres. Amb la desaparició de les politiques Stalinistes i l'adopció de mesures de conservació es va poder evitar aqui un desastre ecològic paregut al del mar d'Aral.
Als anys 70 el nivell s'havia estabilitzat en els 60 metres, es van crear diversos túnels per aportar aigua de diversos embasaments del interior del pais. Amb la desaparició de la Unió Soviètica i els comflictes amb l'Azerbaijan la tasca d'emplenament va esser detinguda. Posteriors treballs des de el 2005 han fet que el nivell de l'aigua comenci a elevar-se de nou
 | |
| Monestir de Sevanavank, al fons llac Sevan |
Als voltants del monestir i tocant al llac hi ha multitud de petits merenderos i botigues d'artesania, ja que aquesta localització fa que aquest monestir sigui un dels mes visitats per els turistes, tant nacionals com extrangers. Del nivell del llac al cim on hi ha el monestir hi ha una pendent d'uns 80 metres, l'afluencia de visitants ha fet que aquest cami no sigui muntanya a travessa sinó que s'accedeix mitjançant unes escales graonades. Des de el monestir pots gaudir d'una visió del llac meravellosa.
Dinem en un dels restaurants a la vora del llac, peix sobre tot truites, tambe hi ha uns plats enormes amb crancs. Ens allotgem al Best Western Bohemian, aqui hi ha dos espais comletament diferenciats, les habitacions normals, amb recepció, botiga de souvenirs i petita cafeteria a l'esquerra, a la dreta una mena d'apartaments amb una o dos habitacions, just tocant al llac un bar/cafeteria amb una gran terraza i al mig un edifici amb arees comunes com menjador, salo de lectura i jocs, espai per veure la tele etc.
Estem de sort, nomes entrar a l'habitació cau una granissada que pareix que s'hagi d'acabar el mon. Plou de valent durant una hora, ja es tard i decidim quedarnos a explorar el recinte del hotel i ens acomodem al bar bevent unes cerveses.
 |
| Hotel Bohemian vist des de l'amarrador, al fons menjador i àrees comunes |
Aquesta zona del pais es anomenada la Suissa Armènia, es sorprenent el contrast de paisatges d'una regio a altra en uns pocs kilometres. sortint de la zona del llac Sevan direcció nord al poc temps entres en un tunel de quelcom mes de 2 kilometres i quant surts el paisatge a canviat per complert, canvies el verd clar de l'herba de les praderes per el verd fort i marro dels arbres, arbres per tot arreu, impresionant, vas per la carretera kilometres i kilometres d'arbres a dreta i esquerra, un bosc infinit.
MONESTIRS DE SANAHIN I HAGHPAT
Aquestos monestirs es troben molt aprop un del altre, i han sigut declarats ambos patrimoni mundial per la UNESCO.
 |
| Monestir de Sanahin, entrada principal |
Aquestos complexes monàstics son una de les millors exponents de l'arquitectura religiosa armènia, una fusio d'elements entre l'arquitectura religiosa bizantina i l'arquitectura tradicional de la regió del caucas.
A diferencia de molts altres monestirs construits en llocs aïllats, aquestos ho estan en llocs propers a viles habitades. Sanahin significa "aquest es mes vell" com volin-se diferenciar del seu vei Haghpat, esta format per diversos edificis aixecats en diferents èpoques, l'entrada principal amb el terra tot coberta de lapides es espectacular, consta de varies esglésies amb els seus corresponents atris, una biblioteca, estances i escola per els futurs monjos, un campanar i varies capelles.
Pegat al monestir però separat d'aquet hi ha el mausoleu amb una gran cripta inclosa de la dinastia dels Zacarian que van governar la regio entre els segles X i XI.
El monestir de Haghpat fou un important centre literari. Tambe esta format per diverses edificis de diferentes èpoques. En l'esglesia principal al costat nord te unes galeries, son una mena de galeries funeràries, aqui es troba el famós khanchkar (pedra creu) anomenat Amenaprkick, un dels mes significatius i venerats del pais.
 |
| Monestir de Haghpat, Khanchkar Amenaprkick |
Impressionant per la magnitud, els arcs voltats del sostre, els laberints i passadissos d'una estructura a un altra fan del lloc una meravella per anar descobrint constanment llocs i detalls interesants.
HOTEL AVAN DZORAGET
Ens allotgem al hotel Avan Dzoraget Resort, una meravella que fa perdonar l'agencia el mal peu del hotel de Goris. Situat a la riba del riu Dzoraget aprofita l'antiga carcassa d'una estructura que servia en l'època de la Unió Soviètica com residencia dels directius d'una antiga central elèctrica situada a 2 kilometres riu amunt.
 |
| Hotel Avan Dzoraget, Dzoraget, Armènia |
El hotel esta provist de totes les comoditats, bar cafeteria amb una gran sala i tota mena de jocs, des de escacs a una mini bolera, al costat un biblioteca amb llibres en varis idiomes, sobre tot rus, inglés i francès (res en castellà ni català) una piscina termal amb serveis de spa i massatges.
Ens donen una habitació molt amplia, amb vistes al riu, un gran finestral ens dona una visio idilica del paisatge, el riu passa molt aprop però no s'escolta cap siroll, l'habitació esta insonoritzada, molt bona decoracio conjugant perfectament materials i colors.
DZORAGET - EREVAN (MONUMENT AL ALFABET ARMENI)
De cami a Erevan fem una parada prop del poble de Oshakan per veure el monument al alfabet Armeni. Aquest consisteix en un conjunt escultoric al aire lliure dissenyat per Jim Torosyan amb les 39 lletres del alfabet armeni en pedra basàltica. Es va construir l'any 2005 per conmemorar el 1600 aniversari del alfabet armeni, creat en un principi basicament per poder traduir la biblia a la llengua armènia.
 |
| Monument al alfabet armeni, Oshakan, Armènia |
Amberd en armeni significa "fortificaciò entre els núvols", aixecat a 2300 metres d'altitud els constructors van sapiger aprofitar perfectament la singularitat del terreny muntanyós per construir un promontori triangular defensat en dos dels seus costats per uns profunds penyasegats i per l'altre per un solid mur. Avui en dia el castell esta pràcticament derruït i nomes queda en peu una part de la carcassa aixi com alguns passadissos interiors.
 |
| Castell de Amberd amb l'ermita de Varahmshen al fons a l'esquerra, Armènia |
Amberd es troba a uns 60 kilometres d'Erevan, arribem a mitja tarda a la capital i ens tornem a allotjar al hotel Any Plaza, tenim sort i ens donen una habitació al ultim pis, molt mes amplia que l'anterior i amb unes vistes sobre la ciutat explendides.
GEGHARD
Situat en la provincia de Kotaiq a uns 34 kilometres d'Erevan, l'ermita original es va construir en un lloc on abans hi havia un santuari paga dins d'una cova amb una font, en aquest temps el monestir tenia el nom de Ayrivank "Monestir de la cova". Aquest temple va esser destruït en diverses ocasions arrel de les incursions arabs l'any 923 i per els turcs al segle XII.
La reconstrucció definitiva va tenir lloc a partir del 1215 i pendria embranzida a mitjans del segle XIII quant els princeps Proshian van heretar el lloc. A les hores seria quant arribaria al monestir la llança sagrada (la que li van clavar a Crist al costat) portada a Armènia per l'apòstol Judes Tadeu canviant el nom del monestir per Geghard o formalment Geghardavank (monestir de la llança).
 |
| Capella adjunta al mausoleu Proshian, Geghard |
El conjunt monastic consta de varies esglésies (1 excavada completament al interior de la roca) i l'altra al exterior, la capella Avazan, el Gavit o atri, aixi com sala de reunions, biblioteca, menjador i diverses estances i cel·les per als monjos. Es veritablement una obra d'art excavada a la roca.
Amb l'arribada de la llança sagrada i altres reliquies el monestir aviat va esser lloc de peregrinatge dels fidels cristians arriban a una època de maxim esplendor on tambe va esser conegut com el monestir de les 7 esglésies o el monestir dels 40 altars. L'any 1300 contava amb un sistema de reig per el monestir i terrenys adjacents, construint una muralla exterior com a fortificació.
A mitjans del segle XVII el monestir va quedar en desús, les reliquies foren traslladades al monestir de Etchmiadzin i el lloc va esser ocupat temporalment per pastors nòmades. A principis del segle XIX, desprès del ingrés d'Armènia al imperi rus se hi van assentar un grup de monjos procedents de Etchmiadzin.
El monestir de Geghardavank es patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 2000.
 |
| Monestir de Geghard, entrada lateral, Arménia |
TEMPLE DE GARNI
Situat a 7 kilometres del monestir de Geghard, seguint la carretera d'Erevan, fa que el lloc sigui un punt d'atracció turistica de primer ordre i la majoria d'agencies proposen l'excursió conjunta.
Es tracta d'un temple de tipus hel·lenistic com el Partenó construit al segle I dc. per honrar al deu Mitra i consta de 24 columnes amb capitells jonics. Va esser construït baig el mandat del rei Tiridates I d'Arménia finançat amb diners del emperador roma Nero.
El temple va esser destruït totalment per un terratrèmol l'any 1969, sent reconstruït entre els anys 1969 i 1979 usant la majoria de peces originals. Per aquest motiu aquest monument no a pogut a tindre la categoria de patrimoni de la humanitat.
 |
| Temple de Garni, Arménia |
MUSEU DE MATENADARAN
Aquesta visita estava prevista per al dia següent a la nostra arribada, però al esser dilluns i estar tancat la vam postergar per els darrers dies. Matenadaran es un petit museu localitzat en un cim e les afores d'Erevan, es tracta d'un depòsit de manuscrits i llibres en llengua armènia on a mes si porten a fi treballs de conservació, reposició i restauració.
 |
| Museu de Matenadaran, fatxada, Erevan, Armènia |
En la fatxada hi trobem una estàtua de Mesrop Mashots, creador del alfabet armeni amb un alumne, l'estrada del edifici es custodiada per diverses estàtues d'estudiosos i filosofs armenis a les ales dreta i esquerra.
La part del museu oberta al ublic no es gran cosa, tres petites sales amb vitrines centrals i als voltants amb diversos llibres i manuscrits. El mes notable es el de les Homilies de Mush, escrit l'any 1200 en el monestir d'Avak, avui en territori de Turquia. El llibre mesura 55'3 cm. d'ample per 70'5 de llargada, pesa 27'5 kg i conte 603 pagines de pergami fet amb pell de vedella.
 |
| Sala de manuscrits, museu de Matenadaran, Erevan, Armènia |
ETCHMIADZIN/EJMIATSIN
Situada a uns 20 kilometres d'Erevan la localitat de Vagharshapat es la seu com ens explica la nostra guia de lo que vendria a ser el Vaticà dels catòlics ortodoxes armenis. Aqui es va construir la primera catedral del cristianisme. Laprimera construcció data de l'any 303 dc. posteriorment ha sigut varies vegades destruïda i reconstruïda, inclús en el segle V vaig domini persa es va transformar en un temple de zoroastrisme.
Les darreres grans remodelacions es van portar a terme durant el segle XVII quant el conjunt va esser declarat com a seu de l'església Apostolica Armènia. El complex religiós d'Etchmiadzin va esser declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Degut al renom de la Catedral i al ser un lloc de veneració i peregrinatge per part dels fidels de l'esglesia Ortodoxa Armènia de tot el mon, el lloc poc a poc a anat perden el nom original del poble on s'havia establert i quasi tota la gent coneix el poble com Ejmiatsin obviant el original de Vagharshapat.
En aquesta església se hi guarden tres reliquies: la llança de la passió, la ma de Sant Gregori i fustadel Arca de Noé.
El recinte es molt gran, per lo que si volem fer una visita detalladaens hi podem passar tot el mati. El complex esta completament emmurallat, amb tres unics punts d'entrada o sortida. A mes de l'església catedral hi trobem diversos edificis construïts al llarg dels segles, menjador, escola i habitacions per a monjos i estudiants, baptisteri, biblioteca-llibreria aixi com diversos museus: Museu de la Catedral, Museu el Tresor, Museu de Ruben Sevak i multiples khachkars (creus pedra) repartits per tot el complex.
ZONA DE EJMIATSIN (VAGHARSHAPAT)
En la mateixa localitat de Vagharshapat, a uns centenars de metres de la catedral hi ha l'església de Santa Gayane. Segons la tradicció aqui va esser enterrada una jove romana benestant que seguint la fe cristina va fugir de Roma fins a Armènia. Estava compromesa en matrimoni amb un influient politic, al fugir la seva familia va caure en desgracia, aquestos la van localitzar i al no voler regressar la van fer matar.
El miracle seria que unes setmanes desprès de morta el seu cos no es marxitaba i restava com si estes dormida, per això va esser canonitzada i feta santa, va esser enterrada en una petita cripta detras de l'altar.
La historia es simpatica però hi ha problemes amb les dates ja que la mort succediria en temps del rei Tiridates III avans d'abraçar el cristianisme (any 303 dc) i l'esglèsia va esser construida just 3 segles despres (any 603). Aquesta esglesia va esser incororada al complex arquitectonic de Etchmiadzin i declarada patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.
------------------------------
A les afores de la ciutat hi trobem l'esglèsia de Santa Hripsime, es una de les esglésies mes antigues que sobreviuen a Armènia, va esser construida l'any 395 per guardar les despulles de la Santa Hripsime, que segons algun historiador era germana de Santa Gayane i de la que es va enamorar el mateix emperador Diocecla fugint de Roma amb la seva germana i 38 devotes mes. Encara que hi ha trobades contradictories entre uns historiadors i uns altres.
Un dels detalls principals d'aquesta església es el retaule de l'any 1714 amb incrustacions de mare perla aixi com la sofisticada composició de l'ornament format per branques, fulles, flors i fruits al voltant d'una creu grega.
Al pati de l'esglèsia hi ha dos petites criptes on estan enterrats dos reis armenis del segle XIII. Aquesta esglèsia tambe va esser incororada al complex arquitectonic de Etchmiadzin i declarada patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.
TEMPLE DE ZVARNOTS
En el cami d'Erevan a Vagharshapat, a 4 km avans d'arribar es troben les restes de Zvarnots. Es una catedral en ruïnes del segle VII construida en època bizantina al temps de les primeres incursions àrabs a Armènia.
 |
| Restes temple de Zvarnots, Vagharshapat, Arménia |
El temple va esser derruït al segle X i parcialment reconstruït però l'inestabilitat de l'època va fer que fos abandonat i va quedar en el oblit. Va romandre enterrat fins que a principis del segle XX va esser desenterrat per arqueòlegs armenis descobrint els fonaments de la basilica, un celler i restes del palau.
Les ruïnes del temple de Zvarnots van esser declarades patrimoni cultural per la UNESCO l'any 2000.
Això va causar controvèrsia sobre tot a la regió de Garni quant el temple edificat en aquella regio va resultar exclòs de la candidatura a patrimoni cultural. Això va ser degut segons ens van explicar perquè el temple de Garni havia estat completament destruït i rehabilitat.
En la zona de Vagharshapat podem trobar 4 llocs nomenats patrimoni cultural en un diametre de 5km, possiblement l'unic lloc al mon amb aquestes caracteristiques.
PARQUE TSITSERNAKABERD / MUSEU VICTIMES DEL GENICIDI
No podiam marxar sense l'obligada visita al museu del genocidi armeni: Tornem a visitar el jardi que hi ha voltant el museu, aqui la guia ens explica ensenyant-nos una filera d'arbres que cada cop que un mandatari estranger visita Armènia, visita aquestos jardins i planta un arbre en record de les victimes. Al fons s'aixeca una estructura circular amb una flama central la qual esta ardent constantment.
La part de museu es subterrània, un parell de grans sales on hi ha recopilats fotos, llibres, efectes personals i documents explicatius del genocidi portat a cap pel govern turc amb el assesinat de mes d'un milió i mig de persones i el trasllat forçós dels supervivents (fet conegut com diaspora) uns altres 2 milions en codicions infrahumanes a la regió de la mesopotania turca (actual Siria). a l'entrada i sortida de cada sala hi ha unes pantalles gegants ho constanment fan una mena d'explicació dels fets aixi com la reproducció de varius documents grafics de l'epoca.
No haig visitat els camps d'extermini nazis, qui ho ha fet me comenta que es esgarrifos. D'aquest lloc tinc que dir lo mateix, es dificil d'entendre que uns essers humans puguin fer aquest tipus de coses a altres essers humans.
Acabada la visita ens despedim d'Armènia, ja tenim les maletes al cotxe hi sortim direcció l'aeroport per tornar a Casa.
Continuara ...
